El Tribunal Constitucional espanyol no s’ha atrevit a fer allò que el govern espanyol li exigia –anar directament per la presidenta del parlament–, però ahir va demanar a la fiscalia que hi prengués la iniciativa. Com que la fiscalia depèn orgànicament del govern, no ens arrisquem pas gaire si preveiem que la resposta serà prendre-la i amb ganes. I de pressa. La pilota, per tant, tornarà d’una manera o una altra al punt on Rajoy la vol deixar: que un tribunal dictamine la inhabilitació política de Carme Forcadell. I que ho faça tan aviat com es puga.

L’opció de la repressió, de moment jurídica, sembla que s’ha accelerat en vista que les forces polítiques catalanes han clarificat el full de ruta o en vista que el PSOE és captiu i desarmat. Potser en vista de totes dues coses. Rajoy, que no concep cap altra possibilitat que la derrota del Parlament de Catalunya a la força, deu veure amb goig com s’acumulen les peripècies: la sentència sobre els bous, l’anul·lació de la Llei d’Igualtat entre homes i dones, la petició de processament de Francesc Homs, també d’una gravetat extrema perquè afecta un parlamentari en actiu, la demanda de deu anys d’inhabilitació contra el president Mas i els seus consellers, la proposta de veure com la fiscalia encalça la presidenta Forcadell…

Rajoy deu somriure content amb tanta força repressiva posada de costat. Però si tingués un mínim de consciència política, o de consciència a seques, hauria d’estar molt preocupat per la deriva en què ha fet entrar el conflicte. Dit clar i ras: si això continua així ni arribem al setembre del 2017 ni caldrà fer cap referèndum. La independència de facto caurà sola amb la simple desobediència a les mesures més radicals que puga proposar qualsevol dels tribunals espanyols. Especialment en el cas de Carme Forcadell.

Perquè, ho he explicat ja massa vegades, la inhabilitació de Carme Forcadell seria el gran conflicte. El conflicte amb majúscules. Ni la majoria parlamentària ni el govern ni la societat catalana no podrien acceptar de cap manera que Carme Forcadell cessàs les seues funcions. I per tant ja tindríem servida l’escalada del conflicte. I, com passa sempre en aquests casos, la victòria dels uns i la derrota dels altres només seria cosa d’hores, de dies a tot estirar.

Si realment, que ja ho veurem, la justícia espanyola s’atreveix a inhabilitar la presidenta del parlament, només podrien passar dues coses. Que això fos acceptat i Forcadell abandonàs el parlament o que obrís amb tota normalitat la sessió. En el primer cas assistiríem a la nostra derrota. Però en el segon assistiríem a la independència de fet, que obligaria Espanya a una reacció que ja seria o completament impotent o completament desproporcionada i, per tant, un problema internacional.

A veure, doncs, si realment s’hi atreveixen.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb