Ballester estelada

La sala d’actes del Museu d’Història de Catalunya a Barcelona és l’escenari avui al vespre (19.00) de dues presentacions paral·leles vinculades amb la història de l’independentisme. D’una banda, els historiadors Josep Muray i Fermí Rubiralta presenten la biografia ‘Vicenç Albert Ballester (1872-1938). Creador de l’estelada’ (Rafael Dalmau editor). I, d’una altra, els membres de la Fundació Reeixida, que és al darrere d’iniciatives com ara el Centenari de l’Estelada (2008) i la dedicació de carrers i places a Vicenç Albert Ballester (Barcelona, Girona, Vic), faran pública la primera Ruta de la Independència a Barcelona, un circuit cultural i polític a través dels indrets on van passar els esdeveniments clau del primer independentisme català organitzat del segle XX, aleshores anomenat per la premsa ‘separatisme’ i ‘nacionalisme radical’. La ruta transcorre per alguns carrers i places de Ciutat Vella i proposa un trajecte ampliat que arriba fins a la vila de Gràcia.

Primera biografia de Ballester
Josep Muray i Fermí Rubiralta són els autors del llibre de quatre-centes pàgines que repassa la vida i l’obra de l’editor i activista polític Vicenç A. Ballester i Camps, considerat un dels forjadors més destacats de l’independentisme històric i el creador i popularitzador del símbol independentista català més característic: l’estelada, la bandera inicialment del triangle blau i l’estel blanc de clares reminiscències cubanes.

A més de l’estelada, Ballester va definir algunes altres senyes d’identitat catalanes del nostre temps i va crear una iconografia pròpia que avui, parcialment, encara perdura en el moviment independentista: va impulsar el moviment antirepressiu (amb la Reixa i l’Associació Catalana de Beneficència), va ser un dels primers a organitzar una diada nacional de l’Onze de Setembre reivindicativa i no folklòrica, va ser-ne un element clau de l’aparell de propaganda com a editor i director de publicacions com ara la Tralla, Renaixement i la Tronada, va col·laborar amb capçaleres separatistes i va proposar un himne nacional per a Catalunya abans que ‘Els segadors’.

A més, va acomplir una tasca important d’agitació de l’independentisme a escala internacional durant la Primera Guerra Mundial i, una vegada acabada, per mitjà del Comitè Pro Catalunya.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)