La renúncia generacional a l’estat propi
Escoltant els discursos dels partits bascs, diumenge, feia tota la impressió que deixaven la independència per a d'ací a cent deu anys més
«El Museu Nacional té una bella responsabilitat: la recuperació i mostra de llegats que viuen enterrats com l’or, entre els quals les obres i trajectòries de les artistes figuren entre les primeres a rescatar»
«Contrasta la publicitat que reben les intencions de l’alcaldessa Hidalgo amb la nul·la atenció que els mitjans dediquen a les persones per a qui la batllia diu treballar. Són els invisibles»
«La llengua catalana de les comarques de la Franja necessita una urgent intervenció pública. De ser el lloc del domini lingüístic on més s’enraona l’idioma va passant a ser un dels que any rere any ho deixa de fer amb la mateixa intensitat»
«'Lejos del mar', rodat el 2014, no ha arribat al cinema fins ara, dos anys després, amb la incomprensió de tants comentaristes cinematogràfics. No en feu cas: és un film imprescindible»
«L'estàtua marca un paquet franquista de mil dimonis. Es tractava d’això, alcalde Ros, doctes universitaris? Era la franquícia política que calia pagar? Hem quadrat comptes ja amb l’exèrcit?»
«S'ha de posar en relleu el caràcter de baula cultural entre generacions i entre iguals que Miró va exercir sempre i que potser no tenim present tan sovint com caldria»
«Remarquem-ho. L’amor: l’assetjament. Senyoriu: el dret feudal de pernada. La requesta amorosa: el màrqueting. La ironia: les joves posen en perill la vida humana si no es deixen encalçar»
«Un petit recull de reflexions polítiques, filles de la intel·ligència col·lectiva, que ve de parlar, llegir i debatre»
«Les paraules tenen història i quan volem dir una cosa val més que pensem bé qui n’ha posseït abans el sentit.»
«Quina setmaneta. Per sort el mestre m'acompanya amb les nocions d'història-intel·ligència i història-saber»
Les pulsions contra les diferències sexuals parlen més que no diríem de la nostra societat, que tan moderna es creu
«No penso parlar amb ningú del procés. No penso mirar ni escoltar cap debat a la tele ni menys encara les tertúlies»
«No parlem de qui ha trencat el vidre i després s’ha amagat, parlem d’una dona que ha perdut un ull i d’un home que va perdre la vida»
«Potser que ja és hora que la civilitzada Catalunya, com així es vol creure a si mateixa i sobretot a la seva història, recuperi els seus fonamentals i fonamentats mestratges republicans, els de debò, i promogui l’entesa. Les pintures de Sixena s’ho mereixen»
«En el seu memorable discurs d’investidura, Ada Colau ens va dir que si alguna cosa no la feien bé, ella i el seu equip, que la hi diguéssim sens falta. Som-hi»
«Com ens ho farem, siguem independents o no, aviat o tard, en un futur possible, per garantir la democràcia com a guia de les institucions i els seus poders, avui, a partir de la segona dècada del segle XXI, quan els mecanismes de democràcia moderna fan fallida arreu?»
«Li deien que aquí és impossible, que per llei tenim prohibit de filmar i fotografiar un policia, que un agent ni tan sols està identificat públicament amb la seva placa»
Aviat se'n va dir dissenyar i no pas compaginar, de distribuir gràficament les informacions en pàgina per comptar i indicar als redactors les ratlles que havíem d’escriure.
«De totes les coses i andròmines que fan d’un espai un lloc particular (no diré privat, que no és el cas), un llibre és una prova excel·lent, se m’acut»
«Tot és a punt perquè el casalot familiar esdevingui un centre de referència i un atractiu de turisme cultural»
«En sabem massa, ara, del que hi hem fet a l’Àfrica tots plegats (enguany, quaranta anys també de la sort que corre el Sàhara, per cert)»
«La misogínia redueix en els homes la poca o molta intel•ligència, la poca o molta curiositat i les ganes d’aprendre i de comprendre el món amb què van arribar, justament al món, quan una dona els va parir»
«L'exili et fa sovint polifacètic, per nassos, em penso que vaig dir, com si jo en tingués experiència directa. Un noi jove i una dona més gran van fer que sí amb el cap.»
«Es va fer una gran campanya, per la llibertat d'expressió, potser la que no s'havia fet contra les execucions. I alguna cosa fonda es va trencar en el teixit cultural barceloní, no només el teatral»