A Josep Miquel Arenas, Valtònyc, amb la meua admiració

Valtònyc ha tingut la fortalesa i la capacitat de ser prou lliure per a triar i decidir tot sol què fa amb la seua vida

Vicent Partal
28.12.2021 - 20:51
Actualització: 28.12.2021 - 21:25
VilaWeb
Valtònyc en el moment de saber el veredicte (fotografia: Marina López).

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Supose que per a molts de vosaltres és familiar aquella excel·lent descripció aristotèlica que deia que qualsevol pot enfadar-se un dia, però que no és a l’abast de tothom enfadar-se amb la persona adequada i en el moment adequat i amb el propòsit adequat i de la manera adequada.

Ahir Josep Miquel Arenas, conegut pel seu nom artístic, Valtònyc, va aconseguir que els tribunals belgues tombassen una euroordre emesa per l’Audiència espanyola que el reclamava per una condemna de tres anys i mig de presó a causa de les lletres de les seues cançons i les crítiques que hi feia al rei d’Espanya. Però si als tribunals espanyols aquestes crítiques són etiquetades de terrorisme, resulta que les autoritats judicials europees han convingut que no hi ha cap raó per a perseguir-lo, perquè el contingut d’aquests texts és completament lícit i entra en el marc de la llibertat d’expressió. La desproporció entre l’acusació espanyola i el capteniment de la justícia belga ho diu tot.

Per tant, avui és un dia adequat per a recordar que aquests anys d’exili no han estat de cap manera un camí senzill per a Valtònyc. Mai l’exili no és senzill, però voldria cridar l’atenció particularment sobre el fet que fins ahir ell tenia penjat un avís en els ordinadors policíacs que deia que era cercat per terrorisme. I això en un país com Bèlgica, que ha estat en alerta antiterrorista cinc, la màxima, pràcticament des que Josep Miquel hi ha arribat, significa una quantitat enorme de dificultats personals, en el dia a dia, que ell no ha volgut mai magnificar però que tan sols ell sap com li han fet difícil la quotidianitat.

I malgrat això, i superant això, Valtònyc ha fet allò que creia que havia de fer. I ho ha fet amb una dignitat tan gran com l’aparatós Kalàixnikov (recordeu: el fusell alliberador dels pobles) que porta tatuat al seu braç.

Això ho va tornar a demostrar ahir, quan les seues primeres paraules van ser per a reclamar l’alliberament de tots els rapers empresonats a l’estat espanyol. Abans i tot de celebrar la seua victòria. I per a reclamar la solidaritat de tothom amb ells i accions efectives, organitzades, per traure’ls de la garjola. I no tan sols paraules. Perquè Valtònyc no és a Flandes per a salvar la seua pell, cosa que no oblida mai. Té molt clar que no vol ser a la presó per no ser silenciat durant anys, absent de la vida pública i del combat. Aquesta és la raó de l’exili. I per això el seu exili és també polític, un exili que pretén denunciar l’estat espanyol i promoure la creació d’un estat d’opinió internacional en contra d’allò que és i en contra d’allò que fa.

I per això també és coherent quan fa qualsevol crítica. És molt fàcil de manipular la seua imatge i presentar-lo com un exagerat o un menjacapellans, però no ho és. Simplement, és una persona lliure, com ho hauríem de ser tots, que veu clar el seu nord i diu sense embuts què pensa. En tot moment. Ahir, per exemple, va moure un cert enrenou la seua resposta durant una entrevista a Catalunya Ràdio en què va criticar les felicitacions que rebia per haver guanyat. Va dir que aquelles felicitacions eren “una merda si es queden en això”. I va assenyalar Òmnium en concret perquè Laura Rosel li acabava d’esmentar la piulada feta per aquesta organització. Qui s’enfade per això deu saber què fa. Jo vaig entendre que Valtònyc, amb aquelles paraules, ens reclamava a tots l’exigència que s’ha posat a ell mateix. Per tant, si de cas som els altres que ens hem d’interrogar sobre el nostre comportament, i no ell.

Torne a Aristòtil. Valtònyc es va “enfadar” amb Juan Carlos i efectivament aquesta era la persona adequada, en el moment adequat. I s’hi va enfadar amb el propòsit adequat de contribuir a l’alliberament de la societat i de la manera adequada, perquè el resultat ho certifica.

Vist en la perspectiva dels anys, Josep Miquel no podia haver estat més agut en la seua denúncia ni podia haver triat una diana més encertada per a retratar el podrimener que és l’estat espanyol. Car la monarquia és, amb el PSOE, el pilar central del règim del 78. I, en relació amb això, les reaccions a la seua victòria ho diuen tot, també. A Bèlgica ha aconseguit que es canvie la llei per permetre un marge més ample de crítica al monarca que el que té la gent corrent. No més estret: més ample. En canvi, a l’estat espanyol no s’espera que el PSOE impulse la reforma que va anunciar que faria. Té prou vots per a fer-ho però no té la valentia ni l’interès ni la decència de fer-ho. I posar en relleu això, fer evident això, és també un fruit extraordinari de la manera apassionada, valenta, clara com l’aigua i decidida que té Valtònyc de fer les coses. Quan ahir Pablo Iglesias s’alegrava de la seua victòria, es feia ben evident la hipocresia de l’esquerreta espanyola. La cançó “No al Borbón”, que és l’origen de la persecució judicial, va ser un encàrrec d’Iglesias per al seu programa de televisió. Però, malgrat això, mentre era vice-president del govern espanyol, el dirigent de Podem no va moure ni un dit per Valtònyc, ni per resoldre de manera efectiva la situació que genera tants Valtònycs. I ací tenen ben aturada la reforma que va prometre. Que n’és, de fàcil, assaltar el cel mentre qui perilla i lluita a la terra és un altre…

No amague gens la meua admiració personal per Valtònyc. La tinc tota. Crec que és un exemple de la millor mena de gent que el nostre país –qualsevol país, però també el nostre– és capaç de produir. De Tijd, un dels grans diaris belgues, el va qualificar ahir de campió de la llibertat d’expressió, una expressió adequada que indubtablement es mereix. Però que ningú no oblide que per a arribar a aquest punt cal que un jove mallorquí, de la Pobla, extremadament jove quan l’estat i la repressió més ferotge li cauen al damunt, tinga la fortalesa i la capacitat de ser prou lliure per a triar i decidir ell tot sol què farà amb la seua vida. I tinga la valentia d’emprendre un camí tan llarg com el que ha fet sense perdre mai de vista la ruta ni per les crítiques interessades ni per les promeses oportunistes. I que guanye.

Que no ho és tot, això de guanyar individualment, però que avui és molt i significa molt, n’estic ben segur, per a molts de nosaltres.

 

PS. Heus ací la cançó que hi ha a l’origen de tot:

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
28.12.2021  ·  22:21

El que ha fet Valtònyc és tan gran que costa de veure. Un jove cantant i prou, ha sigut capaç de no acotar el cap davant tot un estat. Podrit, però poderós, que ha fet tant com ha pogut per aixafar-lo. Al final, com deia un dels seus advocats flamencs, era una qüestió d’orgull, per a la justícia espanyola. (És curiós; sempre cal afegir adjectius a les grans paraules, quan es parla d’Espanya). I ha guanyat d’una manera tan clara que ells no en parlen. I és que la llibertat ens l’hem de guanyar cadascú i cada dia. Enhorabona, Valtònyc. I gràcies pel teu exemple.

Ed Garrido
Ed Garrido
28.12.2021  ·  22:21

Felicitats Sr Arenas. Omnium, sou la crossa del Junqueras i les seves claudicacions, Llansana i el Ghandi catala, que penseu fer? Tuits i eslogans i anar fent la pilota als Erkis, silenciant la lluita de veritat?

Núria Coma
Núria Coma
28.12.2021  ·  22:22

És ben mereixedor d’aquest editorial tan bonic.
Mereix l’admiració i el respecte de tots els que creiem en la llibertat i els drets.
I ell, sent el què és, un activista, un lluitador, una persona, fa posar vermell a tots aquells que cobren per dir que fan, el què ell ha fet , a pèl sense cap escut, i sota cap bandera.
Felicitats Valtonik.
Ara ja pots volar i ser una mica més lliure i ens deixaràs a tots estorats , perquè si engabiat has arribat a fer el què has fet, que es preparin

Frank Compernolle
Frank Compernolle
28.12.2021  ·  22:44

Aquesta espurna d’esperança ens cal en aquests temps foscos

Maria Josepa Montagut
Maria Josepa Montagut
28.12.2021  ·  22:47

Com era allò de “la llibertat no es dona, es conquesta i es pràctica”. Un exemple, Valtònyc.

Matilde Martinez
Matilde Martinez
28.12.2021  ·  22:49

Sa Pobla és el nom correcte del poble de Mallorca on va néixer…

Maria Begoña Sanchez
Maria Begoña Sanchez
28.12.2021  ·  22:52

Personas de la talla de Valtonic fan créixer la confiança en el ser humà.
La seva altura de miras, un exemple a seguir.

Ventura Mallol
Ventura Mallol
28.12.2021  ·  23:05

Gracies Valtonic !!!!!!!!!!!!

Albert Ventura
Albert Ventura
28.12.2021  ·  23:17

Es recomana llegir les expectoracions del Ramon de Espana al respecte. Li ha sentat com si li fiquessin un ferro roent pel recte: https://cronicaglobal.elespanol.com/pensamiento/manicomio-catalan/valtonyc-si-es-relevante_557130_102.html. Hilarant.

Mònica Batlle
Mònica Batlle
28.12.2021  ·  23:50

Doncs l’enhorabona. Llàstima els que segueixen perseguits aquí.

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
29.12.2021  ·  00:06

Benvolgut Vicent, et demano que consideris fer una rectificació respecte el teu editorial d’avui, que per una altra banda penso que està molt bé tot i que no valora en la justa mesura el paper dels advocats.

La rectificació que et demano que facis és sobre la qualificació que has fet del Kalàixnikov “el fusell alliberador dels pobles”. Crec que aquesta afirmació no l’has rumiada prou. Doncs un fusell, sigui quin sigui, no té res d’alliberador. I si realment ho penses, llavors és que tens una idea molt torta de què és la llibertat. I això em sorprendria molt d’una persona de la teva talla intel·lectual. És per això que et demano una rectificació.

Bona nit.

Joan Benavent
Joan Benavent
29.12.2021  ·  00:16

Els castellans han convertit casa nostra en una presó. Els catalans, pel que fa a la nostra condició nacional, no podem ni dir mu. A la mínima que els ix dels collons, els jutges i els pistolers que tenen el monopoli de la violència et busquen la ruina, a tu i a la teua familia. Vivim a dintre d’una presó, pensem, sentim i parlem com uns presoners. Els carcellers genocides ens ho recorden de tant en tant, perquè no se’ns oblide, d’una manera simbòlica, i no tan simbòlica, ficant entre reixes alguns de nosaltres. I quan ho consideren menester, també ens maten. En aquestes condicions no és possible existir plenament, sinó a mitges, mutilats, a troços. Sembla que per trobar la llibertat, encara que siga parcialment, te n’hagis d’anar d’ací, abandonar ta casa. Aquesta victòria d’en Josep Miquel ho corrobora, la qual cosa té molt de mèrit. I caldrà que fem alguna cosa, perquè continuar així és una merda.

Carles Serra
Carles Serra
29.12.2021  ·  00:31

Gràcies Vicent per una editorial tant valenta.
Amb respecte el PSO€, si amb aquest últims 40 anys de democràcia a l’espaÑola no has tingut proust exemples, ja no sé que més cal que facin.
*El GAL
*LOAPA
*FOTRE CALÇ VIVA A UNS XICOTS JOVES QUE LLUITAVEN PER LA LLIBERTAT DEL SEU PAIS
*EL 155
*DONAR-LI LES GRÀCIES A UN PARTIT FAIXISTA COM VOX.
Vols més demostracions Vicent de lo que és el PSO€? i els partits que col laborant amb vells, com molt bé ens recordés els putus Podemitas/Comuns, llàstima que no fas esment d’ER.

jaume vall
jaume vall
29.12.2021  ·  00:36

Felicitats Valtònic, i també felicitats sr. Partal !!! i gràcies als dos pel capteniment diari

(l’assumpte del fusell alliberador de pobles, potser no ha estat una referència del tot encertada, però no ho magnifiquem tampoc, és un símbol, i té un context)

(recordem que en Valtònyc ha dit que si les felicitacions oficials es queden en paraules, es poden estalviar els tuits, no malbaratem victòries, si us plau !!!!)

Josep Jallé
Josep Jallé
29.12.2021  ·  00:44

L’esperit de lluita, per a desemmascarar tants de cretins i vividors, ens enforteix en el llarg camí cap a la llibertat de viure en una estructura relacional o d’Estat que decidim lliurement i majoritària. Un exemple d’honestedat el de Valtònyc. Salut!.

David Duran
David Duran
29.12.2021  ·  00:58

Excel-lent editorial.
Ara, caldria preparar el retorn: centenars de persones el defensaríem com vam defensar les urnes.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
29.12.2021  ·  01:34

Me n’alegre a muntó del que ha aconseguit Josep Miquel Arenas, i sobretot per sa família. I m’entristeix que sa mare no visca per a fruïr-ho, com ho estem gaudint nosaltres.

Per una altra banda, alguns piulem i repiulem per a fer córrer allò que ell i el seu entorn proclama.

Hui, si més no, els mitjans de propaganda espanyols intentaven desacreditar-lo. I és en el camp de batalla on es lliura una gran guerra de descolonització i d’atansar-nos a una “democràcia real”……que ja anem fent.

De moment, un bon estols d’espanyols han descobert que al seu estat la llibertat d’expressió no existeix, però si continuem empenyent, com fins ara, acabaran descobrint que españa tampoc és una “democràcia”…..i serà l’hòstia per a ells.

Nosaltres ja estem al cas.

M’adherisc al comiat d’en Valtònyc a l’entrevista que li han fet en

@elmonarac1 @rac1 #endirecte

Josep Blesa (València)

PS: Vicent, com feia Toni Mestre al seu mític programa “De Dalt a Baix”….”….no es diu “La Pobla”, cal dir, Sa Pobla

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
29.12.2021  ·  01:35

Avui ha estat un bon dia.

Núria Florensa
Núria Florensa
29.12.2021  ·  01:43

Sí Valtònyc té raó amb la seva visió d’Òmnium. Ho dic com a sòcia molt decebuda. L’ens s’ha convertit des del 155 en un permanent certàmens de “Jocs Florals”. La pota q també sustenta “no est@, ni esperar.
No surt suficient… a” em passatg@

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
29.12.2021  ·  06:09

Bon editorial. Enhorabona Valtonyc. L’AK47 és un arma barata comparada amb similars. Salut.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
29.12.2021  ·  06:10

Enfortir l’españa franquista que patim es propi de la mala gent, de franquistes d’esquerra. La traició d’aprovar els pressupostos españols es traició als catalans

Joan López
Joan López
29.12.2021  ·  07:04

Al tauler d’admiraciò,segueix pujan l’exili i baixan els que van triar lliurarse al estat podrit.
Valtonic ja es un mot sinonim de Llibertad.
Enhorabona Sr.Arenas !!!

Carme Garcia
Carme Garcia
29.12.2021  ·  07:34

I aquesta lletra que va portar al exili en el Valtònyc, algú dels que li van encomanar a dit alguna cosa al respecte de la seva victoria?. Aquets comuns són uns cagats quan han de plantar cara, la gent que els vota té moltes demostracions de qui són.
Si escoltem la lletra del Rap que el va dur al exili, no diu cap mentida, hi han més enaltacions al terrorisme en e lParlament i al Congreso en boca dels de Vox i Cs que en la cançó.
Felicitats Valtònyc.

Joan Costa-jussa
Joan Costa-jussa
29.12.2021  ·  07:37

Avui com a Europeu:
Puc dir que el emèrit es un fugat, corrupte, antidemocràtic..
Com espanyol no
Per això més que mai vui ser català europeu i lliure d’Espanya!

Albert Miret
Albert Miret
29.12.2021  ·  08:32

Felicitats, Josep Miquel Arenas! Els has demostrat a tots ells i al seu rei despullat que la santa inquisició ja només existeix als quatre pobles paleolítics que són la vergonya del món. Gràcies per la teva valentia.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
29.12.2021  ·  09:01

Molt de mèrit te Valtònyc i hem de seguir donant-li suport mentre aprenem d’ell.
Deixa’m dir-te, estimat director, que m’ha fet mal als ulls veure escrit La Pobla quan aquí a Mallorca tots li deim Sa Pobla.
Salut i molts d’anys!

Pep Agulló
Pep Agulló
29.12.2021  ·  09:13

Admirable la fermesa de Valtònyc per la llibertat i la justícia. Això no depèn pas del símbol de les banderes sinó dels principis que es porten dins.

Molts que branden les estelades i s’omplen la boca d’independència no defensen les llibertats ni la llengua com Valtònyc. En això també un exemple.

enric llopis
enric llopis
29.12.2021  ·  09:25

Gràcies Valtònyc pel teu sacrifici. Malgrat tot aquests feixistes fills de puta han aconseguit tancar-te a la presó de l’exili. I la UE segueix mirant cap una altra banda. I els nostres politics no serveixen per res.

Joan Benet
Joan Benet
29.12.2021  ·  09:28

Gràcies Valtònic. Gràcies Gonzalo Boye, gràcies exili. Gràcies Vilaweb. Gràcies Octuvre, Lluís Llach, Bricoheroes, Neusssi, birres per la República i tants d’altres…
Gràcies als que no s’arronsen i mantenen la dignitat entre mig de tanta mediocritat i manipulació interessada.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
29.12.2021  ·  09:37

Valtònyc és una versió humana, valenta, encarnada, del conte que relata la nuesa del Rei i que ningú s’atreveix a dir. Enhorabona! “Contra los mayores no vayas”, estem cansats de sentir dir. Però la història i la realitat ens confirmen, amb Galileo Galilei, que la humanitat avança gràcies als Quixots.

Victor Serra
Victor Serra
29.12.2021  ·  09:52

Cal destacar un cop més el paper d’estrassa de l’esquerra espanyola i dels Comuns.

Jordi Torres
Jordi Torres
29.12.2021  ·  11:22

Gràcies per aquesta editorial, Vicent, i gràcies Valtonyc per mantenir sempre la teva dignitat i la teva lluita, que és la de molts.

És molt il·lustratiu mirar el vídeo i veure com un jovenet Valtonyc menciona orgullós ‘La Tuerka’, aquell programa de televisió erigit a major glòria de Pablo Iglesias, sabent ara com aquesta esquerreta espanyola de saló l’ha deixat a l’estacada quan han anat maldades.

Ara són ells els qui hauran de citar a Valtonyc, si volen donar-se una mica de volada.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
29.12.2021  ·  11:32

Felicitats Josep Miquel Arenes per la seva valentia i també la seva noblesa. Molta hauria d´apendre del seu coratge davant de una injusticia com aquesta, és una gran victoria per la democrácia i queda clar que la marca ñ queda completament ofegada

Eduard Bernadich
Eduard Bernadich
29.12.2021  ·  11:38

Gran Valtònyc! Es va escapar de Mallorca tot i el setge a que el sotmetien GC i PN. A Bèlgica remou els fonaments de la legislació i ara, senzillament lliure. Vergonya haurien de sentir molts polítics catalans i Òmnium, que només són capaços de fer tuits. I fàstic per les esquerres espanyoles, absolutament hipòcrites.
Un record per a Pablo Hasél, tancat i silenciat a la Presó de Lleida, coneguda pels seus funcionaris repressors i gestionada per la Generalitat ( de Vichy)

Josep Gualló
Josep Gualló
29.12.2021  ·  13:15

NO SÉ SI PARLAR DE VALTÒNYC O DE PABLO IGLESIAS

Valtònyc va esccriure i cantar una cançó per encàrrec de Pablo Iglesias. Això li va costar una condemna de tres anys i mig de presó que no ha complert perquè va fugir a Bèlgica. Allà es va haver de buscar la vida pel seu compte. Ningú el va ajudar.
Pablo Iglesias ” Vicepresident del Gobierno” segurament opina que ell no hi té cap part de culpa, tota la culpa és de Valtònyc per haver acceptat un encàrrec que una persona correcta mai acceptaria.

Les institucions catalanes, les organitzacions, les entitats i “tutti quanti” també el van deixar de banda. Un raper! Ai uix quin fàstic! Tota aquesta gent són escòria de la pitjor mena.

Però ves per on un tribunal superior de justícia de Gant ha decidit que dir el que ha dit del Emérito no és cap delicte. I per rubricar-ho Bèlgica ha modificat una llei perquè se li puguin dir coses més grosses i no ha establert cap límit.

Valtònyc no serà extradit a Espanya i haurà de seguir buscant -se la vida dins de les fronteres de Bèlgica per sempre . O almenys així ho entenc jo.

Carles Blas
Carles Blas
29.12.2021  ·  14:34

Felicitats Valtonyc, has tingut el coratge de plantar-se i la sort de trobar bons companys de viatge (la meva admiració pel treball dels advocats). També la meva disculpa, perquè no et vaig valorar bé, i no crec que jo hagués suportat ni un trosset del que has viscut aquests tres anys.

Comparteixo el teu enuig amb els que no han estat a l’alçada ( jo em poso primer en la llista) i ara correm a dir boniques paraules.

Finalment una comparació entre Valtonyc/Iglesias i Els Joglars/Boadella. El temps no perdona els miserables. Al podemita només li falta inventar-se un territori per viure a la seva manera. Li proposo un nom: Borbònia.

Miquel Martí
Miquel Martí
29.12.2021  ·  15:12

el nom del seu poble és Sa Pobla.

Valtònyc, ets un gegant. En necessitam mil més com tu.

Tere Andreu
Tere Andreu
29.12.2021  ·  16:12

Bon dia, ja gaudim de Vilaweb, per molts anys de disfrutar d´un bon periodisme, anims i endavant. VISCA CATALUNYA LLIURE!!!!!!!!

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
29.12.2021  ·  17:26

Tota la raó Partal!

(I sí: Pablo Iglesias i l’esquerreta espanyola. I Laura Rosel i Òmnium…)

Adrià Arboix
Adrià Arboix
29.12.2021  ·  20:32

Felicitats..!

Joan Ortí
Joan Ortí
30.12.2021  ·  01:13

Que fa la Judicatura Catalana, només contempla?
No li fa vergonya està en el mateix sac que la justícia espanyola reben bufetades d’Europa. Desitjo que el nou president de l’advocacia catalana, Joan Ramón Puig Pellicer, tingui el mateix valor que Josep Miquel Arenas ”Valtònyc”, i la dels seus advocats.
Que fa JUNTS? Contempla també passivament la deriva del govern històric del 52% de vots independentistes? Ho no tant sols ho contempla passivament, sinó que ho miris com ho miris, s’ha convertit en còmplice.
En una casa quant hi han quatre o cinc caps de família, es fa molt complicat que hi hagi armonia; històricament la CUP ha tingut sempre problemes interns; també diuen que hi ha gent infiltrada i que en resulta ingovernable.

Òmnium i l’ANC col·laboracionistes d’ERC.

A Escòcia no passen aquestes coses, un sol partit fort i potent.

Creieu que avui, al inici del 2022, ha de tornar a sortir en Lluís Llach per recordar-nos que no hem avançat, que seguim lligats a l’estaca.

I parlant de Lluis Llach, el Procés Constituent fa la seva guerra i la seva estructura, al marge del procés que fa el Consell de la República?

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes