04.04.2025 - 21:40
The Washington Post · Christian Shepherd, Lily Kuo i Rebecca Tan
Tot maniobrant en un panorama com més va més incert, la Xina vol aprofitar la guerra comercial de Trump per fer causa comuna amb els aliats tradicionals de Washington, en un intent de projectar influència i reconstruir el sistema comercial –aquesta volta, sense haver de passar pels Estats Units.
Pequín fa temps que treballa per beneficiar-se de les tensions derivades de la política exterior de “primer, els EUA” de Trump. Mentre els Estats Units han retallat dràsticament l’ajut al desenvolupament, han abandonat acords climàtics i han suspès temporalment l’ajut militar a Ucraïna, Pequín ha intensificat les iniciatives diplomàtiques en cadascun d’aquests àmbits.
Ara la guerra comercial declarada per Trump contra el món ofereix al president xinès, Xi Jinping, una nova oportunitat per a augmentar la influència internacional de la Xina.
“Pequín ha intensificat els esforços per a atraure els aliats i socis dels Estats Units, que continuen atònits i decebuts pels augments aranzelaris decretats per Washington a les seves exportacions”, explica Wendy Cutler, vice-presidenta de l’Asia Society Policy Institute i ex-diplomàtica dels Estats Units especialitzada en negociacions comercials.
Dijous, Trump imposà “aranzels recíprocs” entre un 10% i un 49% a gairebé tots els grans socis comercials dels Estats Units. Però cap país no ha quedat més perjudicat per la fúria comercial de Trump que la Xina, que registrà un superàvit comercial amb els Estats Units de prop de mil milions de dòlars l’any passat: a partir del 9 d’abril, les exportacions xineses als Estats Units es gravaran amb un aranzel mínim d’un 54%.
La Xina, la segona economia mundial, anuncià ahir la imposició d’aranzels d’un 34% sobre tots els productes nord-americans, juntament amb restriccions a les exportacions de materials –com ara, terres rares– que s’empren en la fabricació de certs productes tecnològics i, també, un seguit de mesures dirigides a perjudicar les empreses nord-americanes.
Però Pequín ja havia començat a fer obertures cap als aliats tradicionals dels Estats Units, fins i tot abans, de l’anunci d’abans-d’ahir.
En trucades i reunions amb representants de la Unió Europea, Corea del Sud i el Japó dutes a terme aquestes darreres setmanes, els alts funcionaris del govern xinès han ofert repetidament d’unir forces per a resistir el vendaval proteccionista de Trump i “aportar estabilitat al comerç mundial”.
“Cal que la Xina i la UE resisteixin conjuntament l’unilateralisme i el proteccionisme per a protegir el sistema multilateral de comerç”, digué el mes passat el vice-primer ministre He Lifeng a Maroš Šefčovič, comissari europeu de Comerç.
Xi, el president xinès amb més poder de les darreres dècades, sovint ha participat personalment en aquesta campanya d’acostament als aliats dels Estats Units. Dimarts d’aquesta setmana, Xi defensà la necessitat d’un “tango drac-elefant” per a enfortir els vincles diplomàtics –molt deteriorats– amb l’Índia: el dia abans, l’ambaixador xinès a Nova Delhi havia promès que la Xina importaria més productes indis. Fa poc menys de sis mesos, ambdós països van arribar a un acord per a posar fi a una disputa fronterera que feia quatre anys que s’allargava, i que havia arribat a desembocar en episodis de violència puntuals.
Ara, amb el planeta sencer abocat al caos pels aranzels de Trump, Pequín té una oportunitat d’or per a bastir ponts amb els socis tradicionals dels Estats Units, que s’han vist lligats de cop i volta a Pequín pel greuge compartit contra Trump.
“Tots ens sentim atacats pels Estats Units, i aquest trauma compartir fa més fàcil que tots empatitzem amb els uns amb els altres”, diu Xing Yue, director del Centre de Política Exterior Xinesa de la Universitat Tsinghua de Pequín. “Abans, aquests aliats seguien els Estats Units a l’hora d’aïllar i atacar la Xina; ara, ells mateixos en són víctimes.”
Xi visitarà el Vietnam, Cambotja i Malàisia aquestes setmanes vinents, tres països als quals Trump ha imposat, respectivament, aranzels d’un 46%, 49% i 24%. Els analistes esperen que el president xinès aprofiti el viatge per presentar la Xina com a baluard del sistema de comerç internacional.
No seria estrany que trobés interlocutors receptius. Per exemple, Malàisia encara confia a poder negociar amb el govern Trump per rebaixar els aranzels. “A mitjà i llarg termini, Malàisia pivotarà progressivament cap a unes altres regions i dependrà menys dels Estats Units”, explica Ong Kian Ming, director de la junta de l’Autoritat de Desenvolupament d’Inversions de Malàisia a Kuala Lumpur.
Pequín s’ha afanyat a presentar-se com un soci fiable i, alhora, com una de les moltes víctimes obligades a unir esforços per a resistir el temporal aranzelari de Trump.
“Els aranzels no afecten tan sols la Xina, sinó tot el planeta”, diu He Weiwen, investigador del Centre per a la Xina i la Globalització, un think tank amb seu a Pequín. “L’objectiu del ‘dia de l’alliberament’ [de Trump] és transformar la relació comercial dels Estats Units amb el món.”
Així i tot, l’ambició de la Xina de substituir els Estats Units com a soci comercial preferent del món podria topar-se amb obstacles ben aviat. El consum xinès roman feble, per la qual cosa resulta poc probable que el país pugui substituir la vigorosa demanda nord-americans. D’una altra banda, molts països temen que l’allau de productes xinesos barats, redirigits dels Estats Units cap a uns altres mercats, facin perillar la seva pròpia indústria.
Així i tot, en presentar-se com un dirigent disposat a encapçalar la resposta global al proteccionisme nord-americà, Xi confia a tancar tractes amb uns altres països que li permetin de suavitzar l’impacte econòmic dels aranzels sobre l’economia xinesa, segons que expliquen els analistes.
“[Xi] no vol que sembli que la Xina és vulnerable”, explica Jeremy Chan, analista principal de la Xina i el nord-est d’Àsia a la consultora Eurasia Group. Però la Xina sí que és vulnerable als aranzels de Trump. Aquests darrers anys, l’economia del país s’ha anat alentint sota el pes d’una prolongada contracció del sector immobiliari, una espiral deflacionària i un consum intern feble. Tan sols un estímul econòmic important i un augment pronunciat de les exportacions durant els darrers mesos del 2024 –atribuïbles, en part, a la cursa de les empreses nord-americanes per a importar tant com fos possible abans de l’entrada en vigor dels aranzels– han pogut fer que el PIB assoleixi l’objectiu de creixement marcat pel govern, d’un 5%.
La previsible caiguda de les exportacions als Estats Units i el possible alentiment del comerç mundial, arran dels aranzels de Trump, podrien restar entre 2 punts percentuals i 2,5 a la taxa de creixement de la Xina enguany, segons els càlculs del banc d’inversió australià Macquarie.
En un esforç per contrarestar aquesta caiguda del creixement, Pequín ha provat de presentar-se com un “oasi” per a les inversions entre el caos comercial de Trump. La setmana passada, Xi va fer una crida –altament inusual– als executius estrangers perquè invertissin a la Xina, que descrigué com un indret “ideal, segur i prometedor” per als negocis.
No obstant això, l’antiga preocupació dels aliats tradicionals dels Estats Units per les pràctiques econòmiques i militars de Pequín podrien dificultar aquesta obertura de la Xina al món.
A Brussel·les, per exemple, li preocupa les dificultats de les empreses europees per a accedir al mercat xinès, i també la possible allau –coneguda com a dumping– de productes xinesos barats als seus mercats. L’acostament comercial de Pequín a Canberra ha quedat qüestionat, després dels exercicis amb foc real que l’armada xinesa dugué a terme fa poc davant la costa oriental d’Austràlia.
“Fins que la Xina no prengui mesures significatives per a tractar aquestes preocupacions, amb independència de què faci Washington, veig difícil que unes altres capitals perdin la reticència a estrènyer vincles amb la Xina”, diu Chan, l’analista de l’Eurasia Group.
Part de la dificultat per a Pequín és que la primera guerra aranzelària de Trump amb la Xina –que tingué lloc durant la primera presidència del magnat– empenyé les multinacionals en la direcció contrària: traslladar la fabricació fora de la Xina.
Aquesta tendència continuà durant el govern Biden, que mantingué la majoria dels aranzels imposats per Trump a la Xina i treballà estretament amb els aliats per a restringir l’accés de les companyies del país a tecnologies avançades.
Totes aquestes disputes comercials i tecnològiques també han reduït la dependència de les empreses xineses en el mercat nord-americà, i el sud-est asiàtic i Llatinoamèrica han esdevingut nous centres d’exportació: entre el 2017 i el 2024, la proporció de les exportacions xineses a aquestes regions va augmentar d’un 18% a un 24%, cosa que compensà –amb escreix– la reducció de les exportacions als Estats Units.
Aquest canvi és, ben segur, la clau que explica per què Trump ha castigat els països del sud-est asiàtic amb uns aranzels tan punitivament alts, segons que explica Xing, l’acadèmic de la Universitat de Tsinghua. “Quant poden exportar, de la seva pròpia producció, països com Myanmar i Cambotja als Estats Units? És evident que una part de les exportacions xineses d’ambdós països corresponen a productes que acaben exportant-se als Estats Units per esquivar els aranzels i unes altres sancions contra Pequín.”
Shepherd i Tan informen de Singapur estant; Kuo, de Taipei estant.
Lyric Li, de Seül estant, ha contribuït a aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
