El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Una de les meues lectures favorites són els articles de Kamel Daoud, el valent editorialista, durant tants i tants anys, de Le Quotidien d’Oran. Daoud, dissortadament, va deixar de fer editorials diaris però sovint encara ens regala articles punyents i brillants, escrits amb navalla, que sempre porten el cap del lector al límit de les imatges, a aquell punt on, de sobte, el cervell se t’il·lumina.

Avui, mentre rumiava com explicar això que vull dir, m’he recordat d’un article seu, publicat ara fa un any a Le Monde. Era un text sobre Algèria, en què vaig subratllar amb bolígraf un d’aquells seus conceptes punyents, que crec que serveix ara per a descriure on som nosaltres. Adolorit, en aquest cas amb el seu país, Daoud denuncia el règim i diu que viu en un procés de ‘encanallament generalitzat’.

‘Encanallament’ és una paraula poc usual però perfectament correcta, també en català. Descriu aquell procés que fa d’algú un canalla, és a dir, una persona vil, d’ínfima vàlua moral, segons la definició canònica que en fan els diccionaris. Definició que Daoud, amb la seua admirable habilitat lingüística, transposa al règim. No és que aquest o aquell siguen uns canalles, que també ho són. És que el canalla és el règim: vil, d’ínfima vàlua moral.

I què voleu que us diga? Quina millor definició podia trobar jo per a explicar com és possible que la fiscalia espanyola investigue el director de l’Oficina del President Puigdemont, Josep Lluís Alay, acusant-lo de fer un viatge oficial i d’un problema amb el ‘pagament d’uns tiquets de peatge per a anar a la presó dels Lledoners, per valor d’11 euros’? (Entre cometes, citació literal de l’escrit enviat per la fiscalia.)

Onze euros? La fiscalia investiga un càrrec públic per onze euros? No ens confonguem, tampoc. Estic d’acord que s’investigue qualsevol possible corrupció, ni que siga d’un euro. I, per tant, només en aquest cas, em sembla molt bé l’actuació de la fiscal. Admire aquells països on la gent dimiteix perquè s’han comprat un xiclet amb diners públics. Però al mateix temps,  precisament perquè a l’estat espanyol la corrupció és un mullader i la justícia no pot investigar els uns i deixar d’investigar els altres, crec que és molt difícil de qualificar aquesta persecució política amb cap definició que no siga la de canalla: al final, allò que posa en relleu és una ínfima vàlua moral. Generalitzada. Sí.

Perquè he de recordar, i posaré aquest exemple i prou, que la fiscalia, i tota la justícia en general, no han volgut saber mai a qui correspon l’apuntament de 360.587 euros que els famosos ‘Papers de Bárcenas’ sobre la comptabilitat criminal del PP relacionen amb el nom ‘M. Rajoy’. I fer això, impunement, mentre demanes explicacions per un simple tiquet d’onze euros, a banda de ser la demostració d’una persecució política, és una mostra clamorosa de vilesa.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.