A aquest ritme potser no caldrà arribar al setembre…

«Rajoy deu somriure content amb tanta força repressiva posada de costat»

Vicent Partal
07.10.2016 - 04:52
Actualització: 07.10.2016 - 06:52
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Tribunal Constitucional espanyol no s’ha atrevit a fer allò que el govern espanyol li exigia –anar directament per la presidenta del parlament–, però ahir va demanar a la fiscalia que hi prengués la iniciativa. Com que la fiscalia depèn orgànicament del govern, no ens arrisquem pas gaire si preveiem que la resposta serà prendre-la i amb ganes. I de pressa. La pilota, per tant, tornarà d’una manera o una altra al punt on Rajoy la vol deixar: que un tribunal dictamine la inhabilitació política de Carme Forcadell. I que ho faça tan aviat com es puga.

L’opció de la repressió, de moment jurídica, sembla que s’ha accelerat en vista que les forces polítiques catalanes han clarificat el full de ruta o en vista que el PSOE és captiu i desarmat. Potser en vista de totes dues coses. Rajoy, que no concep cap altra possibilitat que la derrota del Parlament de Catalunya a la força, deu veure amb goig com s’acumulen les peripècies: la sentència sobre els bous, l’anul·lació de la Llei d’Igualtat entre homes i dones, la petició de processament de Francesc Homs, també d’una gravetat extrema perquè afecta un parlamentari en actiu, la demanda de deu anys d’inhabilitació contra el president Mas i els seus consellers, la proposta de veure com la fiscalia encalça la presidenta Forcadell…

Rajoy deu somriure content amb tanta força repressiva posada de costat. Però si tingués un mínim de consciència política, o de consciència a seques, hauria d’estar molt preocupat per la deriva en què ha fet entrar el conflicte. Dit clar i ras: si això continua així ni arribem al setembre del 2017 ni caldrà fer cap referèndum. La independència de facto caurà sola amb la simple desobediència a les mesures més radicals que puga proposar qualsevol dels tribunals espanyols. Especialment en el cas de Carme Forcadell.

Perquè, ho he explicat ja massa vegades, la inhabilitació de Carme Forcadell seria el gran conflicte. El conflicte amb majúscules. Ni la majoria parlamentària ni el govern ni la societat catalana no podrien acceptar de cap manera que Carme Forcadell cessàs les seues funcions. I per tant ja tindríem servida l’escalada del conflicte. I, com passa sempre en aquests casos, la victòria dels uns i la derrota dels altres només seria cosa d’hores, de dies a tot estirar.

Si realment, que ja ho veurem, la justícia espanyola s’atreveix a inhabilitar la presidenta del parlament, només podrien passar dues coses. Que això fos acceptat i Forcadell abandonàs el parlament o que obrís amb tota normalitat la sessió. En el primer cas assistiríem a la nostra derrota. Però en el segon assistiríem a la independència de fet, que obligaria Espanya a una reacció que ja seria o completament impotent o completament desproporcionada i, per tant, un problema internacional.

A veure, doncs, si realment s’hi atreveixen.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
LLuis
LLuis
06.10.2016  ·  23:49

Arribats en aquest punt, no ho faran, raonaran, hi ha qui els traura els teraranys de davant els ulls, si juguen molt i si ho fesin, a part de quedar afeblits, sels hi hauria vist el joc, es a dir, es quedarien sense cap as a la manega. Hi ha gent mes lucida, que no tinguem cap dubte, ens ho faran mes dificil.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU
07.10.2016  ·  00:54

CONFIEM AMB ESPAÑA, QUE SEMPRE LA CAGA!

Lluís
Lluís
07.10.2016  ·  11:46

Segueixo diàriament els editorials de Vicent Partal, amb el que estic quasi sempre d’acord. Amb el d’avui també, però se’m planteja una qüestió que no sé resoldre ara mateix i que crec que és un punt clau del que pot passar si inhabiliten Carme Forcadell, i la Presidenta obre al dia següent amb normalitat la sessió del Parlament. Segons Partal, aquest acte seria una veritable proclamació de la independència. No obstant, hauríem de considerar què faran “els altres” (PP, C’s i PSC) i què farà CSQP. Si “els altres”, com és més que probable, en lloc d’aixecar les mans com ahir, s’absenten del Parlament per considerar que no poden continuar sota la presidència d’una inhabilitada, des del punt de vista democràtic el Parlament quedarà coix i la situació no es podrà perllongar fins el referèndum.

El cas de CSQP serà ben segur diferent i probablement plantarà cara a la inhabilitació. Això seria molt positiu perquè eixamplaria la confrontació amb l’estat al 61,48% de la representació parlamentària, la qual cosa legitimaria que el Parlament seguís amb les seves funcions amb normalitat. Però, insisteixo, l’absència de l’unionisme irredent el deixaria coix.

Com es valoraria tot això en l’esfera internacional? Quina resposta tindria l’estat espanyol? Preguntes interessants que mereixen respostes encara més interessants. Respostes que VilaWeb podria vehicular a través dels seus col•laboradors; o tant de bo ens les donessin propers editorials…

Lluís de Carreras Serra

Enric
Enric
07.10.2016  ·  12:44

Ells tenen un lema que ve a dir: “Pas curt, Vista llarga, i mala llet”

Pas curt. Vés poc a poc per evitar caure. Mirada llarga per saber bé per on venen. I mala llet, doncs el Purgatori està ple d’innocents.

No crec que siguin uns rucs, ni molt menys, per això anem pas a pas omplint el full de ruta traçat. Amb la determinació que ens dóna les nostres conviccions per cercar una societat millor a través d’un estat propi i per evitar la presó en que volen convertir el nostre país. Sense caure en provocacions, però defensant les nostres institucions i la nostra gent.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes