Boye
Hi ha gent que no fa concessions en les coses fonamentals: són els únics que poden mirar-se cada matí a l'espill sense haver d'apartar la mirada.
«Les paraules tenen, arrosseguen i expliquen una història i tenen història, que finalment potser és el que compta més. En el cas de ‘ideologia’ tenim davant una paraula-maleta»
«Van decidir resistir, com fos: com els sonats i les criatures que diuen les veritats. I un campament de vida va créixer al voltant de la fàbrica»
«No hi ha estadístiques oficials, però, segons estudis d’experts ambientals, ja són més els morts de fred que no pas els morts a la carretera»
«La hipocresia política de la setmana, monumental: la supèrbia de les elits. Arrogància de no preveure que guanyaria Trump, supèrbia de fer veure que és una sorpresa. No ho han volgut saber»
«Recordar-la exigeix llegir-la, ara. Els seus llibres han estat considerats massa sovint amb una condescendència paternalista que amb prou feines si amaga la negligència crítica»
«Pot guanyar Trump? Seria un tancament ben galdós de l’era Obama, el primer president negre. Un llegat mortificador»
«A Calais, noies i nois entre tretze i quinze anys que van vestits igual que qualsevol dels que et trobes pel carrer aquí. Pareixen igual que els nostres joves. Són negres, molt negres i, així i tot, l'únic que hi veig són les vambes, els anoracs, els 'leggins' i vaquers ajustats, els mòbils.»
«Aquesta exposició s’ha de fer bé. Si això que ha passat i passa al Born n’és un pròleg, bé està i bé haurà estat. El tema s’ho val i exigeix unes quantes exposicions»
«Amb contradiccions, foscors, canvis de rumb, altivesa i aspror, girant-se cap a la fe religiosa i predicant a voltes desaforadament, no adornant en canvi cap sentiment individual, insubornablement caòtic, secret i, si convé, cínicament honest. A la seva.»
«En educació, després de les retallades d'aquests anys, estem al nivell de Guatemala, Laos i el Perú»
«El Museu Nacional té una bella responsabilitat: la recuperació i mostra de llegats que viuen enterrats com l’or, entre els quals les obres i trajectòries de les artistes figuren entre les primeres a rescatar»
«Contrasta la publicitat que reben les intencions de l’alcaldessa Hidalgo amb la nul·la atenció que els mitjans dediquen a les persones per a qui la batllia diu treballar. Són els invisibles»
«La llengua catalana de les comarques de la Franja necessita una urgent intervenció pública. De ser el lloc del domini lingüístic on més s’enraona l’idioma va passant a ser un dels que any rere any ho deixa de fer amb la mateixa intensitat»
«'Lejos del mar', rodat el 2014, no ha arribat al cinema fins ara, dos anys després, amb la incomprensió de tants comentaristes cinematogràfics. No en feu cas: és un film imprescindible»
«L'estàtua marca un paquet franquista de mil dimonis. Es tractava d’això, alcalde Ros, doctes universitaris? Era la franquícia política que calia pagar? Hem quadrat comptes ja amb l’exèrcit?»
«S'ha de posar en relleu el caràcter de baula cultural entre generacions i entre iguals que Miró va exercir sempre i que potser no tenim present tan sovint com caldria»
«Remarquem-ho. L’amor: l’assetjament. Senyoriu: el dret feudal de pernada. La requesta amorosa: el màrqueting. La ironia: les joves posen en perill la vida humana si no es deixen encalçar»
«Un petit recull de reflexions polítiques, filles de la intel·ligència col·lectiva, que ve de parlar, llegir i debatre»
«Les paraules tenen història i quan volem dir una cosa val més que pensem bé qui n’ha posseït abans el sentit.»
«Quina setmaneta. Per sort el mestre m'acompanya amb les nocions d'història-intel·ligència i història-saber»
Les pulsions contra les diferències sexuals parlen més que no diríem de la nostra societat, que tan moderna es creu
«No penso parlar amb ningú del procés. No penso mirar ni escoltar cap debat a la tele ni menys encara les tertúlies»
«No parlem de qui ha trencat el vidre i després s’ha amagat, parlem d’una dona que ha perdut un ull i d’un home que va perdre la vida»
«Potser que ja és hora que la civilitzada Catalunya, com així es vol creure a si mateixa i sobretot a la seva història, recuperi els seus fonamentals i fonamentats mestratges republicans, els de debò, i promogui l’entesa. Les pintures de Sixena s’ho mereixen»