Convergència Democràtica de Catalunya va anunciar ahir que es dissoldria d’ací a tres o quatre mesos. En aquest país les notícies són tan espectaculars que ja ni tan sols una notícia d’aquest abast no sembla que siga notícia. CDC ha estat, de la transició ençà, un dels pals de paller polítics del país, possiblement el principal, i ara anuncia que desapareixerà per reencarnar-se en un partit completament nou, adaptat al nou temps que vivim.

Tothom és conscient que, amb aquesta jugada, CDC intenta desfer-se dels problemes principals que té. La corrupció, sobretot, i molt particularment el cas Pujol. És evident que Pujol no hi pinta res, en la Convergència d’avui, però Convergència no pot separar-se així com així de la figura de qui en fou fundador i cap més destacat. Desfer-se de la motxilla de la CDC de la transició –de CiU, més ben dit–, sembla el motiu principal de la maniobra, que ja es va avançar amb gests com ara la renúncia a anar al Majestic les nits electorals, els canvis de logotips, la dissolució de la marca en coalicions més àmplies i, especialment, amb el tall net i rotund de l’aliança amb Unió Democràtica.

Dit això, però, CDC o la gent de CDC demostren tenir visió. Perquè efectivament el temps nou que vivim té conseqüències enormes sobre el vell mapa polític i perquè un colp d’ull als països veïns demostra que si un espai polític sap refundar-se quan encara pot fer-ho té una oportunitat de sobreviure, però si ho fa massa tard s’enfonsa. A Itàlia tenim l’exemple del caos entre els hereus de la Democràcia Cristiana, i també la desfeta, precisament per qüestions de corrupció, del Partit Socialista; i, al costat, l’èxit de la transformació del PCI en el Partit Democràtic, que aplega tot a l’entorn una galàxia de grups menors.

Mirant el Parlament de Catalunya d’aquesta legislatura n’hi ha prou per a entendre l’abast dels canvis en curs. CDC, ERC i ICV no existeixen com a tals, Unió ha desaparegut, Ciutadans, un partit amb només deu anys, és l’oposició principal, els dos grans partits espanyols han obtingut els pitjors resultats de la història i els anticapitalistes de la CUP de poc que no atrapen el partit que governa a Espanya. Déu n’hi do, quina sacsejada a allò que havia estat les plàcides aigües del parlamentarisme català. És habitual i normal també, en aquest sentit, que quan un país entra en un procés d’independència els partits independentistes acaben desapareixent i transformant-se en algun dels actors de l’eix dreta-esquerra. ERC fa temps que va pel camí d’encarnar i representar la socialdemocràcia i ara sembla que CDC ha decidit d’omplir el forat del centre, amb ramificacions a esquerra i dreta.

Per tot plegat, la jugada que intenta CDC és arriscada, i més encara si la fan com la faran sota pressió i en tan poc temps. Però l’alternativa de romandre on eren els condemnava a l’ostracisme a poc a poc, especialment si Artur Mas acabava apartant-se de l’escena política, com anuncia que farà a les pròximes eleccions. El temps ens dirà si l’encerten o si només és una fugida endavant per evitar un final poc honrós d’un partit que ho ha estat gairebé tot al Principat de Catalunya. De moment, el risc sembla valer la pena i la jugada promet sensacions fortes i moviments inesperats.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.