‘Té gràcia estudiar en una universitat que es diu Pompeu Fabra i no fer cap classe en català’, es queixava una estudiant d’humanitats de la UPF a Twitter la setmana passada. En declaracions a VilaWeb, Queralt Penedès lamentava que les quatre assignatures que feia aquest trimestre fossin totes en castellà. I, a més, en una assignatura el professor havia canviat al castellà després d’haver fet la introducció en català perquè una sola alumna ho havia demanat. Alguns altres alumnes es van queixar i van fer arribar la protesta al deganat.

Ara, arran de la publicació d’aquesta notícia, la UPF ha activat ‘un protocol per a atendre problemes [lingüístics] que es detectin i per a informar els alumnes’. Aquest protcol preveu la mediació d’una Coordinadora de Gestió pel Multilingüisme un cop la universitat rep una queixa per una qüestió lingüística. La universitat s’ha posat en contacte amb VilaWeb i ha explicat que disposa des de fa deu anys d’un Pla d’Acció pel Multilingüisme, ‘que és l’instrument de què s’ha dotat la universitat per garantir una convivència harmònica de les llengües’. Diu la UPF que ‘el concepte essencial’ d’aquest pla de multilingüisme és el de ‘seguretat lingüística’, és a dir, que les classes es faran en la llengua en què s’ha anunciat i s’ha comunicat a l’alumne que es farien. Afegeix que això no es pot modificar ‘sota cap concepte’ i que la llengua d’ús a la classe no pot ser ‘objecte de negociació entre estudiants i professors’.

Doncs bé, justament d’això es van queixar alguns alumnes de primer d’humanitats a l’assignatura d’art antic i medieval. L’autora del piulet viral explicava: ‘Ens hem trobat aquest trimestre que un professor va fer la presentació en català i tenia tots els materials de classe en català. I quan havia de començar la classe va canviar d’idioma i va passar al castellà, perquè va dir que li havien dit que l’havia de fer en castellà. Dels tres grups que hi ha d’aquesta assignatura, el professor va dir que el meu, el grup 1, l’havia de fer en castellà. Però a nosaltres no ens havia dit ningú res ni ens havien deixat triar. I va preguntar: si faig classe en català, hi haurà algú que no m’entengui? Una alumna va alçar la mà i per això la fem en castellà.’

Sobre aquest cas particular, el d’aquesta assignatura, la universitat diu a VilaWeb que s’havia comunicat amb antelació als alumnes que hi hauria un grup en castellà i dos en català. Perquè ha de ser així, diuen: ‘La llengua de la docència és una informació pública i vinculant que tothom ha de conèixer amb prou antelació.’ Els alumnes que es queixen, en canvi, asseguren que no els ho havia fet saber ningú.

La situació del català als graus i el compromís del rector
Tot amb tot, aquests estudiants diuen que, més enllà d’aquesta assignatura, hi ha una situació de retrocés del català a les classes. A primer d’humanitats, quan s’acabi el curs present, només una tercera part de les classes les hauran fetes en català, lamentava Queralt Penedès. El rector de la UPF, Jaume Casals, reelegit fa poc, proposava en el programa electoral aquesta mesura: ‘Dur a terme accions per incrementar el percentatge d’assignatures de grau que tenen com a llengua de docència el català, així com la presència del català en totes les activitats acadèmiques fora de les aules.’ I signava també amb la Plataforma per la Llengua un compromís per a potenciar el català a la universitat amb diverses mesures.

L’objectiu de Casals és notable, si tenim en compte no únicament els testimonis dels alumnes, sinó les xifres que fa públiques la universitat mateix. Segons aquestes dades, la presència del català en els estudis de grau ha anat minvant de mica en mica des de l’aprovació del Pla d’Acció pel Multilingüisme: s’ha passat del 59,5% de les classes en català del curs 2009-2010 fins al 46,5% del curs passat; el castellà s’ha mantingut durant aquests anys per damunt del 30% i l’anglès ha pujat del 5% al 22%. És a dir, l’augment de la presència de l’anglès a les classes, en virtut de la ‘vocació internacional’ de la universitat, ha anat en detriment del català.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]