#25JoanFuster

És impossible de saber què faria Joan Fuster amb Twitter, si alçaria aquelles celles en accent circumflex i s’ho miraria per sobre de les ulleres i vés i interpreta, o si ho aprofitaria per escampar aforismes pel món.

Nosaltres hem demanat a vint-i-cinc personalitats que ens escriguessin una brevíssima opinió, una pinzellada de Fuster, reflexió, record, invocació, admonició o homenatge: el que cabria en un piulet. I aquest n’és el resultat:

Pau Alabajos, cantautor
L’ombra allargadíssima de Joan Fuster ha deixat una profunda empremta en la nostra manera política i cultural d’autodefinir-nos com a poble.

Toni Albà, actor
En un congrés d’escriptors en llengua catalana: tots es justificaven davant d’un periodista que els preguntava per què escrivien en català. Joan Fuster va dir (amb el seu característic accent de Sueca): ‘Jo escric en català perquè em dóna la gana.’

Maria del Mar Bonet, cantant
Una persona d’una intel·ligència trasbalsadora i d’una gran tendresa. Imprescindible.

Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes
Fuster ens recorda que ‘escriure és recordar o, en tot cas, inventar records’. Poeta i assagista, va ser la mirada lúcida que gaudeix ‘d’una posteritat de paper’.

Martí Domínguez, escriptor i periodista
Fuster match point: què haguera estat del nostre país si JF no haguera escrit en català? La pilota va caure al nostre favor.

Antonio Estañ, secretari general de Podem al País Valencià
Aquest no és el país que Fuster anhelava, però és un país que li deu molt a Fuster.

Fran Ferri, síndic de Compromís a les Corts valencianes
Fuster s’enganyà quan va escriure que la seua posteritat seria de paper. La seua posteritat és també i sobretot de debats que ens fan avançar.

Amàlia Garrigós, periodista
Criatura dolcíssima que volent despertar els valencians de la seua llarga somnolència digestiva va sembrar dogmes a tort i a dret en contra de la seua voluntat.

Toni Gisbert, secretari d’Acció Cultural del País Valencià
Fuster, primer president d’ACPV i punt de partida del projecte de construcció nacional des del racionalisme escèptic, irònic i lúcid.

Vicent Marzà, conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana
Era prou habitual en el paisatge de les prestatgeries de casa veure lloms de llibres de Fuster. Tinc predilecció pels aforismes. ‘La llibertat és un hàbit, i no resulta gens fàcil d’adquirir. Només s’adquireix amb la pràctica’. Sense Fuster vés a saber quina forma tindria ara el valencianisme.

Àngels Moreno, poetessa
És, sense cap mena de dubte, un dels grans intel·lectuals de tots els temps, agut, precís, incisiu i amb un pòsit cultural extraordinari, un home coherent amb una ferma visió de la unitat lingüística i territorial dels Països Catalans.

Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana
L’homenot Fuster fou un ideòleg i un arquitecte: dissenyà la geografia política d’un País Valencià per viure en valencià.

Enric Morera, president de les Corts valencianes
El país sense política de Joan Fuster ha fet créixer la consciència nacional per a construir el País Valencià. Ell va plantar la llavor i ara tenim bona collita.

Jordi Muñoz, politòleg
Deia JF que els escèptics no fan les revolucions, però de vegades les preparen. L’escèptic de Sueca va fer la seua part. Ara cal acabar la feina.

Bel Olid, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
Llegir Fuster és anar a una escola de lluita lliure en què l’humor, la raó i el riure’s d’un mateix són els punys més poderosos, però són l’enginy i la sorpresa que farà guanyar el combat per KO.

Borja Penalba, músic
Parafrasejant… Joan Fuster és la mesura dels Països Catalans.

Sebastià Portell, escriptor
Avui necessitam, més que mai, creadors d’imaginaris col·lectius i compartits com el Joan Fuster de Nosaltres, els valencians.

Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya
Fuster ens recorda cada dia que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

Marta Rovira, ERC i Junts pel Sí
Aforisme de Joan Fuster: ‘Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir’. Gràcies, Joan, per compartir la teva saviesa.

Vicent Sanchis, director de TV3
Per mi va significar l’aclariment dels dubtes, l’estil en majúscules, la ironia com a mètode, la saviesa com a enlluernament i el salfumant necessari.

Xavi Sarrià, músic i editor
A partir de les cendres, va fer possible impossibles. La meua generació li devem haver-nos ofert eines bàsiques per a entendre’ns i per a assaltar el futur.

Màrius Serra, enigmista i escriptor
JOAN FUSTER I ORTELLS, tres anagrames:

1. JO: FRUÏSSEN TRELLATS
2. FULLEJANT TRESORS, OI?
3. JA NO REFUSI TORTELLS

Vicent Soler, conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat valenciana
Com deia Ernest Lluch, Fuster separa la història de la prehistòria en el camp de la reflexió teòrica sobre el país.

Ferran Torrent, escriptor
Joan Fuster fou l’intel·lectual que féu d’un mort (el País Valencià) un moribund amb possibilitats de deixar la UCI

Fanny Tur, consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear
Aspre, tendre, insolent, escèptic, sòlid, irreductible, honest, compromès, valent, poeta, cronista, filòsof, immortal, etern, mediterrani, patriota, valencià, català.

Bel Zaballa, periodista
Conscient que un pot defensar-se de les crítiques però no dels elogis, me l’imagino rondinant una mica amb aquests homenatges que li fem. Però que s’aguanti, perquè se’ls mereix tots. Ni el pensament polític i cívic ni les lletres d’aquest país no s’entendrien avui sense l’empremta de Joan Fuster.