23.10.2015 - 10:57
|
Actualització: 29.10.2015 - 13:21
Mentre uns el denuncien, altres el reivindiquen. Mentre aquells el rebutgen, els altres el necessiten. Els espectacles de circ amb animals salvatges als Països Catalans són un tema polèmic del qual han sorgit postures divergents. Però més enllà de les diferents visions, s’imposa la legalitat més recent. El passat juliol, la proposta de la modificació de la Llei de Protecció d’Animals encetada per l’associació animalista Libera! i la fundació Franz Weber es va aprovar amb els vots favorables de CiU, ERC, PSC, CV-EUiA i la CUP, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PPC. El sector ha hagut d’acceptar que en dos anys els espectacles amb animals en territori català haurà desaparegut. Tanmateix, el procés legal silencia les veus d’aquells que se senten atacats injustificadament.
Els empresaris de circ mostren la seva disconformitat alhora que les associacions animalistes surten en defensa de la proposta aprovada. “Els espectacles s’haurien de regular en comptes de prohibir sense haver-ho consultat primer amb el sector”, opina Enrico Macaggi, Director de Publicitat i Màrqueting del Circ Wonderland. En canvi, la Vocal de la Junta Directiva de PACMA, Amanda Luis, afirma que “existeixen exemples d’excel·lents espectacles sense animals i potser aquells que insisteixen en la seva continuïtat és perquè no tenen la capacitat de gaudir del talent humà”.
Els animals, protagonistes imprescindibles
De fet, una de les qüestions clau és si els espectacles amb animals salvatges resulten prescindibles per als treballadors del sector. Segons el Diputat d’ERC i relator de la llei, Oriol Amorós, “la majoria de circ que es fa no utilitza animals. Per tant, l’ús d’animals salvatges és un element residual”. Les entitats animalistes coincideixen amb aquesta idea. Jennifer Berengueras, Coordinadora de Projectes de FAADA, apunta que “els propietaris fan molt de soroll, estan molt indignats i molt preocupats, però són una minoria absoluta”. Des d’una perspectiva diferent, els empresaris consideren els animals una condició sine qua non del seu negoci: “La gent, quan assisteix al circ, mai no et pregunta quin trapezista tens. La pregunta més freqüent és “Quins animals tens?”, assegura Macaggi.
Luis argumenta que “és molt probable que existeixi interès electoral, però sigui com sigui l’aprovació de la llei constitueix un avançament. No entenem que un partit es posicioni en contra”. El sector, d’altra banda, ha estat més crític. Segons Macaggi, “moltes associacions protectores pressionen els ajuntaments i aquests fàcilment cedeixen per obtenir vots”. D’igual forma, Rafael Arencón, Coordinador del Grup de Treball en Defensa del Circ amb Animals, opina: “Alguns tenien motius ideològics, però altres ho van fer per pur electoralisme”. Per a alguns, en canvi, la funció de la política no pot passar-se per alt. Segons Berengueras, “si realment són democràtics i han de reflectir el sentiment de la gent, ja fan bé de votar per la prohibició”.
El conflicte moral
Però més enllà dels factors més polítics, els temes que es posen sobre la taula se centren sobretot en el conflicte moral que representen els animals utilitzats als espectacles. Per als defensors de la llei, un animal salvatge mai no gaudirà de les seves necessitats bàsiques si viu en un circ. Rosi Carro, activista de Libera!, comenta que “els animals, normalment, no tenen tantes eines com pot tenir l’ésser humà per adaptar-se a climes que són diferents al propi”. I és a partir d’aquest argument quan sorgeix el concepte de maltractament. “Privar un animal de la seva llibertat de moviment, dels seus comportaments naturals i de les seves necessitats és maltractament animal”, afirma Berengueras. De fet, pel que fa a l’hàbitat, les postures també són distintes. Macaggi ho té clar: “No existeix maltractament en el circ. Si han nascut allà, és el seu hàbitat. Empresonats viuen els delinqüents”.
Per als que denuncien el maltractament animal, l’empatia és fonamental. Amorós argumenta que “el principi ètic bàsic és no causar dolor als altres. Si saps que un altre, encara que sigui d’una altra espècie, té la mateixa capacitat de sentir dolor que tu, no pots èticament restar indiferent”. Així doncs, per al sector favorable a la llei, el respecte envers els drets dels animals és una demostració de valors. “És de vital importància que l’empatia es fomenti des dels primers anys, en especial en un país en què se celebren anualment més de tres mil festes populars i tradicions basades en el maltractament animal”, destaca Luis.
Transmissió de valors a la societat
Els espectacles amb animals són un factor condicionant en la transmissió de valors educatius a la ciutadania. Segons Luis, “una societat que ignora els drets bàsics dels animals (el dret a la llibertat i a la no explotació) de cap forma pot avançar”. La conscienciació dels infants comença amb la imatge que se’ls dóna dels animals. Per a alguns, el sector fa servir la manipulació per captivar els més petits. Carro opina que “els infants tenen una empatia especial amb els animals i això és el que utilitzen els circs per atraure el públic infantil. Els enganyen perquè creguin que ho fan tot per gust i que es diverteixen”. Contràriament, els partidaris de la llei consideren que pot ser positiu per als infants. “Si es fa bé, és pedagògic”, assenyala Arencón.
Així, uns defineixen l’espectacle amb animals com “un càstig, una humiliació i un patiment” (Amanda Luis); “un anacronisme i un engany” (Rosi Carro), o “quelcom insultant, anti-educatiu i retrògrad (Jennifer Berengueras). El sector, en canvi, el considera “el major espectacle del món” (Enrico Macaggi), i el relator de la llei ho defineix com “una tradició que afortunadament el circ ha sabut canviar i que la societat catalana ha sabut modificar també”.
Amb l’aprovació de la llei, els Països Catalans han fet una passa endavant en el reconeixement dels drets dels animals. “Estic segur que d’aquí a vint anys el maltractament d’animals per una qüestió lúdica, presumptament cultural i tradicional serà un passat que mirarem i direm: ‘Com pot ser que durant tants anys féssim aquestes coses?’”, opina Amorós. El territori català es desmarca, doncs, d’una tradició molt arrelada en el temps i s’imposa com a exemple i referent internacional.
