El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb. Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Xurxo Mariño, neurofisiòleg i professor titular del Departament de Fisioteràpia, Medicina i Ciències Biomèdiques de la Universidade da Coruña, col·laborarà amb la revista Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Matèria obscura. Docent i investigador, Xurxo Mariño compagina la seua activitat universitària amb la comunicació científica, una tasca que exerceix a través de les xarxes socials, actes i mitjans de comunicació. En aquest sentit, és també autor de diversos llibres de divulgació i ficció.

A continuació, un avanç del primer article de Matèria obscura, que es publicarà en el pròxim número 101 de la revista Mètode:

Jo sóc vosaltres

Als humans moderns ens està resultant complicat trobar-nos. El major repte de la neurociencia és comprendre com sorgeix la ment autoconscient a partir de l’activitat electroquímica de la protuberància de cèl·lules que tots transportem dins del crani. Cada vegada que despertem i entrem en estat de vigília, aquesta protuberància, l’encèfal, modifica la seua activitat i n’emana la ment, la percepció que tenim de la nostra existència.

L’ortodòxia neurocientífica fa servir la idea que la ment és el cervell en funcionament i rebutja tot allò que faça olor de dualisme cartesià, un fet que resulta coherent amb les observacions experimentals. L’existència d’una substància pensant –res cogitans– independent del cos material no encaixa gens bé en la ciència actual: la consciència sembla una propie­tat emergent de l’activitat neural. No obstant això, en l’exercici d’espantar qualsevol tipus de bruixeria metafísica, la majoria d’exploradors de la ment hem rebutjat com a constructors de l’autoconsciència, sense més, tots els elements aliens al cos, incloent-hi també l’entorn social i la seua cultura. I això, per a alguns pensadors com l’antropòleg Roger Bartra, és un error que pot portar-nos a no trobar l’eixida del laberint que condueix de l’encèfal a la ment.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Xurxo Mariño, neurofisiòleg i comunicador científic. Departament de Medicina de la Universitat de la Corunya.

Què és Mètode?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.