El 23-J, preludi de les eleccions catalanes?
Al Principat les eleccions espanyoles del 23 de juliol tindran un afegitó especial, amb la mirada posada en els canvis del bloc independentista
«Les contradiccions d'aquests dies seran les esperances per a viure tot un any. Com hem viscut aquest que ja s'acaba i que semblava que tot faria un pet com una gla»
«Comprometre's també acostuma a voler dir perdre privilegis. I vet-la aquí, la por»
«Diumenge serà 25-N i sortiran tot de dades que ens faran posar les mans al cap: els homes ens maten. Alguns, si més no, s'escandalitzaran l'estona que mirin el telenotícies. Tot i que molts, incomprensiblement, continuaran tan freds com una llitera d'autòpsia»
L'Altra Editorial publica 'Un vespre al paradís', un nou recull de contes de l'autora de 'Manual per a dones de fer feines'
Caetano Veloso recull cançons de la seva discografia per a resistir el mandat de Bolsonaro, Marc Ribot publica un àlbum per a fer front a Trump... Les cançons acomboien i esperonen en temps de resistència
Entrevista a la lingüista, professora de la Universitat de Barcelona i directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades
«No saben que ve de molt antic, la tradició de buidar les carabasses i posar-los una espelma dins i fer-ne fanalets, que era així com acollíem els morts»
«Passen els segles, i hi ha actituds que no canvien, hi ha una mena de gen colonial que és imbatible al pas del temps. Avui penso en Galeano. I l'enyoro»
«Tot era més fàcil quan no hi havia dits que assenyalaven la lluna, oi? Tot era més plàcid quan uns manegaven a discreció i els altres no feien nosa. Qui no es mou no sent les cadenes.»
Un passeig particular amb Bel Zaballa per la ciutat que mai s'acaba
«Aquells mateixos ulls acusadors com si fossis a punt de cometre el més greu dels crims i crear un trauma a la criatura que al final no sabrà si és nen o nena amb tant de rosa i encara el desviaràs del recte camí que tenim pensat per als mascles, per una banda, i les femelles, per una altra.»
«El govern del PSOE farà com ha fet sempre, però a hores d'ara ja hauríem de conèixer la pell de xai amb què es cobreix. Molts anys viscuts i patits. I en la memòria recent, encara calenta, un primer d'octubre que tampoc no va ser debades»
La proposta musical del duet, materialitzada en '45 cerebros y un corazón', és una de les més elogiades de l'any · Entrevistem els músics, que aquesta setmana han actuat a Washington i Nova York
Entrevista al filòleg, catedràtic i traductor, coneixedor de l'obra i el llegat de Pompeu Fabra, de qui es commemoren els 150 del naixement
Entrevista a la filòloga, membre del consell de govern de l'Institut d'Estudis Catalans, amb motiu de l'Any Pompeu Fabra
Entrevista al sociolingüista, estudiós i coneixedor de l'obra de Pompeu Fabra, de qui enguany es commemoren els 150 anys del naixement
«Que el català sigui la llengua cohesionadora vol dir que sigui la llengua comuna dins les aules però també als esbarjos, i a tots els estaments administratius, també el judicial, i a les terrasses dels bars, a les botigues, al cinema, quan truquem a l'operadora telefònica, quan obrim la porta al lampista, quan ens reunim en assemblea, quan oferim la carta de postres, quan agafem un taxi»
«De dones fent coses increïbles amb incidència pública sempre n’hi ha hagut. Passa que si no les coneixem, si no les reconeixem, si no les recordem, és una mica com si no haguessin existit. D'aquí neix l'obituari 'Overlooked' de The New York Times»
«Volem parlar bé, perquè tants anys amb una llengua minoritzada i maltractada i prohibida ens fan arrossegar complexos i inseguretats. I acabem encabint mots artificials per compensar»
Leo Bassi, Elaine Brown i Mireya Andrade són tres dels noms propis de la fira d'idees i llibres radials · Es farà de divendres a diumenge a l'Ateneu l'Harmonia de Barcelona
«Que l'onada els posi el focus a sobre, a tots ells. Els agressors i els qui han mirat cap a una altra banda cada vegada perquè això eren coses íntimes i no ens hi hem de posar, o perquè això és completament normal i a elles els agrada encara que es facin les estretes.»
«El cos em demanava d'atansar-m'hi i fer-li una abraçada, gràcies, aguanteu, no us oblidem, jo què sé, què es diu sense sonar ridícul a algú que s'ha hagut d'exiliar?»
Entrevista a l'escriptor i periodista, biògraf de Maria Aurèlia Capmany, de qui enguany es commemora el centenari del naixement
«Jo no vull viure en un lloc on la gent tingui por de dir què pensa, i fa mesos que això passa; on hàgim de recórrer a metàfores i fer reunions clandestines per por que ens vinguin a buscar (un altre cop de matinada); on ens hàgim resignat a viure entre murs, cansats d'intentar-los saltar»
«Som les filles de les superdones que no volem ser. Que les respectem i admirem perquè sabem totes les coses que feien: les hem vistes, viscudes, les hem arribat a comprendre. Però precisament per això encara tenim més clar que així no»