L’ampliació d’usos del passaport covid ha marcat l’agenda pública d’aquesta setmana. L’aplicació n’ha generat molts dubtes i inquietuds. En parlem amb Àlex Arenas, que forma part del comitè d’experts que assessora el govern català sobre la pandèmia i que va presentar un informe en què demanava l’aplicació del certificat covid. “Em temo que el passaport covid no serà suficient. Per si mateix és una barrera més, però no pot doblegar la corba com vam fer amb unes altres intervencions més dures”, confessa en aquesta entrevista. A més, assegura que no els han fet cas en tot allò que demanaven i conclou: “Hi ha mesures que des del punt de vista científic no tenen cap ni peus. He dinat en un espai amb més de quatre-centes persones sense màscara i a l’interior, sense necessitat de certificat perquè era dins una universitat, però en canvi, en un restaurant amb vint persones me’l demanaran. Aquesta incoherència em mata.”

Amb Arenas mirem d’analitzar també la situació actual de la pandèmia al nostre país: “Els nens entre cinc anys i dotze encapçalen ara mateix l’epidèmia.” Un fet que pot canviar aquestes setmanes vinents i que es pot complicar encara més amb la possible arribada de la nova variant que s’ha descobert a Sud-àfrica. “La comunitat científica encara necessita confirmar aquestes dades, perquè tot és recent. Però el senyal d’alarma és preocupant.”

Caduca, el passaport covid? Quan? Tota la informació

La situació continua complicant-se dia a dia. El certificat covid hauria de ser una mesura suficient per a controlar aquesta nova onada?
—Em temo que no ho serà pas. El passaport ens pot ajudar a fer minvar els contagis, i com que ara mateix la situació sanitària està controlada, és a dir, tenim un nombre de pacients hospitalitzats i a les UCI sostenible, crec que podem aguantar aquest repunt i esperar que hi hagi una baixada. El certificat covid per si mateix és una barrera més, però no pot doblegar la corba com vam fer amb unes altres intervencions més dures. Intentem de controlar aquest creixement, que ara mateix ens espanta força, sense haver de tancar espais.

Aquest certificat genera una falsa sensació de seguretat, com si amb això desaparegués el risc?
—Dir que desapareix el risc no té cap sentit. No tenim un vaccí esterilitzant, per tant continuem tenint probabilitats d’encomanar-nos i d’encomanar. Però el fet és que aquesta probabilitat és sis vegades inferior en aquells que s’han vaccinat que en aquells que no. Per tant, és evident que no desapareixerà el risc, però en aquests espais amb certificat tindrem una barrera de protecció que dividirà entre sis la possibilitat que hi hagi un brot. Això és molt important. Ens pot ajudar a fer que aquesta onada de creixement disminueixi ràpidament. Evidentment, és una capa més que posem per evitar que aquests llocs, on actualment hi ha brots, s’hagin de tancar. Si no ho fem, d’aquí a vint dies hauríem de tornar a tancar locals de restauració i gimnasos. Com que al nostre país hi ha una taxa de vaccinació elevada, amb aquesta mesura podem assegurar una mica aquests entorns. No és que desaparegui el risc, però si abans era de cent, ara dividim entre sis aquest risc.

Feu molt d’èmfasi en l’ús de la màscara i la ventilació dels espais.
—És molt important, això. Quan hi havia el còlera i van descobrir que es propagava per l’aigua, van posar plantes potabilitzadores a tot arreu. L’aigua que tenim a l’aixeta està potabilitzada perquè si no, podríem agafar aquesta mena de malalties. Ara ens enfrontem a una malaltia que es transmet per l’aire, amb els aerosols. Per tant ens hem de qüestionar com aconseguir que el virus no es propagui. I la resposta és clara, ventilant els espais. I quan això no és possible, el filtre que més a prop de la boca pots tenir és una màscara. És el teu filtre particular.

I si això continua molt de temps així, haurem de fer canvis com els que es van fer amb el còlera?
—Si això continua així, haurem de cercar un sistema molt més robust. Haurem de cercar edificacions i construccions que permetin un filtratge d’aire a l’interior. Però, és clar, això no es fa d’avui per demà. I malgrat que se saben coses, és un canvi per a la societat. Cal mentalitzar la gent per a un futur en què ens haurem de protegir d’aquestes malalties respiratòries, i això és molt complicat. Ara és urgent de tornar a l’ús estricte de la màscara. Em preocupa fonamentalment el transport públic.

Què voleu dir?
—És una qüestió en què no s’ha volgut entrar a fons perquè és molt complicada de solucionar, des del punt de vista de les accions polítiques. Però amb el transport públic tenim una assignatura pendent brutal. No pot ser que demanem a la gent que es protegeixi en espais on hi ha brots, com són restaurants i gimnasos, i després hagi d’anar amb metros, trens i autobusos plens de gom a gom. Són espais on no és possible de mantenir les distàncies i on no sempre es fa un ús correcte de la màscara. Ningú no hi demana res. Aquí tenim un descontrol important. És l’assignatura pendent.

I la gent hi pot fer res? Per exemple, seria convenient d’emprar una màscara FFP2 al transport públic?
—Sí, qualsevol que viatgi en transport públic hauria de portar una FFP2 molt ben col·locada i intentar de no parlar en veu alta. Hi hauria d’haver silenci en aquests vagons i intentar de respectar la distància. Per part de les administracions caldria proporcionar una ventilació adequada d’aquests espais i que hi hagi filtratge. Però per aconseguir-ho cal fer modificacions als vagons i entenc que requereix temps. Ara, fa molts mesos que fem aquesta reclamació i no sembla que s’hagi mogut res. Cada vegada que els contagis baixen una mica, la gent es pensa que això ja s’ha acabat, se n’oblida. Costa molt de tornar a dir a la població que la màscara és essencial, és l’últim filtre de protecció. Ens protegeix moltíssim. És capaç de reduir una possible infecció al 90%. La màscara és la cosa més eficaç i econòmica. És la que ha salvat més vides en aquesta pandèmia. Per tant, fem-ho bé. La gent va a l’oficina i es treu la màscara, com si fos un espai sagrat. No, perdoneu, a l’oficina cal anar amb màscara. Hi ha unes coses mínimes que crec que hauríem d’haver après. I aquesta és de les més importants.

Qui s’encomana ara mateix?
—A partir de les dades veiem que qui encapçala l’epidèmia ara mateix és la franja que no està vaccinada. Són els nens de cinc anys a dotze. És normal, són els més susceptibles, tenen una activitat que vulguis no vulguis els fa estar en contacte estret. Per això és important d’insistir en la ventilació de les aules i les màscares, per tal d’intentar de reduir els contagis en aquestes edats. Sabem que per a ells l’afectació no és crítica, és a dir, no tenim molts nens hospitalitzats. Però tenim un problema, aquells que s’encomanen poden tenir covid persistent. Es calcula que en tindran al voltant d’un 5% dels menors. I aquest és un problema greu que encara no tenim resolt des del punt de vista mèdic. No se sap molt bé què cal fer en aquests casos. Per tant, deixar que els nens s’encomanin no és una solució. Encara que no arribin a ingressar a l’hospital, ens preocupa que un 5% de la població infantil que s’encomanarà tindrà covid persistent, són molts nens amb seqüeles. I per una altra banda, encara que això no afecta el sistema sanitari, la cadena de transmissió entre franges d’edat es va propagant com una onada. I per tant, tard o d’hora arribarà a una franja superior d’adults o a una edat més avançada, com ara els avis. I aquí sí que tenim un problema.

Els menors també poden tenir la covid-19 persistent: quins símptomes tenen?

Quin?
—Sabem que la gent gran, fins i tot amb la vaccinació completa, té una degradació d’aquesta immunitat. Els estudis científics ens diuen que passats sis mesos la disminució de la immunitat és evident. Per això, la Unió Europea diu que la caducitat del passaport covid hauria de ser de nou mesos. Sabem que hi ha una pèrdua d’immunitat que fa que la gent més gran sigui més fràgil. Són aquells que tornen a estar hospitalitzats o a les UCI. Per tant, és una situació preocupant perquè malgrat que aquesta onada ha començat des de baix, al final acabarà repercutint en edats més avançades. Per això dic que seria important, en la mesura en què es pugui, d’evitar els contactes entre avis i néts, ara que la situació està de pujada.

Per tant cal evitar de treure’s la màscara quan es troben avis i néts?
—Exacte. Encara que siguin família i siguin una bombolla. En aquesta situació seria important que es posessin la màscara quan estan junts.

Els menors de dotze anys, si són contacte estret d’un positiu, han de fer quarantena. En canvi, els vaccinats actualment no n’han de fer. En un moment en què pugen tots els indicadors, això fa més complicat de controlar els contagis?
—És una bona pregunta. El protocol diu que una persona amb la vaccinació completa que ha estat en contacte amb un encomanat, també rebrà una trucada del centre d’atenció primària per a informar-lo, com passa amb qui no s’ha vaccinat. Si tens símptomes et faran una prova immediatament, i si no, te la faran passats cinc dies, sis o set. Evidentment, si estàs vaccinat i aquesta prova és positiva, t’hauràs d’aïllar igualment. El protocol és molt clar. Abans sí que hi va haver un moment en què, com que la vaccinació ens protegia força i la capacitat d’encomanar era molt inferior, van pensar que potser no era necessari. Però això no és així.

És a dir, només s’han d’aïllar els positius. Però abans els contactes estrets també havien d’aïllar-se.
—Abans sí, però ara es creu que si tu no presentes símptomes, la teva càrrega viral és baixa. Sabem que a partir del cinquè dia, si estàs encomanat ets detectable amb una prova d’antígens. En aquell moment, ja tindries una càrrega viral per a encomanar i t’hauries d’aïllar. Creiem que els dies anteriors la càrrega no és prou alta perquè puguis encomanar ningú. A més, amb un bon ús de la màscara, amb ventilació i amb el certificat covid ho hauríem de poder controlar. Som en una situació bona, en comparació amb Europa. Podríem aturar-ho. Però és clar, fem una mica tard amb el passaport covid. Nosaltres el recomanàvem fa temps. Hi ha hagut coses que el comitè d’experts hem recomanat i el govern no ens ha fet cas. Com ara el fet que no es demani el certificat per entrar els estadis. Hi ha coses molt contradictòries.

Com ara?
—Avui he anat al bar de la facultat. A primera hora del matí estaven organitzats i m’han fet ensenyar el passaport. Quan hi he anat a dinar ja no el demanaven. He preguntat per què i m’han dit que a la resolució del DOGC diu que als locals que són dins una universitat, o un centre escolar, no s’ha de demanar. Entenc que deu haver-hi alguna qüestió legal, perquè és un lloc de restauració dins un espai públic i és com si fos el restaurant dels treballadors. Però des del punt de vista científic no té cap ni peus. He dinat en un espai amb més de quatre-centes persones sense màscara i a l’interior, sense necessitat de certificat, però en canvi, en un restaurant amb vint persones me’l demanaran. Aquesta incoherència em mata.

I amb les últimes informacions, tot això pot canviar amb la variant òmicron. 
—Dins la variant delta hi ha la variant delta plus (amb una afectació actual de més del 12%). Ja veurem què passa, perquè és un 10% més transmissible. Però si es confirmen les dades de la variant de Sud-àfrica, és molt preocupant, perquè és molt més transmissible. Multiplica per unes quantes desenes la transmissibilitat actual. És una situació que ara mateix em costa d’imaginar. Cal exigir a tots els governs que treballin perquè aquesta variant no arribi aquí. Per això restringeixen els vols que vénen de Sud-àfrica. Cal tallar aquesta transmissibilitat.

Però ja hi ha un cas a Bèlgica. [Aquesta entrevista es va fer just al moment en què s’acabava de comunicar aquesta informació].
—Llavors és qüestió de temps que arribi aquí. Això no s’ha acabat. Crèiem que amb la vaccinació érem a prop del final, però si hi ha una variant amb les característiques que diuen, tot es complicarà. Necessitarem reforços, nous vaccins, retrovirals, noves intervencions… Ens esperen encara moments difícils. Per una altra banda, he de dir que la comunitat científica encara ha de confirmar aquestes dades, perquè tot és recent. Però el senyal d’alarma és preocupant. D’ací a poc temps sabrem quin serà l’impacte d’això.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.