A granel: comprar sense generar residus

Una activitat tan quotidiana com anar a comprar pot esdevenir un acte de responsabilitat amb el medi ambient. En un supermercat és habitual trobar tots els productes envasats, sigui en plàstic, cartó, o ambdues coses. Però hi ha alternatives per aquelles persones que decideixen que l’únic producte que volen consumir és l’aliment, i no l’embalatge: les botigues a granel. Són establiments que permeten comprar diferents productes—de menjar o d’higiene—a pes. I per tant, sense obligar el consumidor a quedar-se’n una quantitat determinada i sense generar residus.

Botigues com Can Perris asseguren que “el granel és una forma de venda antiga, però amb els valors d’avui en dia: sostenibilitat, consum responsable i proximitat”. Com a conseqüència, s’ha ampliat el públic: s’hi acosten tant els veïns de tota la vida com la gent més jove.

Els comerços, que van formant una clientela fixa de barri, noten com aquests s’hi acosten cercant productes ecològics, de la terra, o conscients de la gran quantitat de menjar que es tuda. Així mateix ho noten a Can Perris: “La gent compra molt més del que necessita. Els resultats són unes despeses d’aliments brutals i ara comencen a ser-ne conscients”. Però l’aspecte que més ressalten és la conscienciació sobre l’ús excessiu de plàstics. “És una filosofia de vida. Diria que el 60% dels clients que tenim s’aproximen a la botiga per responsabilitat”, asseguren des de Granel Eixample.

L’augment de vendes per aquest motiu l’han notat, sobretot, amb l’entrada de l’any nou. Martí Morató, client de la botiga, explica que per a ell ha estat un propòsit pel 2018: “Em vaig proposar que no generaria més plàstics a casa meva”. I no només en alimentació, sinó en altres aspectes com la vestimenta, la higiene personal o la neteja.

Un dels comerços de la ciutat de Barcelona que ofereix la compra a granel de productes de neteja —detergents i sabons—és Biopompas, al barri d’Horta. Lluís Brunat, el botiguer, reconeix que la gent encara associa aquest estil de compra al menjar: “Cada setmana hi ha, com a mínim, un parell de persones que entren i em demanen: Què és això? Encara és una línia desconeguda”. Això, però, no implica que el sistema no funcioni: “Amb gairebé 5 anys al barri, he anat pujant les vendes mes a mes. Aquí el boca a boca és la publicitat més segura. Afortunadament, veig com aquest tipus de venda, ja sigui per l’estalvi que suposa a les famílies o per l’estalvi mediambiental, s’està imposant”.

Una alternativa de comerç
Les botigues a granel també es regeixen per altres pilars com la proximitat; tant amb el client com amb el proveïdor, oferint productes de quilòmetre 0. Des de Granel Eixample expliquen com gairebé tots els seus productes són de Catalunya. Aquells que no ho són—perquè aquí no es planten, com la xocolata o el cafè—s’exporten del país d’origen, però els manufactura alguna petita empresa de Catalunya.

La preocupació envers el medi ambient queda palesa entre els consumidors que s’apropen cercant generar la menor quantitat de residus plàstics possibles. Per aquest motiu, a les botigues a granel els envasos són biodegradables; fets a partir de canya de sucre o de fècula de patata, per exemple.

Altres alternatives comunament esteses són els compostables, per exemple. Però Patricia, cofundadora del blog mediambientalista ‘Vivir Sin Plástico’, explica que són quasi tan perjudicials com els plàstics si no es desintegren: “Encara que els llencis als contenidors marrons, no es desfaran. Si acaben al mar, trigaran la mateixa quantitat d’anys en desfer-se. Per a convertir-se en compost i ser una alternativa vàlida es necessiten màquines industrials; i pràcticament no n’hi ha. La seva instal·lació està en mans dels governs i ajuntaments”.

Canvi de mentalitat
De totes maneres, insisteix a recórrer a aquests tipus d’envasos només per a coses molt concretes perquè, encara que no siguin plàstics, “s’estan produint aliments per a fer-los, quan tampoc és necessari perquè la seva destinació immediata serà l’escombraria”. Defensa el fet de caminar cap a la reducció d’envasos innecessaris i acabar amb la cultura d’un sol ús, com a solució definitiva. “S’hauria de fomentar l’ús d’alternatives que permetin ser reutilitzades a llarg termini”, afegeix l’enginyera tècnica agrícola i llicenciada en Ciències Ambientals, Isabel Vicente. I això és el que fan molts consumidors de les botigues a granel: portar bosses o carmanyoles de casa seva.

Ambdues insisteixen que la reducció de plàstics no només ha de dependre del consumidor, sinó que ha de ser una responsabilitat compartida. Alba García, biòloga i encarregada de la campanya de plàstics de Greenpeace, ens remarca que el Govern no ho pot deixar tot en mans dels consumidors, com ha fet fins ara: “Cada minut un camió d’escombraries arriba al mar i cada any es produeixen unes 12 milions de tones de residus plàstics. Aquestes són xifres alarmants i, per molt que hi hagi consciència ciutadana, tots sols no podem fer res. Nosaltres intentem canviar aquesta narrativa i fer veure a les empreses que han d’actuar”.

Per alçar la veu i fer arribar aquest missatge a les empreses i als supermercats, han nascut diverses campanyes. Un exemple recent és #DesnudaLaFruta, una iniciativa que va sorgir a l’abril. Des de l’organització es mostren satisfets davant la repercussió que va tenir a les xarxes socials entre els consumidors, que públicament rebutjaren aquesta pràctica. Opinen que la gent s’està conscienciant sobre “la no-necessitat del sobrembalatge, sobretot en la fruita i la verdura”.

Buscar solucions
Des de “dalt”, les respostes van arribant de manera discreta i limitada. “Com a molt, els supermercats et responen al telèfon i et diuen que reencaminaran la teva queixa”, comenta Patricia. Des de Greenpeace han estat dialogant amb cadenes de supermercats—que s’han fet ressò de les repetides campanyes—però de moment no es comprometen a res.

A escala estatal, encara que petites, s’han aprovat algunes mesures. El 18 de maig es va aprovar un Reial Decret per a costejar addicionalment les bosses de plàstic en tots els comerços. Totes coincideixen en el fet que és una bona idea, però a mitges; molt a mitges. “No és quelcom merament recaptatori. La normativa està pensada per a la reducció del consum de plàstic i ha funcionat en els altres països que s’ha fet”, apunta Patricia. Però “el problema és que les propostes de supermercats que hem vist fins ara són embolcalls falsament biodegradables o compostables, perquè tenen entre un 60 i un 70% de plàstic”, afegeix García.

És per això que només ho veuen com un petit primer pas. El que demanen de cara al futur és la prohibició per llei de bosses d’un únic ús. “No entenem per què els costa tant posar mesures eficaces quan existeixen alternatives que estan a disposició de tothom, com bosses de tela o de qualsevol altre material reutilitzable”, conclou García. Tot plegat, l’objectiu final és acabar amb la cultura “d’usar i llençar”, procurant no generar residus tan fàcilment; sobretot plàstics perquè triguen molt de temps—entre cent i mil anys—a degradar-se en el medi ambient.