El temps suspès
La funció antropològica de les festes avui es torna encara més necessària. No pas com a evasió, sinó com a restauració de les forces que fan possible l'acció. Ningú no pot viure en un estat permanent de mobilització
Tina Vallès
Arxiu
Tina Vallès
04.05.2023
Aviam què s’hi pot fer
És un aviam-què-s’hi-pot-fer que em dic a mi mateixa quan obro el llibre llegit davant de la pàgina en blanc de l’article de la setmana. Això és el que faig jo
27.04.2023
Les flors són boniques però la vida fa mal
Les flors decoren, distreuen i també amaguen el que passa dins de la casa. L’àvia es refugia en les flors, la filla les odia i les enveja, la néta sap veure què amaguen les flors, sap veure que les flors amaguen alguna cosa
20.04.2023
De com m’enfado amb un llibre
Cent pàgines menys tindria el llibre si algú l’hagués editat, però alhora, llegir-lo en format esborrany és gairebé epifànic. Si l’entrevistador repeteix una pregunta, l’entrevistat en repeteix la resposta. A estones sembla un combat
13.04.2023
Passar una bona estona a l’exili?
Pot ser que el lector arrufi el nas davant de tantes cometes, tantes dates, tant d’exili, tanta història i es pensi que aquest llibre no li interessa, així que vull insistir en el que per a mi han estat els dos reclams a l’hora de llegir Poblet: el gènere de la crònica i el sentit de l’humor
06.04.2023
Un crit, molts crits
Crec en la memòria dels edificis. Via Laietana 43, l’edifici, si pogués parlar... A Torturades “només” s’hi recullen 22 casos, però allà s’hi va torturar (i s’hi tortura) molta més gent
30.03.2023
Mon avi ja és un personatge de novel·la
Tu no llegies ficció i ara n’ets un personatge. Ja t’ho he dit, aquests dies, uns quants cops, que sortim en un llibre. Bé, hi surts tu i jo t’acompanyo des d’una nota a peu de pàgina
23.03.2023
Tres pes i tres mirades
Desconfio dels que saben què escriuen ja des del principi, dels que ho tenen tot clar d’entrada: llavors per què escriuen?
16.03.2023
Trio ser baula de l’entusiasme
Pots enrocar-te en el teu any de naixement i la teva cronologia personal o pots intentar trenar la teva línia de vida amb la dels que et precedeixen i els que vénen darrere teu, tu tries
09.03.2023
Això un dia ho escriuràs
Escriure ja és assumir riscos, crear sempre és un acte de valentia, és creure que el que sortirà del teu cap, de les teves mans, pot interessar a algú, si això no és ser valenta, digueu-me què ho és
02.03.2023
Som àtoms i històries
Mireu quin paper podem tenir escrivint: la responsabilitat de fer pensar la gent, de fer avançar la ciència i d’acompanyar les generacions futures en un món cada vegada més... distòpic perquè no vam fer cas als científics
23.02.2023
La veritat que hi ha en un conte
Si no preguntes, no tens respostes, i si no tens respostes, pots viure en el dubte
16.02.2023
Una literatura viva
La literatura catalana fa goig, té salut, té públic, és llegida, escoltada, publicada i tornada a publicar
09.02.2023
Totes les paraules de Mònica Batet
«Em fa l’efecte que Batet, amb els seus llibres, s’ha proposat de fer un mapa d’Europa narrat —ho he pensat ara, en ajuntar tot el que ha escrit en disset anys: sis novel·les, un recull de contes i un assaig.»
02.02.2023
Escriure en realitat
És impossible explicar aquest llibre, i per això ho intento
26.01.2023
La meva dosi de comèdia
Voldré la meva dosi de comèdia: és aquí que fan llibres? I si us plau que diguin que sí
19.01.2023
Abraçada amb ce de casa
Catorze anys i anar canviant de casa cada dos per tres perquè t’apugen el lloguer, perquè s’acaba el contracte i no te’l renoven, perquè et desnonen
12.01.2023
La distància de la ficció
Miralles ha estat catorze anys escrivint 'Triomfador', i això es nota i s’agraeix, sobretot l’esforç o més ben dit la decisió de posar-hi la distància de la ficció, de no haver caigut en el parany de l’autoficció
05.01.2023
Balanç lector del 22
He traduït 7 llibres i n’he corregit 87. Sumats als 99 llegits, fan un total de 193 llibres llegits
29.12.2022
No és aquesta, la foto
Si diuen conyac, penso en ella. Només si diuen conyac. Ella, la meva primera mort. Sense plors
22.12.2022
Nadal en grisos monsonians
M’agraden els relats nadalencs que no són una exaltació de Nadal però tampoc se’l carreguen, que es belluguen en la zona dels grisos, que és per on solem moure’ns tots plegats
15.12.2022
La radiografia de Santa Llúcia
La novel·la és el que més interessa, els joves no guanyen premis, les dones en guanyen pocs, la poesia i la literatura infantil són les menys valorades
08.12.2022
Malalts d’escriure malalts
Mentre escric això em vénen al cap tots els llibres de gent guarida-però-no-lletraferida que he arribat a corregir... Històries de superació amb tota la bona intenció del món però il·legibles
01.12.2022
La impossible memòria col·lectiva
La veritat sencera, endreçada, completa, no es pot capturar, no es pot escriure, no ho pot fer ningú, ni una càmera, ni una gravadora, i molt menys una novel·la
24.11.2022
Les circumstàncies lectores
No podeu fer que els vostres fills siguin lectors perquè no depèn de vosaltres
17.11.2022
La importància de no entendre-ho tot
Hem d’escriure el que no sabem escriure, que si ja ho sabem escriure, no interessa, perquè no hi ha repte, no hi ha territori per explorar, no hi ha buits per omplir
10.11.2022
D’avançar i d’empènyer
Hem avançat poc encara que de vegades ens enceguem i ens faci l’efecte que es publiquen moltes dones i fins i tot ho tractem de moda o de tendència
09.11.2022
Russian artist Victoria Lomasko receives Free Voice award from PEN Català
Living in exile, she insists that Russians and Putin are not the same
09.11.2022
Victoria Lomasko, premi Veu Lliure del PEN Català: "Em considero una artista internacional"
Enguany el premi fa tretze anys i alhora se celebra el centenari del PEN Català
03.11.2022
A cor obert
Hi ha tanta intel·ligència en la producció d’aquesta sèrie, que tot i que cou i remou i hi ha vegades que acabes encongidíssima al sofà, necessites veure-la
27.10.2022
Virginia Woolf i les pomes de Cézanne
Woolf va veure les pomes de Cézanne i va proposar-se fer el mateix en literatura
20.10.2022
No només la taigà
Hem quedat que Canosa ja escrivia per a adults abans, el que passava és que no us n’havíeu sabut adonar, alguns
13.10.2022
Dos terços de diàleg
Llegir en veu alta, o més ben dit, escriure en veu alta, o sigui, reproduir la llengua parlada en la literatura. No hi ha res que m’entusiasmi més que trobar bons diàlegs en una novel·la
06.10.2022
Enlairar-te llegint
Temps per pensar: això demana la prosa de Cristina Garcia Molina, tant de temps com puguis, que no el perdràs
29.09.2022
Antigalles a les pantalles
Els llibreters de vell hi han sigut sempre i s’ocupen dels llibres quan la resta ja ens en despreocupem, quan ja ningú no els vol: no es mereixerien una secció en algun raconet dels mitjans?
22.09.2022
No hi haurà dos icebergs iguals
A escriure se n’aprèn llegint, per això, si em volgués posar estupenda, diria que totes les escoles d’escriptura haurien de ser, en realitat, escoles de lectura
15.09.2022
Quantes pomes per al cap de Lenin
Aquell cap és de Lenin!, per poc que un parell de pomes en deixin entreveure la punta del nas, la cua d’ull, un tros de cella, qualsevol veurà que en aquella bicicleta hi viatja el cap de Lenin
08.09.2022
Una llum entre Islàndia i Xile
Recordar per construir, recordar per enfocar amb la llum cap endavant sabent què tenim darrere, recordar així, com ho fan aquestes dues autores que goso dir que gràcies a mi ara són amigues, col·legues de llum
01.09.2022
Llegir seriosament sobre tot i sobretot
Per això rellegim: hi ha el gust de tornar a un lloc conegut, i hi ha el repte de veure-hi coses noves
28.07.2022
Això és una feina i les feines es paguen
Ho preguntes amb la sensació d’acabar-te de calçar un passamuntanyes al cap per entrar en un banc a buidar-ne la caixa forta: “que pagueu alguna cosa?”
21.07.2022
Els temps de Julian Barnes i Sally Rooney
Comparant les obres de Barnes i Rooney he pogut fixar-me en una peça clau d’aquest com: el temps, el moment des d’on decideixes narrar la història, i com això n’afecta la lectura
