Ismael Moreno Chamarro

Una paret. Al fons, un sol home il·luminat amb un sol llum. Acusat d’assassinat frustrat. Som a la comissaria de Chamartín, a Madrid, l’any 1983. Hi ha un sol testimoni de l’assassinat frustrat. I el testimoni, entre els dos policies, no ho veu clar. No l’acaba de reconèixer, aquell senyor. A més, el presumpte culpable té un punt de deficiència mental. El testimoni no ho veu gens clar. Els policies, amb tot, li diuen: ‘Tant és si no n’està del tot segur. No cal. No cal estar-ne al 100%.’ L’home, al final, signa. No sols això. Després els dos policies enviaran al jutge una mentida. Diran que el testimoni va reconèixer l’acusat sense dubtar. I que l’havia reconegut en una roda de reconeixement. Enmig de més persones. Res d’allà al fons, un sol home, il·luminat. Però per mi el més bèstia és que la seva deficiència, tampoc no la van fer constar. L’home es deia Luis Miguel López de las Heras.  El jutge el va enviar a la presó. Dotze anys.

Cinc anys després, el 1988, el Tribunal Suprem espanyol va anul·lar la sentència. El tribunal deia que els dos policies havien passat informació erròniament.  Aquesta història es troba a l’hemeroteca d’El País, en dos articles: primera part i segona part. Els dos policies tramposos eren Antonio Rosino i Ismael Moreno Chamarro. El primer, cap d’un dels membres del GAL, el comissari Amedo. El segon va fer de policia des del 1974, sota Franco, fins el 1983, en plena transició. Però l’any 1983 es va fer jutge. De policia a jutge. I de fet ell és el jutge que ahir va enviar uns titellaires a la presó. Per increïble que sembli,  Moreno Chamarro va enviar uns titellaires a la presó… per fer titelles!

El cas va passar ahir dissabte. La companyia es diu ‘Títeres des de abajo’ i l’ara jutge els acusa d’enaltiment del terrorisme. Perquè es veu que els titellaires  fan sàtira política, escenifiquen morts, violacions, i fins i tot fan jocs de paraules amb ETA i Al-Qaida. De fet, els seus titelles feien servir un cartell que deia ‘Gora Alka-ETA’. Doncs els envien a la presó. Ara hi són. Es va decidir a  Madrid, el 6 de febrer de 2016, ben entrat el segle XXI: fer titelles et pot portar a presó.

Suma-hi, i amb part de raó, que s’ha muntat un gran escàndol perquè l’espectacle de titelles es va programar en horari infantil i, per tant, l’humor negre i descarnat va ser presenciat per criatures. ‘Epic fail’. Titelles per a adults mirats per nens. Els pares, indignats, van començar a fotre crits. ‘¡Esto qué es! ¡Aquí hay niños!’ L’un truca a la policia. La policia hi arriba, veu un cartell que posa ETA i deté els dos titellaires. El jutge que els toca és el nostre home, Ismael Moreno Chamarro. L’home que els envia a la presó, on han dormit avui. Llegir-ne la interlocutòria (pdf) és fer un viatge en el temps espectacular. Com explica els detalls, el moment de la detenció, el perquè ha de tancar a la presó els titellaires. Quines lleis ho permeten. I un detall final: acusa els acusats de tenir un llibre titulat ‘Contra la democràcia’, d’ideologia anarquista. Com si tenir un llibre fos delicte. No és el primer cop que passa, amb aquest llibre. Tot plegat m’ha fet pensar en el títol precís de l’autor Lluc Salellas: ‘El franquisme que no marxa’

El jutge Ismael Moreno Chamarro (1955) va fer la carrera de dret tot treballant de policia. Dels dinou anys als vint-i-nou, Moreno va ser policia. Als vint-i-nou es va fer jutge. Va fer de jutge a Múrcia, Barcelona, Bilbao i Madrid. També imparteix classes a la Fundación Ramon Areces (currículum ). 
Amb els anys, el senyor jutge acabarà en un dels màxims òrgans de la judicatura espanyola: l’Audiencia Nacional. On van a parar els casos de terrorisme i, pel que es veu, també de titellaires.

Repassar més casos del mateix jutge ajuda a situar: aquest home va deixar lliures tres falangistes, militants de Fuerza Nueva, a Burgos, segons que informa el Diario de Navarra, sense deixar que les acusacions poguessin apel·lar i contravenint la seva pròpia decisió anterior. També va deixar lliure Francisco Paeasa, acusat de col·laborar amb la banda armada GAL segons que explica aquest bloc, amb una escena de pel·lícula: mentre Garzón investigava Paeasa al pis de dalt, Moreno Chamarro el deixava lliure al pis de baix. Ni el va avisar. La justícia, quin món, ple de detalls: Ismael Moreno va rebre un calorós homenatge de la policia i la Guardia Civil, que recull l’ABC, i  en la lluita a mort sobre els drets de televisió i Sogecable es va decantar pel PSOE i les tesis de Cebrián. Ell és el jutge que va fer retirar el jutge Gómez de Liaño del cas. Per imparcial.

Doncs ahir ell enviava a presó uns titellaires. Ell, el mateix jutge que ordenava investigar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) per sedició. Aquí ho tenim: el mateix Moreno Chamarro que ha ordenat d’investigar l’ANC i l’AMI per sedició, ara envia a presó titellaires. La transició ben feta suposo que és això. El cercle complet. L’èxit total: el 2016, un jutge investiga independentistes i deté titellaires. I això, amb Franco, també passava.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)