L’abans i el després
L'herència franquista a l'actual estat espanyol no és ideològica: és estructural, institucional, visceral, i té una sola línia vermella, que és la unitat d'allò que consideren que és la seua nació
Sant Jordi continua essent la festa meravellosa que ens projecta, individualment i col·lectivament, tal com podríem ser, o com voldríem ser. O com som; ni que sigui a batzegades; ni que sigui a estones; a estones curtes; ni que sigui
La llista de disbarats és llarguíssima. I mereixeria una llarga rastellera de gags aguts de l'estil mentre el món fa això, Espanya fa això altre, o diu que fa, o que farà, i quin tip de riure. Però no. No en fot gens, de gràcia. Fot mal
La qüestió, aquí, però, diria que ja no és la seva estultícia, el nacionalisme imperialment tronat amb què es pensen que poden compensar tantes mancances, sinó el nostre acatament
Perquè, sobretot, hi ha la gent, la gent que sembla que no faci res d'especial però que mira, que de seguida s'ha situat i ha actuat i actua amb una tranquil·litat, amb una civilitat realment encomiables. Encomiabilíssimes. No sé si ens hi hem fixat prou
Oblidem les evidències i els coneixements i els avisos dels qui en saben, que ens diuen que això ha passat i que tornarà a passar, que els virus muten contínuament i que cíclicament n'hi ha algun que esdevé pandèmia perillosa per als humans. I que ens hauríem de preparar.
Es presenta una campanya per poder comprar llibres en diferit i ajudar així a mantenir vives les llibreries del país, impulsada per la cooperativa Som* i l'agència Mortensen
La ineficàcia, l'estultícia, les medalles al pit, els eslògans de pa sucat amb oli, vet aquí les vergonyes d'aquest estat caduc esteses a la llum del dia. I el lladronici: quan penses que ja no la poden fer més grossa, es dediquen a confiscar màscares i portar-les a Madrid
Entrevista al professor de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de València
Fins i tot quan les dades que han sortit a la llum són tan escandaloses i posen tant en evidència qui fou cap i símbol del seu estat, tanquen files i decreten que, mentre Espanya sigui Espanya, això Espanya no ho investigarà
«Constatar tant com hem avançat no significa aturar el pas. Ans al contrari. És tan sols prendre consciència que, si se'l fa empitrar, el món empitra»
«Tuf de cervesa, aixella i varondandy, masclots que s'empenten i es riuen les bromes entre ells, goril·les en zel ensenyant les dents i fotent-se cops al pit, la culpa és de l'escot, la minifaldilla, els cabells. La culpa és teva, catalana, per existir»
El projecte pretén 'sensibilitzar i reflexionar sobre la importància que ha tingut i té el paper de les dones en la nostra societat a partir de propostes participatives, culturals i artístiques'
«D'això ens parla, també, l'hòrrida comparsa: de la preocupant reducció a l'espectacle, de la indiferència envers el patiment dels altres, de la individualització narcisista, de la frivolització de la realitat»
«Som vulnerables, diantre, en som: precisament pel fet d'estar vius, i encara que la nostra rutina de plàstics i desinfectants pugui aconseguir que ens n'oblidem»
«Els vells que no veiem, els vells que molesten, que es mouen a poc a poc i sordegen i fan lleig en aquest món d'aparença i pampalluga i tot nou i d'aparador, els vells que, ben mirat, ni tan sols anomenem»
Si no ha estat pas a iniciativa dels partits, que la causa catalana s'ha posat tan clarament a sobre la taula, no sé què fem, tots plegats, ara, tan pendents d'ells, dels partits, esperant que diguin, que indiquin, que facin. Esperant
«Els fets que hem contemplat, amb estupor, amb estupefacció, amb espessa tristesa, al Parlament de Catalunya, aquest darrer dilluns de gener, són un estrident, desagradable, senyal d’alarma. També poden esdevenir, però, si és que susciten reflexió, un avís per al punt i seguit»
«En aquest cas, com en molts altres però en aquest especialment, la notícia de ciència hauria de ser la notícia principal. Per sobre de qualsevol desfilada de vestits, per sobre dels rumors de fitxatges, per sobre de les declaracions i contradeclaracions dels polítics professionals»
Ara fa vint anys de la mort del gramàtic, escriptor i rondallista · Per commemorar-ho, dissabte es fa a València una jornada completa d'homenatge
«La feixistada sap perfectament que els ho permetran. I que tenen la impunitat garantida. A cada acte, a cada silenci, a cada sentència, l'estat espanyol explica claríssimament a aquests grupuscles gens incontrolats que tenen carta blanca per a atacar»
«I ja no és que els hagi crescut un partit d'extrema dreta, a l'estil de la cosa del Salvini a Itàlia: és que, a Espanya, tenen l'extrema dreta i l'extrema extrema dreta incrustades a l'aparell de l'estat. Els en forma part. I, al mateix temps, els el rosega»
Fem el balanç de l'any que deixem enrere en clau valenciana
«Aquesta indiferència envers el dolor dels catalans, que sembla que pugui ser acceptada com si fos cosa normal, no és sinó un retrat cru de qui l’ostenta. I de les seves intencions»
Parlem amb l'economista i escriptor que enguany ha publicat tres llibres d'assaigs sobre el món, el país i la cultura
«És molt possible, per no dir segur, que qualsevol catalanoparlant, en un moment o altre de la seva vida, se n'hagi sentit dir alguna d'aquestes o de mena similar: que si 'en cristiano', que si 'soyez propres', que si quanta misèria escampa l'uniformisme pel món»
Amb el lema 'Tenim drets. Ara toca exercir-los', el portal forma part d'una campanya per a visibilitzar els drets dels catalanoparlants i denunciar-ne les vulneracions
Aquesta vegada, com que el dibuix parlamentari ha canviat, les Corts han aprovat la resolució. Amb els vots positius de les tres potes del Botànic. Endavant les atxes i entrem a l'Euroregió, per tant, per fi, no?
Entrevista al president de l'associació Juga en Valencià, que treballa per la igualtat lingüística als clubs esportius
«Aquest article 2 és, ben mirat, una nítida exposició de pànics i mancances: al costat de la 'indissoluble unitat' famosa hi han de col·locar encara un 'indivisible' per si no quedava prou clar el nucli fundacional, el temor, el contra qui»
«Perquè quan algú ha d'anar a negociar hi va amb un programa. Amb l'aspiració màxima i el d'aquí no baixo i els això t'ho canvio per allò altre, si de cas»
Parlem amb l'editor del llibre 'La ciència a taula', que aplega quaranta-dos articles de Fernando Sapiña publicats a la revista Mètode
Entrevista a la mestra i defensora del català i de l'escola pública al País Valencià · Fa poc que ha estat nomenada membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
«Les tisores que han volgut esquarterar-nos llengua i país, que continuen forçant la maquinària de les obsessions i dels silencis per amagar això que som, i empetitir-nos, esborrar-nos finalment del mapa, han topat amb la força i la cabuderia i la consistència de la cultura»
«Ni modernitat ni democràcia homologada ni estabilitat: un pollastre emplomallat enganxat a una bandera. És a dir, un model polític autoritari i en crisi permanent. Territorial i social. Que no es pot reformar perquè fer-ho seria renunciar als privilegis que el sustenten. Vet aquí l'estat espanyol»
L'entitat d'Elx també reconeix els professors Vicent Beltran i Carles Segura-Llopes, i l'Associació de Veïns del Raval
«Encara que no ens sentim ni siguem espanyols. Encara que aquest partit o l'altre bla bla bla. I que no ho posin fàcil. Tota la raó i més encara, segur que sí. I què? És important de mantenir el ritme, el torcebraç»
«Han normalitzat les crides agitadores a l'exèrcit o la negació de la llibertat d'expressió o la no-separació de poders o la violència programada contra els catalans i, mentre els va quedant un estat cada vegada més galdós, la distància que ens n'allunya es va fent més gran. Oceànica»
Del 30 d'octubre al 3 de novembre, torna a València la gran trobada amb el llibre en català
«No és que el moviment es mantingui, és que es reinventa. Sense deixar de ser el que era. I qui vulgui analitzar-ho amb el vell esquema ala-moderada/ala-radical (i enfrontades entre elles) no entendrà res. Això és una altra cosa. Nova. Particular. A la catalana.»
«La qüestió és que aquest estat corrupte i decadent, i els personatges que el representen, ha assumit que ja només pot retenir Catalunya per la força. I que així és com s'actua amb una colònia. La qüestió, sobretot, és que milions de catalans n'han pres consciència»