El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Cal anar a votar el dia 20? Què hi hem d’anar a fer, a Madrid? Són dues preguntes que de ben segur que s’han fet alguns independentistes després del 27-S en relació amb les eleccions espanyoles. L’independentisme ha sortit d’un procés electoral molt intens, efervescent, i n’encara un altre amb els ànims més desinflats per una negociació llarga i complexa sobre la investidura, i per la perspectiva d’unes eleccions a les corts espanyoles en què no queda clar què s’hi pot guanyar des de la perspectiva de l’independentisme.

Què votaran els votants de la CUP?

Hi ha una part de l’independentisme que no es presenta a les eleccions, aquell que representa la CUP. Però això no vol dir que tots els seus votants se’n desentenguin. Segons l’últim CEO, entre aquells qui declaren haver votat la CUP en les eleccions del 27-S, tan sols un 8,5% diu que no votarà. La majoria de votants de la CUP, un 45% no, sap què votarà. Gairebé la meitat. Entre els altres que sí que saben qui votaran, el partit preferit és ERC, un 28,7%, tal com farà per exemple l’ex-diputat David Fernàndez, que en un acte conjunt amb Joan Tardà va dir que el 20-D votaria pels republicans. Un 10% dels qui diuen haver votat la CUP ho farà per Podem en les espanyoles; a aquests caldria afegir-hi el 4,3% que diu que votaria ICV-EUiA, que forma part també de la coalició En Comú Podem. Entre aquests hi podria haver l’ex-diputat Quim Arrufat, que va dir divendres que en cas d’anar a votar a les eleccions del dia 20 ho faria per En Comú Podem.

ERC i Democràcia i Llibertat: públics diferenciats

Els qui sí que s’hi presenten, Convergència i ERC, ho fan per separat, adreçant-se a públics diferents, i amb missatges també diferents que miren d’arribar, entre els uns i els altres, a un electorat tan transversal com sigui possible. És a dir, que anant per separat es pugui sumar tant i més que no anant junts.

La principal dificultat que tenen tant ERC com Convergència —fent la coalició Democràcia i Llibertat amb Demòcrates de Catalunya i Reagrupament— és l’activació d’un electorat que es va mobilitzar molt en la campanya del 27-S. I el post-27-S ha estat certament traumàtic per a l’independentisme, per la complexa negociació entre Junts pel Sí i la CUP i l’ombra d’unes noves eleccions el mes de març. Els ànims han quedat tocats. El to de les campanyes d’ERC i Democràcia i Llibertat sembla adaptat a aquest estat d’ànim (o es podria dir fins i tot que el retroalimenta), però una anàlisi dels missatges ens permet de veure la segmentació de l’electorat potencial al qual s’adrecen els uns i els altres.

ERC: tallats al bar Tio Cuco

Esquerra procura aconseguir el votant de la CUP que sí que voldria votar independentisme el 20-D, i per això discurs d’anar a Madrid a defensar el mandat del 27-S, a fer de ‘delegació diplomàtica’, a renunciar a participar en segons quines comissions, etc. I s’adrecen a aquell votant que el 27-S encara no va votar independència, però que ho podria fer si el missatge rupturista de l’independentisme el convencés; un missatge que els republicans consideren que no arriba en part  perquè hi ha un espai mediàtic que els és vetat: el de ‘La Sexta Noche’ i el ‘Salvados’. ERC també es disputa vot amb En Comú Podem, i fa valer el concepte de ‘república’, més que no independència, perquè pot tenir un abast més ampli.

El vídeo de campanya dels republicans que millor ho exemplifica, perquè condensa uns quants missatges de cop, és aquell en què Gabriel Rufián i Joan Tardà prenen un tallat al bar Tío Cuco de Nou Barris, el mateix on fa unes quantes setmanes el programa ‘Salvados’ de Jordi Évole va enregistrar un cara a cara entre Albert Rivera i Pablo Iglesias. Al vídeo d’ERC figura que Rufián i Tardà són en a la taula del costat (fins i tot s’hi veu assegut un home amb cua i camisa blanca) i parlen dels orígens de l’un a Santa Coloma de Gramenet i de l’altre a Cornellà de Llobregat. Tornen a fer un discurs adreçat al vot metropolità i, alhora, insisteixen en la crítica a un espai mediàtic ocupat per Iglesias i Rivera i vedat als partits independentistes.

ERC apel·la a la diversitat per a mirar de fer arribar el missatge als votants castellanoparlants. Gabriel Rufián parla molt dels seus orígens al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, justament un dels llocs on el 27-S l’independentisme va obtenir pitjor resultat. Rufián parla en castellà, tal com ja feia en la seva etapa a Súmate, però ara l’alterna amb el català. ‘Això no va de banderes’, repeteix. I el primer vídeo de campanya començava amb una imatge del seu pare, Antonio Rufián, i la frase: ‘andalusos, murcians, gallecs… es van deixar la pell perquè els seus fills estimessin aquesta terra i la seva llengua’. És un vídeo enfocat a defensar la immersió lingüística, i s’hi poden veure imatges molt diverses del barri, amb Rufián parlant sobre un fons musical de guitarra espanyola.

ERC complementa aquest missatge amb el d’anar a Madrid a fer-hi una última cosa. ‘Encara falta dir-los el més important, que som república’, diu Tardà en el vídeo ‘Últim vol a Madrid’.

La campanya d’ERC està despullada de l’èpica de la de Junts pel Sí: és més continguda, però sense renunciar als somriures i a les mirades a un horitzó millor, com palesa l’última imatge d’aquest mateix vídeo, on es veuen Oriol Junqueras i Marta Rovira, somrients, mirant ‘l’últim avió amb destinació a Madrid’ envolant-se de l’aeroport amb Rufián, Tardà i companyia.

junquerasroviraaeroport

Democràcia i Llibertat: domina el gris

El contrast respecte de la campanya de Junts pel Sí és més evident, més marcat, en la campanya de Democràcia i Llibertat. Recordem alguns elements de la campanya de Junts pel Sí: ‘El vot de la teva vida’, cares de candidats en cartells amb colors vius, el joc precisament amb una diversitat important de colors, els mítings multitudinaris… Hi havia èpica, que s’adeia a una campanya amb l’independentisme molt mobilitzat i motivat.

Ara es defuig el triomfalisme. I d’una manera dràstica, si més no des del punt de vista visual. Els cartells de Democràcia i Llibertat són fotos en blanc i negre de primers plans dels candidats, acompanyades de la paraula ‘impossible’ amb el prefix im- guixat. I el fons blanc.

cartellhoms

Els vídeos i falques de ràdio de la campanya de Democràcia i Llibertat mantenen el to baix i el color girs dels cartells: un pla fix, en blanc i negre, amb un gran cartell amb la mateixa paraula ‘impossible’ i un tamboret on s’asseu el candidat, tapant el mateix prefix, és a dir, fent ‘possible’ allò ‘impossible’. I, de fons, una música senzilla de piano, gairebé melancòlica:

El destinatari del missatge de Democràcia i LLibertat és diferent del que cerca ERC; en aquest cas s’intenta retenir el votant independentista ‘moderat’, el que deplora la rauxa, el que arrufa el nas quan veu les ‘concessions’ en la negociació amb la CUP: a aquest votant se li transmet ara un missatge de tranquil·litat, de serenitat, alhora que queda clar que l’objectiu és la independència de Catalunya. Però ara es fa mirant de projectar confiança, com dient allò de ‘tranquils que sabem el que ens fem’, o ‘si ho deixen en les nostres mans tot acabarà bé’, prevenint la temptació de voler votar Unió.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.