8-M: vuit indicadors que mostren la desigualtat entre dones i homes

Repassem vuit indicadors de la desigualtat per raons de gènere que persisteixen als Països Catalans

VilaWeb
Alexandre Solano
07.03.2022 - 20:31
Actualització: 07.03.2022 - 20:29

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Avui, Dia Internacional de les Dones, és una bona ocasió per a recordar amb dades que la igualtat efectiva entre homes i dones encara no existeix. Ho corroborem amb vuit indicadors que mostren que cal continuar reivindicant aquesta igualtat.

1. Biaix de gènere en salut

Hi ha diversos estudis que revelen que els efectes de malalties i tractaments en les dones han estat menys estudiats i reben menys atenció per part dels sanitaris. Això porta a un baix de gènere en la medicina, que atribueix a la depressió o a l’ansietat símptomes que corresponen a altres malalties i que, en alguns casos, poden ser més greus.

Percentatge de la població amb depressió per sexe. Enquesta Social Europea.

Vora un 10% de les dones de les Illes han estat diagnosticades amb depressió, gairebé el triple que els homes (un 3,6%), i la diferència també és important a Catalunya i al País Valencià. Passa igual amb l’ansietat: el darrer any, a Catalunya, s’ha diagnosticat amb aquesta malaltia un 3,1% dels homes i un 8,4% de les dones.

També hi ha altres factors que responen a aquest percentatge de diagnòstic, més enllà del baix en la medicina, com són la doble càrrega de la jornada laboral i la feina a casa, i el fet que els homes tinguin menys propensió a anar al metge per problemes de salut (cosa que també fa que les xifres de suïcidis siguin més altes).

2. Violència de gènere

Cinquanta mil dones han presentat denúncies per violència masclista en un any, una xifra similar a la de l’any anterior. El març del 2020, en els moments més durs del confinament, hi va haver un fort augment de les trucades al telèfon d’atenció a les dones en situació de violència masclista de Catalunya (900 900 120), que van anar disminuint quan es van començar a relaxar les mesures.

Dades del Consell General del Poder Judicial (del quart trimestre del 2020 al tercer del 2021) i Servei d’Atenció a les Víctimes de Violència de Gènere d’Andorra (2021).

Les dades s’han mantingut als mateixos nivells. El País Valencià, tot i tenir menys població, encapçala el nombre de denúncies per territori, i també el nombre d’ordres de protecció, amb mesures com ara ordres d’allunyament, prohibició de comunicar-s’hi o suspensió de tinença d’armes. Aquest darrer any es van decretar 10.719 ordres de protecció, de les quals 4.996 al País Valencià, 4.848 a Catalunya i 875 a les Illes.

3. L’escletxa salarial

Una de les desigualtats més evidents és la diferència de salari entre homes i dones. Als Països Catalans, els homes cobren entre 3.000 euros i 6.350 més que no pas les dones.

Dades de l’INE. Enquesta anual d’estructura salarial.

La desigualtat de salari la trobem en totes les franges d’edat, tot i que és més gran en les més altes. Fins i tot, tenint en compte el nivell educatiu i la mena de feina, hi ha diferències: simplement, les dones cobren menys que no pas els homes.

4. Desocupació

La desocupació crònica és més alta entre les dones que no pas entre els homes. Fins i tot, tenint en compte que les dones tenen una taxa d’activitat més baixa. És a dir, hi ha menys dones que treballen o que volen treballar, i de les qui ho volen, hi ha un percentatge més alt que no troba feina.

De fet, més enllà d’una desocupació més alta, hi ha altres factors que revelen que les dones estan més precaritzades, com ara que el 43% dels contractes temporals del 2020 són a temps parcial (en els homes, són un 21%); i en el cas dels contractes indefinits, el 58% també són a temps parcial (en els homes, són un 30%).

Cal afegir que prop d’un 20% de les dones que tenen un contracte a temps parcial diu que és perquè tenen obligacions familiars o perquè s’han d’encarregar de la mainada, de malalts o de gent gran. Entre els homes, tan sols ho diu un 2,74%.

5. El poder polític

Les dones han estat invisibilitzades i excloses de la política institucional moltes dècades. De mica en mica, hi han anat augmentant el pes i se n’ha normalitzat la presència, amb mecanismes com ara les llistes cremallera, que alternen una persona de cada sexe. Actualment, la presència femenina als parlaments fluctua entre el 43% i el 47% i s’acosta a la paritat. Però les desigualtats encara es mantenen de manera evident en altres aspectes de la política.

Percentatge de batllesses. Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitat. Elaboració pròpia per a Catalunya Nord i Andorra.

Tan sols entre un 12% i un 28% de les batllies del país són ocupades per dones, tret del Principat d’Andorra, que té solament set parròquies. La visibilitat de les batllesses és important, perquè governen ciutats com Barcelona, Castelló de la Plana, Andorra la Vella, l’Hospitalet de Llobregat, Girona i Ciutadella, però la igualtat en aquest àmbit encara és lluny.

6. L’esport

L’esport i l’exercici físic s’han considerat tradicionalment cosa d’homes. I els prejudicis i estereotips en aquest camp encara perduren, si bé les dones hi participen com més va més.

Dades de l’Institut de la Dona i el govern d’Andorra.

Malgrat aquest creixement, només una quarta part dels membres federats són dones. Una diferència que es trasllada a tots els aspectes de l’esport federat. Per exemple, les dones només exerceixen la presidència en l’11% dels clubs esportius catalans, ocupen el 17% de les vice-presidències i representen el 26% de les vocalies.

7. Les excedències laborals

De la mateixa manera que les dones encara tenen socialment adjudicades una colla de tasques, com les de casa i la cura dels infants, independentment de la relació laboral, també són les dones les qui deixen la feina quan cal fer-se càrrec d’un familiar.

Excedències laborals per a tenir cura de familiars. Dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social espanyol.

Les darreres dades mostren que el 80% de les excedències per a tenir cura de familiars les demanen les dones. Aquesta qüestió va estretament relacionada amb la precarietat de les dones, atès que sense una dedicació completa és difícil d’ascendir laboralment. Una dada que cal remarcar és que, tot i el pas del temps i la consciència, teòricament més gran, de la població, les dades no han canviat gaire. Fa disset anys, el 2005, a Catalunya, un 83% de les excedències laborals per a tenir cura de familiars les demanaven dones, un 87% al País Valencià i un 76% a les Illes. És a dir, que el canvi ha estat molt reduït.

8. Els alts càrrecs

Al món laboral se sol parlar del sostre de vidre, en referència a la barrera invisible formada per les limitacions amb què es troben les dones per a ascendir professionalment fins als càrrecs de més responsabilitat.

La presència de dones en alts càrrecs, com ara directores i gerents, encara és molt menor en comparació amb la dels homes.

Dades de l’INE. Nombre d’afiliats a la Seguretat Social com a directors i gerents per gènere.

Els factors són diversos. Com hem vist, hi ha la qüestió de la conciliació familiar i de la llar, on sembla que les dones hagin de triar entre una opció i una altra. Però les estatístiques diuen que van més enllà d’aquestes qüestions.

Un sostre que limita les carreres professionals, difícil de traspassar i que els impedeix de continuar avançant. En aquestes qüestions i tantes més, encara falta molt per a assolir una igualtat efectiva entre homes i dones.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies