La brutalitat de la policia durant el primer d’octubre va deixar centenars de ferits a Barcelona. El jutjat d’instrucció número set, l’únic que investiga les càrregues a la ciutat, ha decidit ara d’arxivar la causa en sis col·legis electorals: el CEIP Estel, l’IES Joan Boscà, el CEIP Prosperitat, el CEIP Aiguamarina, l’escola de Joves Trinitat Vella i l’IES Víctor Català. En concret, són cinquanta-una denúncies, de les més de 250 que es van presentar al jutjat. La investigació constava, fins ara, de vint-i-nou peces separades, una per a cada actuació policial.

En trenta-una denúncies, el jutge argumenta l’arxivament en el fet que la policia espanyola va fer un ús ‘proporcionat’ de la força d’acord amb la resolució dictada pel TSJC per a impedir el referèndum. Ara bé, en les altres vint, admet que hi ha indicis de delicte per lesions lleus o vulneració del dret de l’honor, però diu que no pot actuar per manca d’imatges i identificació dels agents responsables.

El centre Irídia, que es persona com a acusació en algunes causes, ha explicat que en el cas de la Prosperitat no s’havien arxivat totes les denúncies. El magistrat manté la investigació en el cas d’un votant que acusa un agent d’haver-lo empès escales avall i causar-li una lesió a l’orella. Irídia ha aconseguit d’identificar el policia i s’hi ha querellat. El magistrat ja ha citat el denunciant perquè declari.

Contra l’arxivament
L’arxivament de les cinquanta-una denúncies és provisional i l’Ajuntament de Barcelona, que és acusació popular en totes les peces, ja ha anunciat que presentarà recurs en contra. El tinent de batllia Jaume Asens ha qualificat la decisió del jutge de precipitada i ‘no prou fonamentada’. En aquest sentit, considera que hi ha prou ‘material probatori perquè la instrucció segueixi el seu curs.’

Segons Asens, el jutge podia haver explorat altres vies per a acusar els agents agressors, com ara prendre declaració a les víctimes i dels testimonis presencials. Andrés García Berrio, director estratègic d’Irídia, també critica que el magistrat ‘no ha esgotat totes les vies d’investigació’.

Acusen la fiscalia d’inacció
Ambdós es mostren molt crítics amb el paper de la fiscalia i l’acusen d’inacció i de no voler esclarir els fets. ‘L’estat té l’obligació d’identificar aquests policies i la fiscalia ha de promoure-ho. Afers Interns de la policia ha de treballar en la identificació d’aquells que van cometre agressions’, explica García Berrio.

En cas contrari, passa com ara, i la càrrega de la prova dels delictes comesos per l’estat recau en les víctimes, cosa que consideren ‘inadmissible’. ‘La fiscalia, la policia espanyola i els Mossos haurien d’haver participat en la investigació des de l’endemà de l’1 d’octubre’, retreu.

D’altra banda, Asens és molt crític amb el Ministeri de l’Interior espanyol: ‘No tan sols no col·labora en la investigació, sinó que hi posa entrebancs, envia vídeos mal editats i no identifica els agents que van actuar a cada escola.’ El tinent de batllia espera que, amb el canvi a la Moncloa, la situació faci un tomb i la policia espanyola rebi directius diferents.

Els entrebancs de l’estat espanyol en la investigació de la brutalitat de la policia també els ha denunciat Amnistia Internacional. En un informe, deixa pal·lès el desinterès de la fiscalia i, en el cas de Barcelona, explica com es va oposar a la petició dels ferits de personar-se en el procediment. ‘Advertia que algunes de les persones a qui es fes l’oferiment per a personar-se podien ser, alhora, autores d’un delicte de desobediència o de resistència greu’, recull l’informe.

Antiavalots ben identificats
Irídia recorda que una de les raons de l’arxivament de denúncies és la mala identificació dels antiavalots. Els agents tenen l’obligació de portar el número d’identificació visible, a l’esquena i davant. Si hagués estat així, tot i la manca de col·laboració de l’estat espanyol, l’acusació popular podria querellar-se contra els agressors. ‘S’ha de fer per normalitat democràtica i transparència. Si no, s’empara la impunitat’, recorda García Berrio.

La causa continua viva
L’arxivament de la cinquantena de denúncies no afecta, doncs, el conjunt de la investigació contra la brutalitat policial a Barcelona durant el primer d’octubre. El mateix jutge ha citat el 5 de setembre dos agents del cos per l’actuació a l’escola Mediterrània de la Barceloneta. Són un antiavalots i el sotsinspector que dirigia l’actuació. També han citat com a testimoni el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, encarregat de tot l’operatiu contra el referèndum.

En la interlocutòria, el magistrat detalla que l’antiavalots va actuar ‘com a mínim de manera indiscriminada i desproporcionada’, tenint en compte que va començar a empènyer votants sense haver-los fet cap advertiment ni dir-los res. ‘Va incitar a una situació violenta’, descriu el magistrat. També destaca les lesions a una dona de 82 anys i que l’antiavalots investigat va pegar a la cara un votant sense justificació.

La Mediterrània, però, no és l’única escola on les investigacions avancen. A l’IES Pau Claris, el jutge ha acceptat les querelles de tres dones per lesions. El jutjat ara indaga si els antiavalots van cometre delictes de lesions i contra la integritat moral. A més, en un dels casos, amb l’agreujant d’odi per motivació ideològica.

Segons les querellants, els agents cercaven ‘especialment les dones que eren allà i, sense dir res, les arrencaven violentament de les escales estirant-les dels cabells, dels braços i de les cames’, mentre que als homes els donaven cops a la cara i puntades de peu. Per això, acusen la policia espanyola de dur a terme una actuació ‘perfectament coordinada i concertada entre els agents’ amb l’objectiu de lesionar els votants i causar-los ‘angoixa, pànic i una profunda humiliació i impotència’.

També s’ha acceptat la querella d’un ferit durant les càrregues al CEIP els Horts contra un agent de la policia espanyola i el seu superior jeràrquic. L’antiavalots va pegar l’home amb una porra mentre era assegut en una aula del centre. Abans, no havia provat cap mètode no violent per a treure’l del centre de votació. El ferit va rebre cinc punts de sutura, va patir contusions en diverses parts del cos, episodis d’angoixa cefalees i dolors cervicals.

El jutge també ha admès a tràmit la querella de Roger Español, el músic que va perdre la visió d’un ull per culpa d’una bala de goma disparada per la policia espanyola. Español es va querellar contra l’escopeter, qui encara no ha estat identificat, i els dos superiors jeràrquics. El magistrat ha reclamat al Ministeri de l’Interior espanyol la identitat de l’autor del tret. Els fets van passar a l’exterior del CEIP Ramon Llull.

Tots els denunciants han estat avaluats per un metge forense i s’han hagut d’identificar en un muntatge de vídeos de les càrregues elaborat pels Mossos d’Esquadra. La investigació, però, avança amb lentitud per l’elevat nombre de denúncies i els entrebancs ja esmentats de la fiscalia i l’estat. En aquest sentit, avui s’ha sabut que la policia espanyola amaga les comunicacions internes durant les càrregues.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb