Aquest divendres, batlles i regidors d’arreu del territori s’han reunit a Barcelona. Ho han fet en defensa dels 280 ajuntaments sobiranistes investigats per l’Audiència Nacional per haver donat suport a la resolució independentista del 9-N. A aquests cal afegir els 336 processos contra ajuntaments catalans denunciats per diverses causes per la Delegació del govern espanyol a Catalunya. Si tenim en compte que hi ha 948 municipis a Catalunya, és una evidència la judicialització de la política per part de l’estat. Especialment contra el municipalisme sobiranista. 381 municipis catalans tenen ara mateix algun contenciós jurídic obert amb l’estat, xifra que s’eleva a 393 administracions locals si tenim en compte també els consells comarcals i les diputacions.

ami1

El jutge de l’Audiència Nacional, Ismael Moreno Chamarro (vegeu aquest article sobre ell) va ordenar a principis de febrer investigar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) per suposats delictes de rebel·lió i de sedició.  Bàsicament per impulsar i promoure mocions de suport a la resolució del 9-N en els ajuntaments catalans, quan aquesta ja havia estat anul·lada pel Tribunal Constitucional.

La persecució de Moreno Chamarro
A més de les associacions anteriors, 280 municipis catalans són investigats ara mateix per l’Audiència Nacional. Ajuntaments com Celrà, Girona, Igualada o la Seu d’Urgell ja havien estat denunciats per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per rebel·lió i sedició. Hi ha la particularitat que aquestes quatre causes ja han estat arxivades per tres magistrats diferents de l’Audiència Nacional, que asseguren que es tracta de “posicionaments polítics en el marc de la llibertat ideològica i d’expressió d’aspiracions o anhels polítics”. Malgrat això el jutge Moreno Chamarro, el mateix que va portar a la presó els titellaires de Madrid, ha decidit obrir una espècia causa general contra l’independentisme i en concret contra el municipalisme independentista.

Cal remarcar en aquest procés la imputació del regidor de Capgirem Vic Joan Coma Roura. Coma és acusat d’incitació a la sedició, sent el primer càrrec electe des del final del franquisme en ser investigat per aquest motiu. En la moció de suport a la resolució del 9-N, el regidor de la CUP havia animat a desobeir la decisió del Tribunal Constitucional i se l’acusa d’utilitzar frases com: “nosaltres sempre hem dit que per fer la truita caldrà trencar els ous”. La investigació en aquest cas es va iniciar per una denuncia del regidor Josep Anglada, exdirigent de Plataforma per Catalunya. A Coma se li podria demanar fins a 8 anys de presó.

Contra el municipalisme independentista.
Aquesta onada de denúncies contra els municipis catalans té un precedent en l’actuació de María de los Llanos de Luna, que des del seu nomenament com a Delegada del govern espanyol a Catalunya el 2012, ha judicialitzat constantment la política catalana.

Amb acusacions fetes des de la delegació del govern espanyol s’han obert ja un total de 336 processos contra ajuntaments sobiranistes. Les principals raons per les quals s’acusa els consistoris són denuncies per no penjar la bandera espanyola, per exercir o reclamar la sobirania fiscal, pel pagament de quotes a l’AMI o per declarar el municipi “territori català lliure i sobirà”. També s’han fet denuncies per cedir un local a l’AMI (cas de Vic), o per contractar trens per la Diada de 2012 (cas de Girona, quan el batlle era l’actual president de la Generalitat).

Cal remarcar que la majoria de les denuncies presentades per la delegació del govern espanyol a Catalunya acaben sent arxivades o desestimades. En concret ho han estat 122 mentre que 46 han estat favorables a l’estat. En la meitat dels casos de sentències favorables a l’estat la causa és per no penjar la bandera espanyola a l’ajuntament. Malgrat això la delegada continua amb la seva campanya de denunciar centenars de consistoris per delictes que en molts casos ja han desestimats abans en els jutjats.

Per donar suport als ajuntaments i càrrecs electes locals, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis han promogut un manifest en defensa de “la llibertat d’expressió i contra la judicialització del procés sobiranista” i han fet un acte de suport aquest mateix divendres. Paral·lelament la CUP presenta aquest diumenge al Fossar de les Moreres una campanya sota el lema “Sense por” per donar suport als regidors perseguits per la justícia espanyola. amb la intervenció del regidor de Vic investigat, Joan Coma, l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, o l’alcalde de Celrà, Daniel Cornellà. L’alcaldessa de Berga ha de declarar al jutjat el proper dimarts per no haver retirat l’estelada de la façana de l’ajuntament.

Políticament aquesta causa contra el municipalisme català se suma al procés judicial obert contra el govern de la Generalitat pel 9-N. L’ex president de la Generalitat, Artur Mas, que va declarar el 15 d’octubre de 2015, així com l’ex vicepresidenta Joana Ortega i l’ex consellera d’Educació Irene Rigau, que van declarar el 13 d’octubre, han estat imputats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Arran aquesta imputació podrien ser inhabilitats o fins i tot ser condemnats a penes de presó. També el cap de llista de Democràcia i Llibertat i en aquell moment portaveu del Govern, Francesc Homs, ha declarat voluntàriament davant el TSJC. En ser aforat, ja que és diputat del Congrés, el seu cas hauria de ser jutjat pel Tribunal Suprem.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]