Ahir vam veure dues fotografies creuades, i molt significatives, sobre el dia que es configura clarament com el més important en la història recent de Catalunya, el primer d’octubre.

La divulgació de l’enquesta del CEO i l’anunci de mesures setmanals de control de la despesa del govern per part de l’estat espanyol ensenyen les dues cares polítiques que es confronten no pas a les urnes sinó per posar-les, els uns, i per evitar que apareguen, els altres.

Enteneu-los: estan espantats. L’enquesta del CEO és una enquesta, només. Però és l’enquesta més potent que es fa al país i, a més, el resultat que dóna és coherent amb totes les altres enquestes aparegudes fins ara d’empreses ben diferents.

Un 67% de participació i una victòria del sí (62% sí i 37% no) seria el colp definitiu. La legitimitat de la proclamació de la independència quedaria fora de tot dubte i el problema greu el tindria l’estat espanyol per a intentar oposar-s’hi.

Vegeu només dues dades explicatives i apunteu-ne bé el significat. La primera és que una participació del 67% seria superior a la registrada en qualsevol referèndum fet en democràcia a l’estat espanyol. Superior, per tant, a la que va servir per a aprovar la constitució actual. Una dada que deixaria el govern espanyol, literalment, sense defensa. I la segona és que un 62% de sí seria un resultat clarament superior al dels darrers referèndums d’autodeterminació a Europa: Escòcia i Montenegro, però també (si se’m permet) el Brexit.

Com voleu que no estiguen espantats, davant d’aquest panorama?

Hi ha una dada, però, que és increïble i que qüestiona severament la reacció de l’unionisme. És la que demostra que tots els partits, inclòs el PP, tenen una majoria de votants que participaran en el referèndum. Hi ha tres partits en contra del referèndum, PP, Ciutadans i PSC; i un que no sabem què pensa (ni ho sabrem mai, segurament), Catalunya Sí que es Pot. Però les dades indiquen que els votants d’aquests quatre partits volen votar. Contra l’opinió dels seus dirigents. És difícil d’imaginar una impugnació més clara i més contundent de l’obtusa actitud obstruccionista del bloc partidari de la unitat d’Espanya. Impugnació que remarca com n’és, de poc sensata, políticament, l’actuació d’aquests partits: el boicot dels partits unionistes facilita enormement la victòria del sí.

I per si no fos suficient, davant d’això, l’única cosa que se’ls acut de fer és amenaçar de sabotejar econòmicament no pas el govern i les seues actuacions sinó el conjunt de la societat, retirant els diners que el FLA paga (amb els nostres impostos, per cert) als proveïdors catalans.

No sé ni imaginar-me qui és el geni que ha decidit una cosa semblant, però si tenim en compte dos detalls de l’enquesta del CEO, entendrem perfectament fins a quin extrem és una barbaritat. El primer detall és el que diu que, sobre el total de la població i en condicions ideals, la majoria dels catalans no preferiria pas la independència. El segon és el que explica els motius pels quals, malgrat això, l’opció independentista guanya. Atenció a la dada: dels votants del no, el 58,5% afirma que ho fa pel seu sentiment nacionalista espanyol, mentre que, dels votants del sí, només un 14,7% diu que ho fa per nacionalisme.

Si atenem aquestes dades, sembla difícil de discutir que el sí guanya perquè la societat catalana, més enllà d’allò que preferiria idealment, veu que no hi ha cap més solució que tallar amb un estat que la castiga permanentment. I, per això, reaccionar amb més càstig i un càstig encara més indiscriminat (tant que ja ni el PSC ni Ciutadans no l’entenen) a mi no em sembla, precisament, una mesura intel·ligent. Però ep! Ja s’ho faran…

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]