Etern inspirador Ginard

Pere Ginard. No sabeu qui és? Tinc una bona notícia: teniu una oportunitat boníssima per descobrir-lo. És de color taronja fosforescent, té 101 làmines i cap paraula. És un llibre mut. “El meu treball es basa en l’exploració del moviment perpetu i la creació melancòlica de duels, triomfs, monstres, prodigis i arravataments místics, així com observacions a vegades inacabades de coses que giren cap al sol i de persones rosses de cabells ondulats amb tendència a la calvície.” Així es presenta en una galeria del barri (Sant Antoni, Barcelona), la Chiquita Room, i no em digueu que no us podríeu perdre dins d’aquesta descripció, és il·limitada, o no? Per als que necessiteu més concreció, Pere Ginard (Mallorca, 1974) és il·lustrador, cineasta i alquimista, fa classes a l’Escola Massana (Raval, Barcelona), i també fa tallers de cinema i animació. I estic segura que em deixo un munt de coses, perquè queda clar, amb tot el que he dit, que és un esperit inquiet i inspirat. Inspirat i deixeu-me afegir que inspirador.

El llibre mut que us deia me’l vaig comprar dijous passat en una llibreria preciosa d’Esparreguera i després vaig anar a fer una xerrada a l’escola del costat i, només havent fullejat un moment l’obra de Ginard entre el taulell i la caixa, mentre mantenia una amena conversa amb la llibretera i una de les mestres de l’escola, ja els en vaig parlar als alumnes, del llibre, perquè ja m’havia començat a fascinar. Però què és un llibre mut i, sobretot, per a què volem un llibre mut? Aviam. Doncs és un llibre sense lletra. Tot t’ho explica la imatge. Tots els lletraferits que ara abandoneu la sala, feu el favor d’esperar una mica més. Us diré dues coses: la primera, que els llibres muts també tenen guió, també s’escriuen, i la segona, i més important, els llibres muts connecten amb l’origen oral de la literatura, perquè ens els hem d’explicar en veu alta, perquè no els diem dues vegades igual i perquè ens empenyen a ser creatius sense adonar-nos-en.

I si un llibre mut és una font d’inspiració, imagineu-vos si aquest llibre mut és obra de l’artista Pere Ginard i a més es titula Llibre de meravelles i se subtitula Inventari il·lustrat de gairebé totes les coses vives, mortes i imaginades i a més el publica l’editorial Libros del Zorro Rojo i a més es pot llegir de dreta a esquerra, d’esquerra a dreta, de baix a dalt i de dalt a baix, i de davant cap endarrere i de darrere cap endavant i aleatòriament, i a bocins, i amb un sol ull, i de lluny, i de prop, i del revés, i acompanyats, i sols, i de nit, i de dia, i al lavabo i a la terrassa…

No és un llibre mut, és un llibre mut-ant. Canvia cada cop que el llegeixes, i no penso posar cometes al verb llegir perquè aquest llibre es llegeix i és la lectura més generosa que un autor pot regalar a un lector: “Té, inventa”, ens diu Ginard, i ens posa a les mans 101 làmines plenes d’unes sèries de dibuixos petitíssims que expliquen la vida, els somnis, la mort, la natura, i fa que ens preguntem què és cada dibuix, que intentem relacionar-los entre ells per entendre què és cada pàgina (un gran encert posar els títols de les làmines al final! Si us plau, el primer cop que el llegiu, no mireu l’índex, deixeu-vos portar), que relacionem les làmines, l’ordre, que el llegim desordenat, que juguem a obrir una pàgina a l’atzar i ens aturem en cada figura, que llegim potser una petita història a cada filera.

És “un llibre proactiu que agullona la creativitat”, com diuen a la contra. Se m’acuden un munt de jocs per fer amb aquestes meravelles de Ginard, a banda de les que es proposen a la contra: “Crea el teu propi relat amb dibuixos de diferents làmines. Acoloreix els teus preferits. Tria un personatge i explica’n la història. Continua una sèrie. Reordena els títols i escriu-ne un poema. Adopta una nova mascota. I riu amb aquest llibre boig.” Sí, et conviden a pintar el llibre! Hi ha una pàgina plena de dents de llet, segons Ginard, que a mi em sembla que són perruques… I una pàgina de cabelleres, flocs i serrells que a mi em sembla que són borrissols de la pols. Hi ha pàgines que semblen alfabets per escriure missatges secrets. Les 101 làmines et fan pessigolles als dits, et fan venir ganes de dibuixar. És un llibre ple d’humor, tendresa, art, llibertat, joc, i en poden sortir tantes lletres, tantes històries. L’obres pensant que te’l miraràs un moment i t’hi quedes atrapat. I cada cop que hi tornes hi veus coses diferents. Tens ganes, a més, d’ensenyar-lo als altres, d’explicar-lo. De seure en companyia i fer volar la imaginació entre dos.

Heu vist mai una pàgina plena de crispetes? I de celles? I de llàgrimes? I d’orina? Sabeu que una plaga pot cabre en una làmina? I un terratrèmol? I la superfície de la lluna? I el miracle de la pluja? Sabeu que es pot dibuixar la mel? El gel? La tinta? El carbó? La pols i la cendra? La rosada? La vida ínfima i la lenta? I el festeig? I l’amor? I la por?

Si encara us falta una empenteta més per anar de cap al llibre de Ginard, tornem al títol, va: Llibre de meravelles. Ep, Ramon Llull, hola. (I Estellés, hola a tu també, sí.) Llull, també mallorquí i també alquimista, com Ginard. El Fèlix o Llibre de meravelles (1280) és un llibre doctrinal que Llull escriu a París i que pretén fer descobrir al seu protagonista, en Fèlix, que representa que és el seu fill, l’obra de Déu i els pecats dels homes, és un llibre enciclopèdic en format narratiu dividit en deu parts: Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls o minerals i l’alquímia, els animals, l’ésser humà en tots els seus aspectes, el Paradís i l’Infern. Ginard fa un inventari i el format narratiu l’hi posen els ulls dels lectors, però s’acosta i estic segura que s’encomana a Llull, sabent-ho o no, quan decideix escriure (escriure, sí) aquest seu llibre meravellós.

I parlant de llibres muts i alquímies també és inevitable fer referència al Mutus Liber, un llibre publicat a França el 1677, d’autoria desconeguda i que se suposa que conté els lineaments per fer la Pedra Filosofal. Ara sento la temptació de tornar a obrir el llibre de Ginard i mirar quines pàgines podrien passar per il·lustracions d’ingredients d’alquímia…, perquè no sé si l’elixir de l’eterna joventut l’arribarem a trobar mai, però que el llibre de l’inspirador Ginard és inesgotablement etern ho tinc claríssim. Si no coneixíeu Pere Ginard, ara teniu la millor oportunitat per descobrir-lo.