Dades que no s’expliquen: A Catalunya comença a minvar la desigualtat social

«La desigualtat de les rendes en la societat ha estat, sense cap mena de dubte, una de les conseqüències més doloroses de la crisi»

Jordi Goula
Jordi Goula
26.11.2017 - 10:01
Actualització: 26.11.2017 - 11:01
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquesta setmana, Europa ha posat en evidència Espanya quan ha qualificat de ‘crític’ el nivell que ha assolit la desigualtat social. De fet, l’estat espanyol comparteix grup amb Romania, Bulgària, Lituània i Grècia, països en situació crítica pel mateix motiu. I la CE recorda que Espanya és el setè país de l’OCDE on ha crescut més la desigualtat des del 2010. Tots sabem que la desigualtat de les rendes en la societat ha estat, sense cap mena de dubte, una de les conseqüències més doloroses de la crisi.

Ara bé, amb l’inici de la recuperació econòmica podríem ser en un punt d’inflexió i començar a canviar la tendència. Les primeres dades que tenim a Catalunya sembla que apunten aquesta via, tot i que encara és aviat per llançar les campanes al vol. Segons dades de l’enquesta de condicions de vida de l’INE de l’any 2016, la taxa de risc de pobresa (després de transferències socials) a tot l’estat es va situar en el 22,3%. Dos anys abans, el 2014 (l’any que el PIB començava a pujar) havia estat del 22,2%. A Catalunya, va ser del 19,2% i el 2014 havia estat del 20,9%. Així, mentre que a Espanya l’inici de la recuperació no sembla que doni senyals de vida en aquest punt concret, a Catalunya sí que comença a fer-ho.

Tanmateix, al marge d’aquesta taxa, que és sempre la dada més mediàtica, crec que les xifres més interessants sobre la distribució de la renda s’han donat poc a conèixer. El cas és que, segons la font assenyalada –com veurem a continuació–, la desigualtat en la distribució de la renda ha millorat a Catalunya entre el 2014 i el 2016. Em sembla un fet molt important perquè significa que, quan ha començat la recuperació, també ha començat a reduir-se aquesta xacra.

Així, a partir de l’ampliació de l’enquesta que l’Idescat fa per a Catalunya, la desigualtat es calcula per dues vies: d’una banda, l’índex de Gini, que en aquest període passa de 33,0 a 31,4 (com més alt, vol dir més desigualtat) i, per una altra, el quocient entre el 20% de la població que més ingressa sobre el 20% que menys ho fa (conegut com a ràtio s80/s20). Doncs bé, aquesta ràtio ha passat de 6,5 a 5,5 aquests últims dos anys, cosa que significa un salt positiu força considerable (com més baix, significa menor desigualtat) en el sentit correcte.

Potser, com deia abans, encara és aviat i caldrà esperar a veure què diu la pròxima enquesta amb dades d’enguany, que donarà més pistes sobre si es consolida el canvi. Però, de moment, les primeres dades que hem vist són positives.

Per contextualitzar la dada, vegem el cas d’Espanya. L’índex de Gini passa entre aquests mateixos anys de 34,7 a 34,5, és a dir, baixa imperceptiblement, i la ràtio s80/s20 passa de 6,8 a 6,6, una baixada també imperceptible. Adoneu-vos que en ambdues mesures de desigualtat, les xifres són força més altes a Espanya que a Catalunya (desigualtat més forta) i que la millora entre 2014-2016 és molt superior en el cas de la catalana. Per acabar d’arrodonir la comparació, es pot assenyalar que en la zona euro la mitjana de la ràtio és del 5,1. I perquè us en feu una idea una mica més clara, a Finlàndia –on hi ha una bona redistribució de la renda– és de 3,6 (poca desigualtat social), mentre que a Romania és del 7,2 (molta desigualtat). Per cert, als Estats Units és del 8,7.

En realitat, aquesta millora de la desigualtat es reflecteix també en un altre indicador –en aquest cas més subjectiu, però molt mediàtic–, que és la facilitat o dificultat d’arribar a final de mes. Bé, en el cas català, els qui arribaven amb facilitat o molta facilitat a final de mes el 2016 eren el 10,5% de la població, mentre que el 2013 eren el 10%. Pel que fa als qui ho feien amb dificultat o molta dificultat, eren el 32,3% el 2016 i el 36,5% el 2013. La millora és perceptible i superior als 4 punts entre els qui ho passen pitjor. Això no ens ha d’amagar, però, que aquest percentatge és molt alt i dramàtic. En el cas espanyol també hi ha una millora, però més lenta. Així, els qui arriben fàcilment passen del 10,3% el 2013 al 12% el 2016. I els qui arriben amb dificultats, passen del 38,2% al 35,6%. Compareu i feu les vostres conclusions…

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €