03.12.2021 - 19:35
El jutjat penal número 9 de Sevilla ha absolt Pablo Hasel dels delictes d’odi, injúries i coacció per uns piulets en què desitjava que s’estavellés l’avió del Betis perquè hi viatjava el jugador ucraïnès Roman Zozulya, a qui el raper acusava de neonazi. En la sentència, la jutge considera que els piulets del raper estan emparats en el dret a la llibertat d’expressió i tampoc hi veu els elements necessaris per atribuir-li un delicte de coaccions.
En uns tuits del 2017, Hasel acusava Zozulya de neonazi i va escriure que “si no fos perquè moririen pilots i hostesses, desitjaria que l’avió de la plantilla del Betis s’estavellés”. Per aquests escrits l’acusació particular, representada pel club sevillà, va demanar per a Pablo Hasel dos anys i mig de presó i més de 12.000 euros de multa. En canvi, la defensa del raper en va sol·licitar l’absolució. La fiscalia no va formular cap acusació contra el raper.
En el judici celebrat el 17 de maig a Sevilla, Hasel va declarar per videoconferència des del Centre Penitenciari de Ponent, on va ingressar el passat mes de febrer per a complir una condemna de nou mesos per un delicte d’enaltiment del terrorisme i injuries a la corona i a les forces de seguretat de l’estat espanyol.
Pel que fa als delictes d’odi i injúries, la jutge diu que: “el dret a la llibertat d’expressió, hauria d’exercitar-se amb respecte i tolerància a les idees d’uns altres, sense haver de recórrer, com ocorre en el cas jutjat, a expressions desafortunades i provocatives. Però la veritat és que no tot excés verbal, ni tot missatge que desbordi la protecció constitucional, per aquest sol fet, ha de considerar-se constitutiu de delicte”, assenyala la sentència.
Així mateix, la jutge de Sevilla tampoc veu en els tuits de Hasel els elements necessaris per atribuir-li un delicte de coaccions. “No es distingeixen elements com ara l’ús de violència o intimidació, sense perjudici que la conducta desenvolupada per l’acusat hagi estat molesta o fins i tot inquietant per als querellants i tampoc s’acredita l’element de la violència intimidatòria projectada de manera directa per l’acusat sobre els mateixos per a forçar-los a adoptar un determinat comportament”, afegeix la sentència.
