Valtònyc, Pablo Hasél, La Insurgencia, Nahuel… Ja són molts els casos en què la justícia espanyola s’ha escudat en el delicte l’enaltiment del terrorisme per atacar la llibertat d’expressió. El d’Alejandro García n’és un més. Aquest jove cineasta de vint-i-quatre anys va ser cridat a declarar a l’Audiència espanyola el juliol de l’any passat. La fiscalia havia actuat d’ofici per acusar-lo d’enaltiment del terrorisme. El motiu? Haver coordinat el canal de YouTube Resistencia Films, on publica continguts relacionats amb l’activisme social i produccions pròpies com ara entrevistes a Pablo Hasél o vídeos de suport a l’1-O. Així doncs, García s’enfronta a dos anys i un dia de presó, no pas per haver expressat cap opinió en concret, sinó perquè en va difondre d’altri. Ara que falta menys d’un mes per al judici, ens exposa el seu cas i denuncia amb contundència la situació de la llibertat d’expressió, premsa i pensament a l’estat espanyol.

Quins continguts sostenen l’acusació d’enaltiment del terrorisme?
—És una acusació directa al meu canal de YouTube, a tot el canal en general. Per justificar-la, citen uns vint vídeos entre els quals hi ha entrevistes, xerrades o documentaris com ara Represión, una arma de doble filo, en què parlo amb vuit activistes processats judicialment. Mencionen una entrevista a Josefa Seoane, mare de tres presos polítics, entrevista per El Mundo o TVE, i també una altra a l’advocat Juan Manuel Olarieta, assenyalat en el sumari policial. A més, destaquen un videopoema amb versos de Manuel Pérez Martínez, un pres polític del PCE-r condemnat a cadena perpètua.

I què hi veuen d’il·legal, en un videopoema?
—Realment, no sé què hi ha d’il·legal en cap dels vídeos… Simplement, el fet que jo parli o toqui alguns temes els sembla enaltidor. Que hagi pres un poema de Manuel Pérez Martínez, ho consideren enaltidor. Realment, no hi ha cap acusació contra el contingut dels vídeos perquè jo no parlo directament, només agafo material o entrevisto altra gent.

Al sumari apareixen els videoclips ‘Prisión rojigualda, de Pablo Hasél i ‘Balazos líricos, de Nyto, de La Insurgencia. Tots dos rapers són encausats per enaltiment del terrorisme. Aquests vídeos tenen cap relació amb la seva causa?
—No. Són videoclips que no consten en les acusacions. Són posteriors. A mi, m’acusen perquè els vaig realitzar. En cap moment no n’assenyalen el contingut. Ara, que jo doni difusió a materials d’aquestes persones o bé que n’enregistri, en parli o n’agafi alguns, això sí. L’acusació és absurda per tots costats perquè, a més, cap dels entrevistats no és imputat en aquesta investigació. Per tant, en cap d’aquests vídeos no han donat cap opinió enaltidora. Llavors, per què m’acusen, doncs? Perquè els vaig enregistrar?

Per què vàreu demanar que anul·lessin per fals l’atestat policíac?
—L’acusació contra el meu documentari es basa en el fet que, segons ells, jo entrevisto dos militants històrics del GRAPO, Josefa Seoane i Juan Manuel Olarieta. Això és totalment fals perquè cap d’ells no ha tingut mai cap condemna per pertinença al GRAPO ni n’han format part tampoc.

Però, si en fossin, no seria semblant a l’entrevista de Jordi Évole a l’ex-membre d’ETA Iñaki Rekarte, per exemple?
—Exacte. Jo he entrevistat persones que sí que pertanyien al GRAPO, però aquesta vegada encara és més pervers perquè s’ho inventen directament. Fins i tot pot arribar a ser denunciable per un delicte d’injúries, perquè acusen aquestes dues persones de pertànyer a un grup armat del qual no han format part mai. L’advocat a qui entrevisto exerceix legalment. Si tingués cap condemna per terrorisme, no podria exercir…

A més d’un atac a la llibertat d’expressió, el vostre cas també és un atac al periodisme?
—Sí, al cap i a la fi és un atac a la llibertat d’expressió, a la llibertat de premsa i a la llibertat de pensament. Aquesta acusació deixa clar que hi ha persones que no poden parlar, que no poden ser entrevistades i a qui imposen un silenci aterridor. Ni tan sols poden manifestar la seva opinió. Un altre dels vídeos pels quals sóc acusat és una entrevista a Pepe Balmón, un pres del PCE-r que fa vint anys que va sortir de la presó. Ja ha complert la seva condemna. Per què no el puc entrevistar?

Què creieu que pretén l’Audiència espanyola criminalitzant el vostre canal?
—Jo trobo que, en el fons, és un atac al pensament ideològic. Això va ser demostrat quan vaig declarar a l’Audiència Nacional, perquè totes les preguntes del fiscal i de la jutgessa Carmen Lamela eren referents a les meves opinions i idees polítiques, no pas al contingut concret dels vídeos. També em van demanar quines intencions tenia amb la meva feina, què opinava sobre el terrorisme, ETA i els GRAPO, per què considerava que aquelles persones eren preses polítiques… etc. Em trobo que jutgen el meu pensament i les meves idees. A més, moltes de les meves entrevistes també les ha fetes El Mundo o TVE i ells no han estat acusats. Per què jo sí? Pretenen criminalitzar el pensament crític i les opinions de qui prova de mostrar una injustícia o de reflectir una realitat. Volen silenciar i generar un clima de terror, cosa que no fan tan sols engarjolant-me, sinó generant terror al meu voltant.

No han reeixit a atemorir-vos, sembla. Van demanar-vos de retirar tots aquests continguts i no ho heu fet pas.
—Perquè no es tracta de la por que poden exercir sobre qui persegueixen, sinó la que poden exercir sobre qui coneix el meu cas. Jo era conscient de què feia i ho continuaré fent. Crec que tinc el meu dret d’expressar-me lliurement. Però, és clar, moltes persones del meu voltant senten aquesta por i no volen veure’s en la mateixa situació que jo. Molts vénen a solidaritzar-se amb mi, però alhora em confessen que tenen molta por de parlar, comentar o denunciar la meva situació per si hi ha represàlies. Crec que, de por, en tenim tots: és humana. És clar que tinc por de la presó. No vol entrar-hi ningú, però el fet d’haver de retirar els meus vídeos seria posar-me jo mateix dins la presó, censurar-me a mi mateix i posar-me jo mateix la mordassa. No hi estic disposat. Prefereixo anar a la presó i poder continuar essent lliure que no pas haver de posar-me la mordassa.

A l’estat espanyol hi ha molts encausats per accions relacionades amb la llibertat d’expressió. Però en el vostre cas ja no jutgen tan sols el fet d’expressar-se, sinó, simplement, de difondre continguts.
—Sí. Em fa l’efecte que és el primer en què ja no jutgen directament el contingut, sinó simplement el fet d’enregistrar o de donar veu a algú altre. Potser m’equivoco, perquè ara hi ha tants casos de repressió que potser n’hi ha algun altre de semblant. Al capdavall, tot és dins la mateixa onada repressiva, que creixerà. Cada vegada arribarem a punts més extrems. Ja fins i tot per haver-te cagat en Déu, com ha passat fa poc amb Willy Toledo, et detenen i cap al tribunal.

Dieu que primer van anar a cercar els revolucionaris, després els activistes, després els periodistes i els rapers i ara els cineastes. Sou un nou actor afectat pels atacs a la llibertat d’expressió?
—D’ençà del 1939, a l’estat espanyol, els cineastes hem estat reprimits un munt de vegades. Després de la dictadura, la transició va ser una farsa i la repressió política no ha parat mai. Als vuitanta, per exemple, el documentari Rocío, de Fernando Ruiz Vergara, va ser segrestat i portat davant un tribunal. També hi ha el cas de Javier Krahe, que va fer un curt sobre com cuinar un crist i va ser encausat. Avui mateix he llegit una notícia sobre uns cineastes a qui demanen dos anys i sis mesos de presó per un documentari sobre El Monumento a los Caídos de Pamplona. És un continu de casos. N’hi ha molts…

A què creieu que es deu aquesta regressió democràtica?
—La repressió és un continu d’ençà que els feixistes van guanyar la guerra i van imposar una dictadura. Aquests darrers anys aquesta repressió ha empitjorat perquè hi ha hagut més conflictivitat social i la gent ha començat a denunciar les injustícies i a assenyalar-ne els culpables. Això ha fet que l’estat espanyol hi reaccionés fent ús de la repressió per tal de provar de silenciar totes les veus crítiques i fer callar la població.

I ho han aconseguit?
—És cert que, d’entrada, la repressió genera por. Els mitjans i l’estat la silencien i potser la població no es mobilitza tant com cal. Però és part d’un procés, que la gent s’adoni que aquesta repressió no ens afecta a tres persones concretes, sinó a tots. Avui sóc jo, ahir va ser Pablo Hasél, però demà seran molts més. Això no pararà i la llista creix. Ens hem d’unir tots: els presos polítics catalans, els qui ja fa anys que són a la presó, els rapers, jo, Willy Toledo… Tot forma part d’una estratègia estatal per a silenciar el conflicte social i liquidar-lo. És una manera d’imposar la seva forma d’estat, la seva corrupció i dominació contínua. És un estat sòlid, configurat el 39, que aposta per la unitat d’Espanya, per la religió… Són coses inviolables en aquest país, que no permet cap mena de pensament crític contra les normes que imposa.

Heu d’anar a judici els dies 12 i 13 de novembre. Què creieu que pot passar?
—Com que són judicis polítics i que no parteixen de cap realitat concreta, és molt difícil de fer-se una idea de quina pot ser la condemna. Jo em poso en la pitjor de les situacions per a la meva tranquil·litat emocional. Aquest és un procés llarg. Si hagués de pensar que entraré demà a la presó, contínuament m’escalfaria el cap. Assumiré les coses tal com hagin de ser, amb la dignitat més gran possible…

 

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb