Es diu ‘Tenim drets’, i al nom ja defineix maneres i proposicions: Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha presentat la plataforma digital des d’on s’ofereixen recursos, materials, informació i assessorament per a ‘conscienciar sobre drets lingüístics i facilitar les denúncies per discriminació’.

Amb la premissa de fer ‘propostes útils, possibles i en positiu, que faciliten avenços concrets i quantificables en el treball en favor de la llengua i la cultura’, l’entitat cívica ha començat la campanya, que té també una web que facilita, de manera pràctica, tant ‘la conscienciació sobre els nostres drets lingüístics com la mobilització ciutadana a l’hora de denunciar els casos de discriminació per raó de llengua’. Així ho explicava, durant la presentació pública de la campanya d’activisme lingüístic, Toni Gisbert, secretari d’ACPV.

Al mateix acte, fet el 17 de desembre a l’Octubre CCC de València, Alfons Esteve, cap del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i coautor del llibre Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació (Onada), explicava: ‘Tenim més drets lingüístics que no pensem, i els exercim molt menys que no hauríem de fer: tenim tot el dret de viure sempre en la nostra llengua en el nostre país. Ara, amb la campanya “Tenim drets” volem fer més fàcil aquest objectiu.’ En aquest sentit, Esteve va recordar que l’oficialitat del català afectava totes les administracions públiques amb seu al nostre país, i també que era ‘perfectament legal referir-nos a la nostra llengua dient-li català i al nostre país dient-li País Valencià’.

Alfons Esteve va apuntar: ‘Quan denunciem podem aconseguir canvis en les normes socials, en les normes jurídiques i en la nostra vida. Podem trencar pràctiques no escrites que diuen que no poden fer-se en valencià documents oficials, com ara les escriptures o els testaments. Canviarem la percepció que es té de la llengua, que és un pas imprescindible per a canviar la llei.’

Per això, a la web s’ofereixen ‘recursos i informació sobre qüestions, com ara, com adreçar-nos a totes les administracions per ser atesos en català, com sol·licitar al nostre ajuntament de rebre els rebuts en la nostra llengua, com fer inscripcions en registres públics, com canviar-nos el nom o els cognoms o com fer reclamacions si no ens atenen en la llengua oficial’. La plataforma digital explica el procés per a fer totes aquestes gestions, ho simplifica i ho facilita. També, el camí per a posar una denúncia a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat. A més a més, expliquen, ‘permet que qualsevol ciutadà delegue en Acció Cultural la potestat per a tramitar aquesta denúncia’.

Katia Uchán, responsable de l’Oficina de Drets Lingüístics, va destacar que, ara per ara, la gent denunciava molt poc. ‘Costa moltíssim, tot i que comencem a veure una progressió significativa en el nombre de queixes i reclamacions.’ Aquest servei va començar el 2017, i aquell any va recollir i tramitar vuitanta-set incidències: ‘Enguany, aquestes xifres són molt superiors’. Tot i ser conscient de les limitacions que té encara aquesta Oficina (va recordar, per exemple, que no se li ha atorgat capacitat sancionadora), Uchán va recalcar que era ‘realment important que les situacions de discriminació’ es fessin visibles. ‘Cal evidenciar la vulneració dels nostres drets lingüístics. Per això cal denunciar’.

Ara hi ha una eina que ho farà més senzill. Ací.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.