El rotet innoble del senyor Carnero
El sindicalista Matías Carnero és insensible a la repressió, contravenint un principi sagrat en la història sencera del moviment sindical mundial d’ençà de la seua fundació
«Ara hi ha una crisi galopant d'hegemonia de l'estat espanyol –i ja veurem si a tot el planeta–, ja no en l'àmbit nacional, sinó en el social: res no podrà continuar igual»
«La calma prou evident del Regne es convertia per a nosaltres en una demostració de la insignificança del perill»
«La nostra Odissea col·lectiva és òrfena de sirenes, ciclops o fetilleres»
«L'independentisme institucional, contra allò que s'ha volgut propagar, tenia previstes moltes mesures per a l'endemà de la independència, tret de la principal»
«Quan l'estabilitat catalana és requisit indispensable per a la recomposició del govern de l'estat en clau de tractes a porta tancada, cal preguntar-se si l'independentisme d'esquerres té presents aquests problemes estratègics en relació amb les aliances de casa nostra»
«Allò rellevant del procés de recomposició institucional i social independentista és la diferència en les tàctiques respectives per construir un espai propi de cara a les pròximes eleccions»
«Les actuacions dels partits nominalment independentistes al Principat, de dos anys ençà, donen raons sobrades per a témer que s'hagi perdut una ocasió històrica en benefici d'una mera crisi institucional»
«Ni el cesarisme de Puigdemont ni el messianisme de Junqueras no són –ni seran– capaços de rellançar l’unilateralisme de masses que relligui carrer i institucions»
«Coneixem de sobra el primer teorema de la raó neoautonomista: el peix al cove no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma»
«L'aparent normalitat amb què el país sembla acceptar el càstig corroboraria el trencament de la relació entre institucions i carrer»
«Què ha canviat, realment, que fessin comprensibles, i àdhuc perdonables, els últims anys a la Generalitat i a l'ajuntament de la capital, perquè sigui considerat d'obligat acompliment l'aprovació dels pressupostos?»
Julià de Jòdar retrata sorneguerament tres Espanyes a través de tres manifestos polítics
«La contradicció principal amb Espanya diu que rauria en el manteniment de la legalitat democràtica o en la pujada d’un neofranquisme exaltat»
«La culpa de no haver aprofitat bé els anys seixanta-setanta la tenen els esnobs (Castellet), els marxistes de saló (Molas), i els 'enfants terribles' (Sagarra, Moix, Roig, Sió)»
«Ara n'hi hauria que reivindicarien aquella família entre les moltes que van venir a 'aixecar' Catalunya»
«Mentre van preparant pressupostos, esperant resolucions europees, fent càlculs electoralistes, i altres, la 'dreta egoista' i la petita burgesia popular-populista no s'estan de continuar estomacant el 'personal intransigent' a la Meridiana i on calgui»
Dos extractes de 'La guerra dels jueus', que narra la guerra nacional i social dels jueus contra la dominació romana i la presa de Jerusalem per les legions entre l'hivern del 66-67 i el setembre del 70
«En un país amb una cultura nacional democràtica, no cal 'nacionalitzar' res, ni 'integrar' res, ni 'tolerar' ningú. Allò que cal fer és estimular la sembra, protegir els nous brots, respectar la collita»
«El PSOE s'ha empassat el discurs de la dreta sobre la unitat d'Espanya i ha permès que el feixisme s'hi coli per empènyer un programa general reaccionari a tots els nivells»
«Els 'capricis' de l'economia ja feien negar a historiadors de renom la possibilitat de reunir la nació sencera amb l'excusa dels distints ritmes del desenvolupament. Però l'economia no ho explica tot, ni ho limita tot, ni ho justifica tot»
«No hi ha cap subjecte polític 'neutre', en aquesta disjuntiva històrica catalana, però un d'ells compta amb el suport actiu d'un estat que pretén que l'altre subjecte desaparegui»
«En temps de derrota, la nació catalana ha hagut d'aferrar-se a les institucions pròpies per subsistir, amb tots els avantatges i inconvenients que comportava»
«La voluntat d'autodefensa sostinguda del moviment, atacat sense pietat per la policia política del règim regnant tant allà com aquí, ha certificat la mort del 'processisme' com a pràctica política de masses»
«Una generació que no té por és acusada pel seu coratge de no saber comportar-se; tanmateix, és fidel a un ideal, dia rere dia, a costa de maltractaments, humiliacions i empresonaments, per no claudicar»
«Els xacals, mig abaltits d'embriaguesa, tenien l'àrab dret davant seu, en rebien fuetades al musell, reculaven d'un salt i retrocedien un tros. Però la sang del camell hi romania, entollada, fumejant, el cos estripat pertot arreu. No s'hi van poder resistir i hi tornaven»