Ells no controlen el seu estat, però nosaltres no controlem els nostres polítics

«Cal pressionar des de baix, des de totes les posicions, aquests insensats que malbaraten el crèdit del moviment independentista i forçar-los a retornar al projecte que engresca la societat o apartar-los amb una ventada»

Vicent Partal
17.07.2020 - 19:50
Actualització: 17.07.2020 - 21:33
VilaWeb
Pedro Sánchez, després de reunir-se amb el primer ministre de Suècia

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Vivim el paroxisme de la transició espanyola. Tots els seus defectes esclaten dècades després i aquesta setmana n’ha estat una de molt especial. Allà i ací. L’afer Pegasus, el descontrol de les revelacions sobre la monarquia, el vaig o vinc de la visita de Felipe VI, els resultats electorals a Galícia i al País Basc, els núvols que es congrien a Brussel·les contra Sánchez i el darrer episodi del sainet sobre la família Pujol són senyals que la descomposició del regne d’Espanya avança a una velocitat impressionant.

Però al costat d’això, l’eixida plena de senyals inquietants dels presos polítics, buscant cadascú la seua solució a banda, el desgovern sanitari i aquest esclat contra l’estalinisme republicà visualitzat en el remarcable i històric ‘ja us ho fareu’ de Mònica Terribas remarquen que la partitocràcia es va menjant el país, embogida en el seu odi. I ni tan sols les enquestes que ja anuncien un retrocés històric de l’independentisme a les urnes semblen que són capaces de retornar-los la sensatesa.

Això que veiem i vivim és greu. A una banda, hi ha un govern, l’espanyol, que ha perdut el control del seu estat i viu a mercè del feixisme incrustat en la judicatura, en la policia, en l’alt funcionariat. I a una altra, hi ha un país, el nostre, que ha perdut completament el control dels seus polítics, que corren com gallines sense cap envestint-se entre ells sense ordre ni programa. I al mig, una pandèmia que ens fa viure en el món més estrany que podíem imaginar i que ens mostra que el govern de Catalunya, per les picabaralles internes, per la mala qualitat d’alguns gestors i per la desconfiança entre els partits, pot ser igual d’inepte que el d’Espanya.

Fa una setmana, us explicava que això era un procés i que tenia la sensació, molt aguda, que ens movíem cap a un canvi de fase. Perquè l’estat espanyol fa aigües d’una manera trepidant a causa del procés d’independència de Catalunya –i en aquest sentit, el cas Pegasus, un Watergate de dimensions europees que Pedro Sánchez no pot ni controlar, n’és la millor prova. Amb l’afegit que la probabilitat d’alguna mena de pacte entre l’esquerra espanyola i una part de l’independentisme català, el darrer dels somnis per a aguantar una Espanya unida, s’ha esfumat per més que els seus protagonistes no ho vulguen veure encara. Diumenge passat, Podem ja va tastar a Galícia i al País Basc el futur de marginalitat que li espera, més encara quan els jutges ja han posat la directa per a enviar Pablo Iglesias a casa o a la presó. I Sánchez suarà sang per explicar com és que no té el control de la seua policia, però encara suarà més sang per aplicar unes retallades econòmiques que potser només tindran el precedent, terrible, de Grècia. Les fotografies oficials de les seues visites aquests dies als primers ministres europeus ho expliquen tot, amb la seua cara, per si no havia quedat prou clara la intenció de la bufetada a la ministra Calviño.

L’independentisme havia treballat molt i havia fet sacrificis col·lectius i personals enormes per a posar Espanya en aquest punt de degradació i col·lapse, amb el tren enfonsat en els darrers metres del pendent. Però just ara el problema no són ells i prou: el problema ara també som nosaltres, cosa que reclama una reacció immediata.

Perquè l’independentisme neix com una esmena a la totalitat a un estat irreformable, des del convenciment que aquest estat ja no es pot arreglar i que és millor construir-ne un de nou, buit i net de la misèria funcionarial, de la màfia dels interessos publico-privats i de la partitocràcia aprofitada. Creix, com mai, enfilat en aquesta onada regeneracionista. I és això, que ha de ser, i no aquesta cosa empastifada que és avui per culpa de la bogeria insensata del partidisme, pel segrest del moviment pels alts funcionaris a les ordres dels seus i no de l’executiu i per la mala gestió. La paradoxa, vet-ho aquí, és que som més a prop que mai de derrotar Espanya i alhora més impotents que mai.

Veient totes les coses que han arribat a passar aquests pocs dies i aquestes nits que he intentat descansar, em faig avinent que s’acosten molt més de pressa que no ho calculava hores importants, en les quals ja no ens hauríem de permetre més errors si volem replegar el fruit de tant d’esforç com hem posat tots en aquesta batalla. I això significa que hem d’anar a totes contra l’estat espanyol però també contra la partitocràcia catalana. Cal pressionar des de baix, des de totes les posicions, aquests insensats que malbaraten el crèdit del moviment independentista i forçar-los a retornar al projecte que engresca la societat, a la lluita col·lectiva i per a tots. O apartar-los amb una ventada. Perquè no ens podem enganyar: Espanya avui és un estat que ha perdut el control de la seua maquinària, a punt de la derrota, però nosaltres som un país sense política, incapaç, d’aquesta manera, de guanyar. I no hem arribat fins ací per a defallir just ara ni volem (no ho vull jo, però crec que en això no estic sol…) deixar passar, novament, una gran oportunitat.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
18.07.2020  ·  00:02

Completament d’acord Partal. Ha arribat l’hora de manifestar-nos en contra dels politics indepes que no fan més que somniar amb escapar de la repressió com sigui. Potser és l’hora de fer una demostració a la Plaça de Sant Jaume, per començar, exigint la fi del partidisme i de les lluites absurdes entre les “parròquies” de cada partit. Tenim un objectiu molt clar: la independència! i uns motius abassagadors per a voler-la, encara més clars. A què juguem ara? a especular quin càrrec tindré en el futur govern que surti de les properes eleccions?? És això, oi? El que passarà és que no tindran el càrrec i a sobre els caurà la repressió desfermada de les legions franquistes de l’estat espanyol amb poder. Però passa que per a aquest viatge no calen alforges! Per fer un nou estat amb els mateixos defectes de l’espanyol no calia tanta lluita, tants represaliats, ni tanta gresca. La disjuntiva és claríssima: o anem a instaurar el que vàrem votar l’1-O, o anem a seguir jugant a l’autonomisme sabent que sempre hi perdrem, i seguirem sent un país de tercera, amb una democràcia de tercera i una economia de quarta. O hi ha una reacció contundent, o a les properes eleccions els independentistes de base votarem a Messi!

Joan Carles Melgarejo
Joan Carles Melgarejo
18.07.2020  ·  00:53

Ho he dit i ho mantinc: NO es pot dirigir un país des de la presó, quan ets un hostatge i ells tenen la clau per a donar-te l’aire que volen…i no m’agrada això de que n’hi hagi alguns/algunes que no estan prou reeducats i no es penedeixen”….és que alguns/algunes altres si? Puc entendre la situació personal de cadascun i cadascuna i me’n guard de jutjar-los, però per això mateix ells també s’han d’apartar de la primera línia.

En quant als aparells dels partits, i en menor grau el moviment civil, uns sectors en cada un d’aquests partits tenen poc contacte amb el poble real i tenen pànic a que els deixem sols quan arribi el moment de la veritat, altres estan desorientats i altres, en bona mida, estan corruptes pels partitòcrates, gent que no han treballat mai que no sigui de la política i els en refot tot per tal de seguir com estan. D’aquests n’hi havia a cabassos al PSC i ICV. Molts dels militants més decents del PSC o de ICV van deixar, quan el procés, els seus partits precisament per la seva partitocràcia i amb la il·lusió del moment, en què va semblar que tot era possible (perquè ho era), per a caure després a ERC o a CDC que deu n’hi do també amb els seus buròcrates i enxufats…Aquest és el perill que hi ha, que la partitocràcia no ho espatlli tot. Hi ha grans segments en els partits que no volen ni sentir a parlar de ser motors de transformació (el que se’n deia “vanguàrdies revolucionàries”), sino que aspiren sols a tenir una marca (indepe d’esquerres, indepe de dretes, catalanistoide d’esquerres, catalanistoide de dretes, etc) per a vendre a un cert públic que, votant-los, els porti a entrar en un càrrec institucional on hi ha un sou interessant a canvi de no comprometre’s massa, o de tenir una experiència curiosa en la vida…al darrera d’això hi ha una plèiade d’assessors, experts, les famílies i tot lo demés…com a Espanya, vaja. I si ens equivoquem en aquesta valoració, que ens ho expliquin, que ja som grans. I si no en tenen ganes de reformar-ho o no saben com fer-ho, no els votem. Ja vindran millors temps.

I cal a més líders que arrosseguin. Honestos, il·lusionats com nosaltres, sincers, amb els objectius clars, perseverants, segurs, intel·ligents, hàbils, empàtics, amb capacitat d’escoltar i aprendre, però també de prendre decisions i manar, i amb capacitat de sacrifici pel què calgui. Tant difícil és trobar homes o dones així? No fotem!I ben assessorats per tècnics competents, els millors, que per a fer funcionar un país no es pot solament comptar amb filòlegs, historiadors, sociòlegs i advocats (amb tot el respecte, però es que mirant els curriculums de la major part de polítics veig que no hi ha prou tècnics o càrrecs amb la titularitat o el nivell adequats, i així ens va).

Ramon Perera
Ramon Perera
18.07.2020  ·  01:02

“Hem d’anar a totes […] contra la partitocràcia catalana.”
Es va veient que esventar la partitocràcia catalana és una condició imprescindible per poder accedir a la independència.

I potser encara sort, ja que aquesta és una condició encara més imprescindible per poder bastir una república de dret, democràtica i social. Esperar a fer neteja només a partir de l’efectivitat de la independència segurament seria [molt] més difícil.

jaume vall
jaume vall
18.07.2020  ·  01:20

Tindrem allò que ens mereixem.
Espanya en vuit anys de PSOE-F.González, i amb no sé quans més de Zapatero no va poder ni voler modernitzar la mentalitat profunda espanyola mentre sí modernitzava infraestructures i encaix europeu.
Catalunya en deu anys de procés sobiranista, rebentades les costures de la transició, incorporada a la causa independentista un 30% de la població “assenyada”, no ha pogut ni volgut desfer-se dels tics de la mentalitat mesetària : enveja-sectarisme-incivisme.

Un 50% de la població d’un país, no pot fer un envit tan enorme com lluitar contra els seus colonitzadors que són 7 vegades més, si a sobre, aquesta meitat està desunida.

Solucions? Que ERC guanyi les eleccions i sigui fefaent que sembla preferir col·locar els seus per governar autonòmicament Catalunya, i que això obri els ulls dels catalans. Però dubto que desitjar “cuanto peor , mejor” sigui una bona estratègia.
L’altre possibilitat, que JxCat guanyi les eleccions i, malgrat governar en minoria, l¡excel·lència dels representants, i la combinació de honestedat-generositat-vàlua, engresqui a mig termini, bona part dels qui no l’han votat per esdevenir un partit transversal, tipus SNP escocès, o PNB basc.
Cap possibilitat garanteix la independència a curt termini.`
Una opció diferent seria la intervenció divina. I qui diu divinia, diu de Brussel·les. Però no es produirà, i si es produís, amb tanta mala tel·la al tel·ler, podríem esdevenir el Kosovo de l’oest, enlloc de l’Holanda del sud.
En qualsevol cas, una societat té el govern que es mereix. Fa temps que ho diem.

Daniel Farré
Daniel Farré
18.07.2020  ·  02:03

Felicitats per l’editorial, molt d’acord en l’anàlisi i també en el remei, “O apartar-los amb una ventada”. Vull resaltar que recordeu que vam començar a caminar i s’ha fet tant d’esforç per fer una cosa nova, millor, diferent i més justa, fa temps que em dóna la impressió que s’havia quedat pel camí aquest objectiu, que considero primordial.

Joaquim L’Optimista
Joaquim L’Optimista
18.07.2020  ·  03:30

Nqto un ambiente de pesimismo en mis compañeros ,noto desanimo en el ambiente, yo llevo un cabreo colosal con E.R, que no se lo que traman pero nada bueno por la INDEPENDENCIA, ellos no la quieren ellos quieren la Republica, que los independentistas luchan tambien por ella y no comprendo como creen que no se les ve el plumero con el dialogo con Sanchez en una mesa que de pactos sobre la INDEPENDENCIA como llegar a ella, como lograr una Catalunya libre, ellos estan muy bien con una Autonomia y sobre todo la Presidencia de la Generalitad sin pensar en absoluto qu el real PRESIDENTE DE TODOS LOS CATALANES ESTA EN EL EXILIO en Belgica. Lo que deseo deciros a todos los Independentistas de bien los que deseamos tener una Catalunya Republicana e independiente esperemos el dia 25 de este mes de Julio lo que piensa hacer CARLES P,, UIGDEMONT lo que nos diga, va a llenar nuestros depositos de ilusion coraje y la valentia necesaria para lograr lo que deseamos desde hace muchisimo tiempo, animo a todos los catalanes de verdad gracias

Montserrat Llop
Montserrat Llop
18.07.2020  ·  05:52

Excel·lent editorial com sempre. No puc estar-hi més d’acord! Gràcies, Vicent Partal, per dir les veritats d’una manera tan clara i tan honesta!

Josep Usó
Josep Usó
18.07.2020  ·  06:02

És veu molt bé el que explica l’editorial en la gestió de la pandèmia. De l’altra banda, no cal ni parlar-ne.

Pep Vinyals
Pep Vinyals
18.07.2020  ·  06:37

Moltes gràcies, Vicent, per un editorial tan valent i lúcid. I segons com, en plantar-nos la trista realitat davant els ulls, decebedor. Seguint les analogies marineres, si no hi ha un cop de timó i aquest ve de baix, perdrem tots els llençols en aquesta bugada.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
18.07.2020  ·  07:09

Molt be, pero nom i cognoms dels traidors independentistes. Tohom sap el nom del Cregut, del Judes, del que es creu Deu, i cal arraconar.lo per sempre. Comprar un Judes no val gaire, li faran un tripartit como Dios mana, i finalment podra esser el Jesucristo del catalans,… ben follats

Àlex Corretgé
Àlex Corretgé
18.07.2020  ·  07:16

Els Partits són utils i importants quan organitzen la societat i fan de motor transformador.

Quan el que fan és unicament moure’s al centre de la societat o del ninxol que han establert, i l’únic objectiu és tenir més vots i no transformar res, perden la seva importància i utilitat.

No pot ser que qui va errar de manera estrepitosa a finals d’Octubre del 2007, encara estigui en actiu i fent el que calgui per tal de tapar els seus error.

Foc nou! El gran moment és arribat ✊🏿

Joaquim Campanyà
Joaquim Campanyà
18.07.2020  ·  07:18

La clau de volta que sustenta la partitocracia espanyola i catalana es el regim electoral de llistes tancades. Així la oligarquia de partits polític segresten el Parlament amb la disciplina de vot dels seus partidaris/treballadors que representen els interessos del partit que els ha posat a les llistes. Els que ostenten el poder dels partits dominen l’Executiu i el Parlament de forma immediata i no han trigat tant temps en dominar el Poder Judicial i l’Administració, i a través d’aquesta les Institucions subencionades (quasi totes).
Per trancar amb tota aquesta dinàmica cal empoderar a la ciutadania. I en democracia passa per un Parlament de representació popular d’elecció directa. Cal que tots el petits territoris de Catalunya (districta electoral) anomenin amb el seu vot la persona, de partit o no, que enviaran al Parlament perquè els representi, amb llivertat de vot només compromès amb el seus electors del seu territori.
Aquest és el gran poder/contrapoder de la Democracia, que ara no tenim i ens hem de conformar observant les lluites partidistes del oligopoli de partits que es comporten amb lògica empreserial.
Us imagineu l’aplicació del 155 amb un Parlament amb representant elegits directament des de cada territori de Catalunya? Fins a on haurien arribat les flames? Us imagineu després del 21D la investidura a President de Carles Puigdemont en un Parlament així constituit? El poble, passiu observador, no haguéssim passat ni un minut de la vergonya que varem viure.
Estem en un moment clau per vèncer l’embat darrer: «empoderar el poble al Parlament».

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
18.07.2020  ·  07:33

…Si yo tuviera una escoba , si yo tuviera una escoba , cuantas cosas barreria !!! Bon dia i bona hora. Catalunya !!!

Albert Miret
Albert Miret
18.07.2020  ·  07:33

Sembla bastant evident, que hi ha catalans que prefereixen anar-se’n a la tomba dòcilment amb el faraó que marxar i deixar que s’acabi de podrir sol. És un combinat entre el clàssic síndrome d’Estocolm i la covardia i incapacitat dels partits que també s’han deixat podrir per culpa de quatre ineptes instal·lats a la cúpula. Ara que Els països europeus han dit que prou de pidolar i que la mateixa Unió Europea sembla que ja va entenent què és Espanya, ara que l’estaca està més podrida que mai, segueixen preferint les tauletes per a fer reunions inútils en lloc de posar-se al davant de la gent i guiar-la cap a la independència d’una puta vegada. És molt més còmode que l’enfrontament i no té el risc d’anar a la presó, però si el que passa és que estan morts de por, la seva obligació és deixar d’una vegada la poltrona, posar-se a treballar i guanyar-se la vida com tothom. El virus funcionarial espanyol ha fet més víctimes a Catalunya que el de la covid19, i ara que tindríem moltes més possibilitats, es fiquen al llit a veure-les passar. Hom arriba a pensar que ens oferiran més camins els “homes de negre” que estan a punt d’intervenir el gobierno, que no pas la ineptitud de quatre desgraciats fent de polítics, rient les gracietes de l’ocupant tirà i fent-se mal entre ells mateixos discutint el sexe dels àngels per a fer temps.

Josefina Julià
Josefina Julià
18.07.2020  ·  07:50

Gràcies Vicent, més clar no ho podies dir. Sé segur que no estàs sol, no estem sols, el problema és saber si som prous.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
18.07.2020  ·  08:11

Nosaltres no tenim pq controlar els polítics. El que ens cal és determinació, i encara que som 2,3 milions; si calgués defensar la república al carrer pacíficament i amb sacrificis no crec que arribessim al 10%. I per aquest motiu, principalment aquest, no s´avança prou.

Antoni Soy
Antoni Soy
18.07.2020  ·  08:14

Estic bàsicament d’acord. El problema o el tema és COM es fa tot això?

joan rovira
joan rovira
18.07.2020  ·  08:14

Algunes consideracions, per tal de participar, en el desenvolupament de l’editorial de represa d’una setmana tant curta com plena d’esdeveniments en un país que viu la tempesta perfecta de la confluència, el meu entendre, d’un triple despertar:

1. La societat catalana del Principat s’ha autodeterminat però no descolonitzat de les estructures -collars-: polítics dels partits, territorials de les entitats, professionals dels col•legis, productives de les cambres, dels acadèmics universitats, de la premsa, sindicats, etc.

2. Coneixement del triple jou -corretges- amb què tiben els qui controlen el sistema colonial importat i imposat a la península d’Espanya espanyolitzada al llarg dels darrers tres segles: Internacional, Regne de Castella -espanyol- i Col•laboradors nacionals.

3. L’aparició del nou algoritme de la tecnologia com a “eina” de transformació de la societat, en substitució de la paraula amb què el poder ha controlat, mitjançant les religions i les ideologies, els darrers segles als ciutadans: convertits en “herds” -ramats-.

Aquest triple canvi en curs: local, continental i planetari; amb influències sobre: “ús”, “organització” i “eina”; com ens han explicat de qualsevol era del passat, determina la nostra: sorpresa, supeditació o revolta, respectives; que hem d’aprendre a contextualitzar individualment i col.lectiva.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
18.07.2020  ·  08:31

Es comença a reconeixer que el (des)govern del Sr Torra es incapaç d’enfrontar.se al virus

Peró al matrix temps s’insisteix que ERC es incpaç de governar i amb aixó es dona la raó al botifler Sr Duran Lleida, que ja fa anys, dins CIU, ja ho deia

Panorama absolutament desolador amb una Independéncia que NO arriba(per incompeténcia de TOTA la classe política)

Pep Agulló
Pep Agulló
18.07.2020  ·  08:43

FINS AQUÍ ENS HA PORTAT EL PARTIDISME…

Avui, el “ho tornarem a fer” d’en Jordi Cuixart ressona esquerdat i buit quan va reblar en l’entrevista amb la Terribas:” jo ja he fet prou”, un equivalent al “ja us ho fareu” de la locutora. Polítics però també líders socials baixen del procés buscant sortides personals, resulten contaminats per una situació que ens enverina la voluntat de seguir endavant i ens afebleix l’esperit.

Diria que ens cal retornar-nos la confiança, però amb qui si quan convoquen l’ANC i ÒMNIUM a la seu del gobierno pels 1000 dies de presó dels Jordis erem 50 manifestants?

Ho diré amb les paraules de Josep Costa, vicepresident del parlament: “…Dic que les institucions autonòmiques no ens serveixen per a fer tota la feina que ens cal. Ens cal una part civil, una d’institucions locals i una de noves institucions i organitzacions, algunes de les quals hauran de ser a l’exili o clandestines.”

El partidisme fratricida no ens pot derrotar!

… NECESSITEM UNA VICTÒRIA SOBRE L’ENEMIC INTERIOR…

Jordi Torres
Jordi Torres
18.07.2020  ·  08:45

Excel•ent editorial Vicent, una magnífica foto de la situació actual. Gràcies.

salvador martí
salvador martí
18.07.2020  ·  08:49

Excel·lent editorial. T’han provat les minivacances Vicens. Però com diu més amunt l’Antoni Soy, com es fa tot això? Un o altre, o bé alguna agrupació representativa té de comandar aquesta “ventada”. La gent no sortirem al carrer de forma improvisada, sense un mínim d’organització, ordre ni concert. ANC? Omnium? Cal trobar la manera eficaç de mobilitzar el poble.

Carles Serra
Carles Serra
18.07.2020  ·  08:56

Gràcies Vicent, gràcies per la teva valentia i també per posar-hi seny.
Com la merda és tant gran, ja no saps com començar per fer net.
El líders polítics que estan a la presó majoritàriament buscant sortir-ne com es normal i suposo a més veien el panorama del País.
Vicent, no cal dir res més, tu ho has dit tot

Jordi Torruella
Jordi Torruella
18.07.2020  ·  08:57

Un plaer llegir-ne Vicent.
Tots es resumeix a que tenim persones mediocres a la política. Si les coses ens van millor que el bàndol contrari és perquè la seva situació és pitjor, no pas perquè el nostres polítics siguin menys mediocres. Com molt bé dius, depèn del poble fer net de tota aquesta colla sangonera que tenim per polítics. I parlo de tots els partits polítics sense excepció. Ja siguin de suposadament d’esquerres, dretes O de centre.

Carles muntaner
Carles muntaner
18.07.2020  ·  09:00

D’acord de fons per els politics en la Pandèmia han tingut pèssim assessorament de les patums del funcionariat que no volien cedir cap mm de la cadireta i deixar pas a gent mes preparada. La manca de preparació de la Salut Publica Catalana ve de fa molts anys, no es la culpa de la Verges tot i que ho ha fet malament i no ha canviat res després del desastre de la primera onada. Tenien científics brillants com el Professor Arenas i metges brillants com l’Oriol Mitga, pero varen ser marginats per la burocràcia i el poder polític, i ja veiem com estem. Com es deu sentir el Dr Mitja que venia amb bones intencions per ajudar al principat i va veure com se li tiraven a sobre amb tota mena d’atacs ad hominem…Ja en deu estar fart…
Cert, la barrera mes important contra el procés independentista es ERC que no actua com independentista ni com social demòcrata. Pero la gent els segueix votant! Perquè? Espero que no sigui que ja els hi esta be. No ho entenc.

Victor Serra
Victor Serra
18.07.2020  ·  09:09

Jo crec que és un error anar contra els polítics independentistes i contra els partits així en general. Hem de ser quirúrgics i dir qui són els estalinistes de cada partit per arraconar-los inmediatament. Són ells qui han de plegar i no gent tant vàlida com la Terribas. Un país on la Terribas no pot treballar amb comoditat, no és el país que volem. Un país on els mediocres s’imposen a la gent vàlida, com deu haver passat a Salut, només perquè són afins al partit, no és el país que volem.

Esther Vera
Esther Vera
18.07.2020  ·  09:10

Completament d’acord, però ara mateix no sé com. Una abraçada a tothom

Blanca Anguera
Blanca Anguera
18.07.2020  ·  09:18

Gràcies per l’editorial i benvingut Vicent Partal.
Va guanyar Colau, Ciudadanos i Valls per l’estupidesa de no escoltar que tenen els vells partits.
Cal vent fort de tramuntana.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
18.07.2020  ·  09:32

Molt bo, el comparteixo totalment, el concepte de estalinisme republicà, referit a com actua la Esquerra Republicana Convergent del mossèn Junqueras (que no és la meva ERC). Allà on s’han ficat actuen amb el “estàs amb mi, o si no, estàs en contra i et faig fora” aplicable sobre tot a la degradada TV3 i Cat Ràdio.

També l’esment fet per altres subscriptors al gravíssim fet d’acceptar instruccions d’un general empresonat. A aquest general se li ha d’agrair el seu esforç i el seu sacrifici, quan siguem independents li farem tots els honors, però se li ha de demanar que deixi d’interferir si realment creia en el projecte independentista. Mossèn Junqueras és, malauradament, el millor exemple d’això, havent esdevingut un col·laboracionista subtil dels seus carcellers.

La única manera de deslliurar-nos d’aquest llast és no votar partits on el seu líder estigui empresonat, ni votar partits que ens parlin a aquestes alçades de “negociar” amb el naZionalisme espanyol.
Resumint, no votar ni ERC, ni PdCAT, ni PNC.
Per descomptat tampoc als unionistes/feixistes del PSC, Comuns/Podemos i PP.
De la CUP ja no se com classificar-la, sobre el paper sembla independentista, però amb ells és impossible construir un futur independentista pel seu pseudopurisme ideològic (recordem les patetiques explicacions de la Mireia Veí en el cas Laura Borràs), en no entendre que Catalunya només serà independent amb un esforç transversal d’esquerres fins a dretes capitalistes, i quan assoleixi la independència, Catalunya decidirà el model de govern que voldrà tenir.

Si no fem aquesta catarsi, si no recuperem la il·lusió del 1-O liderats per algú que també hi cregui honestament, no podrem aprofitar la podredura i el descrèdit i la poca vergonya d’espanya.
La última barbaritat han estat les declaracions del naZionalista Felipe González dient que els borbons mereixen presunció d’innocència, un Felipe González que viu de la oligarquia econòmica espanyola i que va negar aquesta mateixa presunció als presos polítics.

Hem de marxar ja o ens arrossegaran a la misèria total.

Josep Savall
Josep Savall
18.07.2020  ·  09:33

Desperteu gent dormida, ara n’es el moment. Fora els virus polítics i mentals que os amorfam, prou capelletes d’interessos i drops qu’es miran el melic. Siguem Catalans i que es bulli la sang, cony!!. M.H. Puigdemont, endavant amb força i determinació. Gracies Partal, el teu escrit es el relat clarissim del moment.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
18.07.2020  ·  09:34

Gràcies, Director, per haver-ho dit ben clar: com la Terribas, bufem tots ben fort fins que la ventada s’endugui mar enllà tots els partidets de fireta (tots, inclosos els nominalment republicans, juntistes, popular-candidats, independentistes o no), amb els seus apparatchiki, amb les institucions que s’han malvenut, amb les mil i una impotències que han acceptat i que ens han imposat. No es mouen més que pel seu benestar individual. Ja no recordo qui va ser, però algú abans molt combatiu va admetre que acceptava haver d’anar a la presó, però de cap manera posar en perill el patrimoni familiar! Aquest és el nivell! Com gosen predicar sacrificis que ells no pateixen ni patiran?

Avui és 18 de juliol. Porten 84 anys de victòria ininterrompuda. L’acceptació de l’estrangulament econòmic de la Generalitat de Catalunya ha impedit que les autoritats autonòmiques contractin els mil rastrejadors que fan tanta falta i que es facin tests PCR i/o serològics a tothom, com caldria fer segons els experts. Per comptes d’això, s’ha insistit que la segona onada no vindrà fins la tardor, tot esperant potser l’arribada salvadora aquest estiu de fons europeus. Però els brots ja són aquí, i jo ja no vull que aquests ineptes disposin com malgastar els diners europeus (si mai arriben). Fem-los fora tots: comencem la ventada ara mateix!!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
18.07.2020  ·  09:35

La monarquia és el garant de la unitat territorial espanyola. Està ferida de mort, irrecuperable, no podran fer res per salvar-la. Això passarà en els propers mesos. També passarà una crisi econòmica i social de magnituds mai vistes. Europa salvarà l’economia però no salvarà la gent. S’albira un temps de decadència total. Pot ser la tornada de la República Espanyola una sortida?, atenció que això pot passar!!. El titànic s’enfonsa, Catalunya ja hauria d’estar a bord de la seva barca de salvament. És la situació ideal, la més ràpida i la més pacífica perquè tot passarà … diguem-ne de forma fisiològica. Atenció, hi ha una barca nostra per salvar-nos. No ens equivoquem.

Rubén Cruz
Rubén Cruz
18.07.2020  ·  09:38

Estem esperant el que ens dirà Puigdemont com qui espera Godot i la seva Paraula…
Per començar, la publicació dels seu Diari prevista pel Sant Jordi d’estiu del 23 de juliol ja no serà possible…
Per continuar, que el seu missatge no sigui com el part de les muntanyes… ja perdonareu la castellanada, i ho diré amb la llengua franca de l’Europa de l’any Mil: nascetur ridiculus mus.
Jo també hi vull confiar. Qüestió d’esperança, virtut teologal que ens fa convergir amb teòlegs i teologies, és a dir, amb la classe funcionarial que assisteix al faraó de la dreta del seu tro estant… o del costat esquerra, el missatge sempre és la Conformitat com a horitzó.

Miquel Antoni Gordó
Miquel Antoni Gordó
18.07.2020  ·  09:46

Cal un nou lideratge que cohesioni tot l’independentisme. Es a dir els líders del passat han de plegar i amb ells renovar radicalment els partits

Carles Farre
Carles Farre
18.07.2020  ·  09:49

Ni ells ni nosaltres controlem res, ens controlen i mes que ens controlaran…i tot això gràcies a uns titelles molt ben pagats anomenats polítics, i a una població altament mediatitzada i estupiditxada gràcies també a mitjans informatius com aquest, que no fan mes que mirar-se el seu melic…

https://www.youtube.com/watch?v=F-lz6pA7mZI

carme escudero
carme escudero
18.07.2020  ·  10:10

Totalment d’acord i a partir d’avui mateix. No demà i no més queixes.

Ricard Portabella
Ricard Portabella
18.07.2020  ·  10:11

Què la partitocràcia és el nostre principal problema es veu ja fa temps. Però caure en l’error de dir que la partitocràcia són unes sigles concretes i no unes altres, és caure en el mateix error que s’està criticant. Estic completament d’acord amb l’editorial. Ara la gran pregunta és el com. Com organitzem aquesta gran ventada. Perquè la via de l’abstenció a les eleccions no és factible.

Joan Benet
Joan Benet
18.07.2020  ·  10:16

Excel·lent editorial. La comparteixo de cap a peus.
Apartem-los ja. Són irrecuperables i no s’ho mereixen després de tot el mal que han fet

Jordi Onrubia
Jordi Onrubia
18.07.2020  ·  10:25

Crec que Carles Puigdemont ha entés perfectament el desencís de l’independentisme pel partidisme i les seves lluites internes.

I ho demostra amb l’exemple propi, fent foc nou a partir del seu propi antic partit.

Creant un de nou, amb transversalitat, amb persones compromeses, sense hipoteques de quotes, amb una lluita radical per la democràcia i la independència.

I ho fa perquè sap que un partit és la via necessària dins el sistema actual per fer el tomb en les eleccions.

Si es vol una acció decidida des de les institucions i el Govern i coordinada amb la gent els escons del nou partit són absolutament necessaris.

És l’única manera d’obtenir el reconeixement internacional i després la seva tutela en la negociació per a la independència.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
18.07.2020  ·  10:28

No voldría possar aigua al vi, però insisteixo en el que ja he comentat en alguna altra ocasió: no veig l’enfonsament del estat espanyol ni vies d’aigua ni res semblant. I no és que discrepi de la lectura dels fets que descriu l’editorial d’avui, tots certs i evidents, el que no comparteixo és la conseqüència que s’en vol treure. Certament, són en una crisi econòmica profunda (i empitjorant), una certa crisi institucional i una lleu crisi política, d’acord. És el primer cop? El segon o el tercer? No. Aquests períodes cíclics formen part de la seva mateixa existència, del seu corrupte sistema. No vull possar masses esperançes en la seva caiguda.
Respecte a l’autocrítica sobre el nostre país, lamentablement, no puc estar més d’acord.

Josep Salart
Josep Salart
18.07.2020  ·  10:44

… i dit tot això, lo que està clar es qe només ens queda la llista i el lideratge del MHP Puigdemont.

Tothom sap que no hi ha rés més desfassat i antic que les notícies d’ahir. Per tant ens queda avui i demà, és a dir, rés de tauletes de dialeg ni somnis compixats de fer una confederació en una república española amb els jesuites vaticans apalancant pel darrera. Nooooo¡¡¡.

Tothom a fer pinya al voltant d’una llista de gent honesta i sense por i ja veureu això de la força independentista fins on arriba.

Per cert, a españa i els españols, m’importen un raba i els desitjo lo pitxor de lo,potxor de lo pitxor a partir de l’octubre, per exemple. Sempre, això sí, que nosaltres hagim tallat totes les cordes que ens arrastraríen cap al fons de la seva merda.

MHP Puigdemont, estem esperant. Fins i tot l’histèrica de la Terribas i el llepaculs d’en Tomi Soler, us recolzaran.

… i ho dic que no sóc ningú, perquè ni estic tatuat i no hi ha collons que m’espíi ningú. Només la meva gata..

joaquim peñalver
joaquim peñalver
18.07.2020  ·  10:50

Els hauríem d.obligar a tota la partitocracia endemica que ens subjuga ha obrir las llistes electorals i esborrar tot vestigi de caciquisme institucional.
Penso sr director,que el veritable enemic del poble és la nefasta llei electoral.
Desitjo escoltar el sr puigdemont obrin llistes electorals i oblidan-sé dels amics i coneguts

Adrià Arboix
Adrià Arboix
18.07.2020  ·  10:53

Molt bona i necessària la reflexió d’en Partal.

Albert Cendra
Albert Cendra
18.07.2020  ·  11:03

Dius: “Perquè l’independentisme neix com una esmena a la totalitat a un estat irreformable, des del convenciment que aquest estat ja no es pot arreglar i que és millor construir-ne un de nou, buit i net de la misèria funcionarial, de la màfia dels interessos publico-privats i de la partitocràcia aprofitada” sense tenir present que Catalunya també es això.

PERE AMETLLER
PERE AMETLLER
18.07.2020  ·  11:04

no sé si serà possible una ventada (una gran tramuntanada, que diem a l’Empordà) quan som en ple remolí. O potser podríem dir que patim una gran llevantada, i per això estem xops, immòbils i amb les barques amarrades a port i pregant perquè el llevant no es carregui les esculleres del port. En tot cas, el temps (històric, i el de la naturalesa seguint el símil) ens són favorables perquè ens eviten el que menys ens convé: calma, bon temps i que només se senti el cant de les cigal.les

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
18.07.2020  ·  11:18

Tots d’acord amb que Erc ha esdevingut l’obstacle principal (encara que no és l’unic)?
Doncs, les bases de Erc on son?
Perque no provoquen un daltabaix i engeguen la cupula a la m.?
Jo crec que aquest és el problema. Perque el votant d’erc continua votant erc?
Abans votava content ara vota emprenyat però el vot continua sent fidel.
Perqué?
Aquest és el problema.

Mercè Albertí
Mercè Albertí
18.07.2020  ·  11:18

Sóc votant independentiste, I en cap dels 3 partits que hi ha ara em sento identificada. Com no hi hagí nous partits amb líders potents, no crec que a les properes eleccions voti. Sincerament ho estan fent fatal!

jordi Rovira
jordi Rovira
18.07.2020  ·  11:24

De nou, el meu comentari es posa a la cua d’aquells altres que mostren tot l’acord amb l’editorial. Efectivament; ningú perdonarà ja a l’estat espanyol ni deixarà cap espai a les seves elits per fer el que vulguin i per estar al servei del millor postor ( órdago? ).
Ara falta només donar mostres d’intenció reformadora real en les files de les elits catalanes. No en tenim prou del seu esclat a remolc d’un forassenyat “proceso españolista aznariano”. Requerim que més enllà de l’esclat, apareixi el compromís; quelcom ben difícil quan ha estat possible l’ascensor social i l’apoderament d’aquells que no defensen res més que els seus propis interessos personals en joc amb els dels que fan igual que ells. Diem això que sabem “normal” per un país que no ho és. Ho diem, ara de nou, tot entrant de ple en la fase d’aplicació d’aquest nou model que ens està plovent a sobre; tot i no saber d’on carai ens baixa. Un pas difícil, que implica com mai el discurs personal: allò correcte o tolerat d’ahir, avui ha de ser posat en dubte. Fàcil no ho és, però ens ho hem de posar al cap, i hem de mostar la serenor que cal per enfrontar-ho.

Josep Francesc Pèrez
Josep Francesc Pèrez
18.07.2020  ·  11:25

Ens estem atançant al moment en que hem de decidir nosaltres.

Quan sigui l’hora no em de tindre “por a guanyar”

Tota revolució significa canvi. Preparem-nos per entomar-ho.

francesc felip
francesc felip
18.07.2020  ·  11:30

Votaré on s’hi trobi gent com els MHPs Torra i Puigdemont. Per altra banda, per a evitar la dictadura dels partits (per què carai al Parlament algú aixeca la mà per a dir a la resta dels seus el que han de votar?), per què no tenim una democràcia representativa i no parlamentària?.

david graupere
david graupere
18.07.2020  ·  12:12

Cal decapitar la cúpula de l’ANC (els 77 i la cap) que rutlla com un partit assembleari, els partits ja controlen l’ANC, l’han neutralitzada. Abans la pressió popular passava per l’ANC, ara és un pou mort.

Alfons Tur
Alfons Tur
18.07.2020  ·  12:20

En la situació actual. a curt termini només veig la possibilitat que el President Puigdemont sigui capaç de bastir una candidatura amb gent vàlida i valenta, sense lligams als partits podrits i corcats. Si aquesta candidatura triomfés i ERC tingués un daltabaix es veuria a obligada a donar-hi suport com a soci minoritari. Una patacada electoral d’ERC hauria de servir de revulsiu perquè la militància d’aquell partit es tornés a fer amb les regnes del partit i el netegés…

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
18.07.2020  ·  12:32

A mi em sembla que el panorama és caòtic, si! , tant a nivell personal com a nivell general. Però hem de tenir en compte que estem vivint una pandèmia per un virus que no es coneix i que es propaga ràpid.
Tot i que entenc l’editorial d’avui, no estic d’acord amb les conclusions, que em sembla serien parcials, ja que es derivarien d’una situació estressada, fora del habitual, on no podem fer moltes coses, i no sabem quan ni si mai les podrem tornar a fer.
Gràcies Partal.

Federico Ruiz
Federico Ruiz
18.07.2020  ·  13:20

Pel que es veu, em temo que, parafrasejant a Pla i el seu conegut “No hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres”, hauría que dir “No hi ha res que s’assembli més a una partitocràcia en Espanya que una partitocràcia en Catalunya”. Per la resta, d’acord en todo amb Vicent; i em consta que és dur per a ell escriure aquest editorial.

Josep Gualló
Josep Gualló
18.07.2020  ·  13:36

DEIXEM-NOS DE PUNYETES I ANEM PER FEINA

És ben cert que l’estat espanyol és a punt de caure sol.

És ben cert que si un grup d’exiliats coordinats pel MHP Puigdemont, presenten la llista que preparen, sense cap representant oficial de partits i les eleccions es fan mooooolt aviat, serem independents.

Doncs som-hi MHP. El poble segur que reaccionarem igual que el 1-O. No siguem conills discutint la raça dels gossos.

SOM-HI ARA. Demà passat o l’altre, pot ser massa tard !!!

Ferran Moreno
Ferran Moreno
18.07.2020  ·  13:52

La independència no va ser mai un objectiu real buscat per cap partit. Va ser la societat civil qui la va posar a l’agenda política, i els partits polítics, per guanyar o per no perdre vots, s’hi van anar sumant.

En aquest sentit, pels partits, la independència va tenir sempre un punt de postura forçada, un constant anar de “farol” que obligava a anar allargant el procés i la seva culminació tant com fos possible, mirant de guanyar temps i esperant una proposta de l’altra part que mai va arribar.
Al final van haver de fer una DUI seguida d’una marxa enrere ja que no tenia sentit anar més enllà. El problema és que, malgrat la rendició, l’altra part s’ho va prendre ben seriosament i les conseqüències són sobradament conegudes.

L’1O explica moltes coses, però sobretot dos. La més important, la gran força que tenim com a poble. Aquelles imatges vistes avui, encara ens fan mal, però també ens omplen de ràbia i d’orgull. El dia que ens plantem de forma massiva i permanent, no hi haurà govern autonòmic ni tsunami ni cordó de pau que ens pugui parar ni controlar. La independència l’acabarem forçant nosaltres mateixos o simplement no passarà.

Per altra part, la mesquinesa dels nostres partits polítics i dirigents. Deu ser ben difícil fer una independència quan no n’estàs convençut. Quan en parles perquè se n’ha de parlar per electoralisme, però no hi creus. Però deu ser encara més difícil quan durant quatre anys estàs cobrant quatre vegades més al mes que la resta de mortals i tens un estil de vida que la majoria no podríem ni somiar. Entenc perfectament que no posis en risc aquest estil de vida tot fent independències.

La queixa constant, dient-nos de mil formes com de dolent és l’estat espanyol i els seus polítics i jutges, la utilització electoral dels represaliats, les manifestacions amb ells, amb els nostres polítics, al davant, etc., són, han estat estratègies que els hi han funcionat electoralment. Amb gran habilitat fins ara, han sabut desviar l’atenció quan el principal obstacle que sempre hem tingut han estat ells mateixos i els seus interessos de partit. Si estem esperant que ells portin la iniciativa, ja podem esperar asseguts. La seva tendència natural sempre serà conduir-nos per tenir-nos controlats i protegir el seu estatus. Potser, fins i tot hi haurà un “full de ruta” o un “acord de mínims”. Jo, personalment, me’l creuré quan vegi fets.

Sí, senyors, la política d’avui no és només això, però també és això. Caldria tenir-ho sempre ben present i anar mirant i potenciant altres alternatives que facin la competència als partits polítics tradicionals que estan agafats a les poltrones com paparres.

Només el poble salvarà el poble.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
18.07.2020  ·  14:19

Ruptura democràtica i cap componenda ni ransició amb l’Estat. Dic el mateix que pensava l’any 76.

Federació de Comitès Poble Català Albert
Federació de Comitès Poble Català Albert
18.07.2020  ·  16:11

Agraïment a Vicent Partal pel seu article editorial del 17/07/2020. Un cop més, pel coratge de la sinceritat, al costat del poble de la nació catalana que lluita fort, però mal guiat, per tenir un estat català independent. Els polítics poden criticar-se tant com vulguin per prendre’s electors els uns als altres, a les eleccions a institucions autonòmiques i donar càrrecs polítics als seus militants. Però no han de fer campanya sobre qui faria millor l’autodeterminació i la independència, car, com diem a la Federació de Comitès Poble Català, amb arguments jurídics internacionals, des de l’any 2010, i els fets, malauradament, ho han demostrat, ells no poden fer la independència des d’aquells càrrecs, No depèn de si ells son bons o mals polítics o patriotes, les que no serveixen per proclamar-hi un estat català son les institucions autonòmiques de l’estat espanyol. Però les abstencions i vots en blanc de independentistes, davant aquestes divisions, fans creure que l’independentisme baixa, i hi perdem tots. Que fer? La Federació de comitès Poble Català es planteja proposar novament, properament, al poble català i als partits catalanistes, el Pacte Nacional per a l’Autodeterminació (escriptura notarial de formalització del 10/11/2010) a actualitzar. On entitats del poble de la nació catalana es comprometen a cridar a votar per les candidatures catalanistes independents que es comprometin a no “fer campanya electoral” sobra l’autodeterminació o independència i a ajudar en gestions polítiques i finances a l’organització del poble català, subjecte real del dret a l’autodeterminació, en el seu propi procés, conduit per ell, d’autodeterminació i proclamació de l’estat català. Amb suport internacional en front de l’estat espanyol. Però no vàrem ser seguits ni pel 20014 ni pel 2017. Es el que continuo veient com millor procediment de canvi engrescador.
Albert Bertrana i Bernaus

ernest ramos
ernest ramos
18.07.2020  ·  16:19

tinguem en compte que els partits cobren del Gobierno i, ja sabem ” qui té el cul llogat…. )

per altra banda, el Gobierno, IBEX, rei, etc., estan escanyant la Generalitat perquè, si aconsegueixen que surti el tripartit, que seguirà les seves ordres, aportaran diners per a poder dir que els altres ho feien malament i, així, podrem anar quedant una mica més assimilats i empobrits, ja que seguirem havent de mantenir l’estatus de colònia .

Ana Maria Lera
Ana Maria Lera
18.07.2020  ·  16:20

Queda clar qué els politics serveixen per ben poca cosa. Aquest sistema no funciona, el que’ns calen son bons gestors qué sapiguen el que fan “gestionar” diners, jutjes, policia, etc. Hi ha massa gent al voltant dels politics i per aquest forat marxen molts calers. La burocracia és l’altre problema i tot acaba sent molt feixuc. Ens calen persones amb ganes de fer pel poble, no pel seu benefici. La “pandèmia” ens ha ensenyat la feblessa del govern de Catalunya i si de veritat és vol l’indepèndencia s’ha d’anar tots a una i escoltar al poble i fer servir tots els elements existents per superar els problemes tan sanitaris com de convivència, els egos partidistes s’han de deixar al calaix. “Ara no és el moment”

Roser Caminals
Roser Caminals
18.07.2020  ·  16:34

Algunes reflexions:

Poca acció al carrer se li pot demanar a ANC i la societat civil en plena pandèmia. En tot cas, la revolta ha de ser virtual.

La gent vota ER per dos motius: fidelitat a la ideologia “d’esquerres” i por. Saben que la lluita per la independència implica sacrificis que no vol fer. Encara s’agafa al miratge d’una solució pactada, de llei a llei, que no arribarà mai.

El millor seria tenir nous líders, però mentre no hi siguin, la proposta més interessant són llistes obertes a JxCat i que es presenti en Puigdemont a la presidència. Sabem que Espanya no ho acceptarà, però ara, després de tot el que ha passat i el desprestigi internacional que la colpeja diàriament, la repressió que va seguir a l’O-1 ja no és una via oberta. De totes les opcions, seria la pitjor per a l’estat espanyol, la que el posaria contra la paret.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
18.07.2020  ·  17:43

Ens queixem molt de Madrid i aquí ens manen una colla d’inútils vividors. Però aquests inútils tenen noms i cognoms i ja és hora que els nostres mitjans, inclòs VW, expliquin què saben amb pèls i senyals, sense eufemismes ni generalitzacions.

Francesc Fortian
Francesc Fortian
18.07.2020  ·  18:24

Abans eren les esquerres que s’esmiculaben en diverses faccions més interessades amb destruir-se que amb obtenir l’èxit polític.
Ara son les dretes catalanistes les que prefereixen seguir el mateix model d’estúpidesa.
També veiem que les esquerres estan fragmentades entre una ERC de baix to, i una resta d’obediència a les seus centrals madrilenyes. Amb tot, falta unitat i ganes de fer Repùblica.
Realment el poble català es mereix uns polítics amb més altes mires.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
18.07.2020  ·  18:32

Subscriu el comentari d’en Ferran Moreno. Molt encertat i clarivident.

La pregunta del milió és per què els partits “clàssics” que s’anomenen “independentistes” però que no fan res més que allargar el desenllaç una vegada i una altra, emulant al PNB a qui se li omple la boca amb la paraula “sobiranisme” però que a l’hora de la veritat rep al rei d’Espanya amb honors i fins i tot amb un ball d’honor, per què ho fan?

Fa dos anys i mig que m’esgargamello dient que l’enemic es troba dins, no a fora, sinó dins i això la Cort el Regne ho sap. Aznar, per exemple, ho sabia i ho deia.

I per què?

Perquè els actuals partits “independentistes” fa 40 anys (o més) que fan part necessària del sistema espanyol, de la Cort del Regne, o algú creu que el MHP Pujol ens hauria portat a la independència?

Doncs bé, ni Pujol ni cap dels partits que van menjar del fruit enverinat de la transició ens portaran a la independència perquè fan part del sistema, el sistema dels partits polítics que es tiren els plats pel cap però que arribat el moment de la veritat es defensen entre ells perquè on mana companatge no manen principis i encara menys fidelitats (als electors).

Doncs, necessitem nous lideratges. I arribats a aquest punt, amb l’església hem topat, i no em refereixo exclusivament a l’Oriol, em refereixo a tot aquest sistema de partits que són autèntiques religions jerarquitzades on el benestar del partit i dels seus acòlits prima sobre el benestar del ciutadà (elector).

Un sistema on, per exemple, una Mònica Terribas se’n va sense poder donar explicacions clares com l’aigua de roca als seus oïdors, és un sistema corrupte. Ací i en la Xina Mandarina.

Àngels Folch
Àngels Folch
18.07.2020  ·  18:57

Benvolgut Vicent,

Estic del tot d’acord amb aquest editorial. I estic també molt preocupada perquè fa dies que se sent la remor d’aquest tsunami i encara en fa més que veiem perplexos que els nostres, o els que creiem els nostres, no estan per la feina o no en tenen ni idea del què tenen entre mans. És realment desesperant. Estic segura que som molts els que ho veiem però ja no sabem què fer per ajudar a posar-hi remei. Tenim poc temps i no podem limitar-nos a avisar o a fer prediccions, hem de denunciar i hem d’actuar. Però per actuar sense anar a les palpentes cal que algú parli clar, més clar encara.

Que això se’n va pel pedregar ho veu gairebé tothom, però el que no veiem o no sabem la gent que ens hi hem deixat la pell (i en som molts!) és el rostre dels responsables d’aquesta atzagaiada. Veiem el QUÈ però no veiem el QUI. I la política la fan persones de carn i ossos. Quan haurem de votar, haurem de votar persones amb noms i cognoms. Doncs per a poder actuar amb encert és imprescindible saber els noms i els cognoms dels responsables. Cal parlar clar i sense embuts. Si us plau, comparteix tota la informació que tinguis, arriscat a posar cara a tota aquesta empastifada que és avui el país per culpa de la bogeria insensata del partidisme. Posa-hi noms a aquest partidisme. A qui hem de fer fora d’una ventada?

Miquel Àngel Sirera
Miquel Àngel Sirera
18.07.2020  ·  19:29

Molt bon editorial,
Subscric completament el comentari de Àngels Folch.
Necessitem separar el grà de la palla i no podem esperar al dia 25 de juliol.
Bon vent i barca nova

Antoni Morell
Antoni Morell
18.07.2020  ·  20:19

Després de llegir els 66 comentaris anteriors, en trec una conclusió:
A part dels: hi estic d’acord, felicitacions, endavant, ens calen líders… faig la pregunta dels quasi 3 milions:
Qui estaria disposat a fer un pas al front comprometent-se a posar-hi el coll per sortir de l’atzucac?
Això si, amb el compromís en ferm davant notari de no seguir un cop la República sigui un fet (acompanyat de l’escrit de baixa signat).
La resta foc d’encenalls o cercar a crits que un/a altre/a es jugui el tipus i quelcom més.
Aquí i ara és l’hora de la veritat.
En Vicent Partal que ha fet de Timbaler del Bruc reculli el ressò d’adhesions rebudes a aquest compromís i cada dia ens indiqui el número d’apuntats a la llista de Valents.
Que tal ? Estem, o som atents?

Joan Royo
Joan Royo
18.07.2020  ·  21:45

D’acord. Però hauríem de posar noms i cognoms dels que han decidit deixar la ruptura per un altre moment que ningú vol assenyalar. No sé molt bé com funciona l’ANC, no entenc algunes crítiques contra Paluzi i companyia, diuen que l’ANC està en mans dels partits. També caldria assenyalar qui manipula l’ANC. En la situació actual de pandèmia la mobilització és molt complicada. S’ha convocat col.lapsar Poblet el dilluns quan arribe el borbó? Per cert, ja fa temps que Poblet s’ha convertit en un centre de reunió unionista espanyolista, algú té una explicació? Potser l’abat és espanyolista? Em doldria molt que el mausoleu de la nostra nació fos un reducte botifler.

Imma Gassó
Imma Gassó
18.07.2020  ·  23:54

Apartar-los amb una ventada.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes