Una setmana després de l’atemptat a l’aeroport i al metro de Brussel·les, els Mossos d’Esquadra van desallotjar un centre comercial a Badalona i una estació de tren després d’haver rebut avisos per objectes sospitosos. Era un fet aïllat o l’estat d’alarma de la ciutadania s’ha disparat aquests últims mesos? Els ciutadans que van alertar d’aquelles maletes sospitoses van fer ben fet o van ser massa alarmistes? L’intendent Xavier Porcuna, portaveu dels Mossos d’Esquadra, explica en aquesta entrevista com s’ha d’actuar en cas de sospita. També detalla les accions i els programes que la policia catalana ha activat arran de l’amenaça gihadista global. Porcuna sosté que els Mossos estan preparats per a encarar un estat d’alarma superior a l’actual, que és de 4 sobre 5.

—Fa uns quants dies que es va desallotjar una estació de tren perquè hi havia una maleta ‘sospitosa’. També un centre comercial a Badalona… Poc després dels atemptats de Brussel·les. És habitual, això?
—Sempre que rebem una comunicació d’un ciutadà via 112 o una observació directa d’una patrulla del cos de Mossos d’Esquadra d’una amenaça de bomba o la localització d’un objecte sospitós, fem les comprovacions de la veracitat i la credibilitat d’aquella amenaça. Normalment tenim comunicacions d’amenaça de credibilitat baixa, que fonamentalment són bretolades. En relació amb la localització d’objectes sospitosos, també fem les comprovacions prèvies per a saber quin tipus d’objecte és, on és col·locat, quines són les circumstàncies de l’alerta…

—N’hi ha més, de comunicacions d’aquesta mena, darrerament?
—D’ençà que som en el nivell d’amenaça terrorista elevat, els ciutadans estan molt més atents i observadors, molt més sensibles i sensibilitzats a qualsevol cosa que sembli sospitosa. Sí que ens avisen més. Hi ha hagut un increment notable del 2014 i el 2015 fins ara d’alertes per objectes sospitosos.

—Què fa la policia quan rep un avís?
—Actualment, anem amb la màxima prevenció. Al ciutadà li diem que no faci cap comprovació de l’objecte. Que no toqui l’objecte sospitós. I, un cop feta l’avaluació de credibilitat, decidim com actuar. Molt sovint, activem directament la unitat de desactivació d’explosius. No perquè considerem que es tracti d’una bomba, sinó perquè faci les comprovacions prèvies amb material especialitzat. D’acord amb això, marquem un perímetre de seguretat o desallotgem una estació o un centre comercial, o confinem la gent a casa, si l’objecte és a la via pública.

—N’heu trobat mai cap que realment fos un artefacte explosiu?
—Sortosament, el 99% d’avisos per objectes sospitosos són falses alarmes. Són maletes extraviades, desateses o abandonades. No ens hem trobat en cap situació que passés d’una alarma. Però quan fem una acció de confinament o desallotgem algun espai, la informació es fa viral a les xarxes. I allò que corren són versions no oficials de l’incident. Per nosaltres és molt important de tenir estudiat i poder respondre per desmentir versions falses dels fets. Ens trobem que es poden crear estats d’alarma a partir d’informacions falses. Informacions que espanten la ciutadania. Fem un esforç molt gran per respondre a les xarxes socials, especialment a Twitter, per la immediatesa de la xarxa.

—Quan és lògic que un ciutadà sospiti d’una maleta o un objecte sense propietari? Quines recomanacions feu?
—Les percepcions de la seguretat i de l’amenaça són diferents en cada persona. Cadascú té el seu llindar. Nosaltres diem que qualsevol persona que se senti insegura perquè veu un objecte que el fa sospitar truqui al 112. S’hi presentaran immediatament agents dels Mossos d’Esquadra per fer les gestions corresponents. El ciutadà no ha de comprometre en cap cas la seva seguretat comprovant el paquet o la bossa. La nostra feina és anar-ho a comprovar. I ho fem gustosament encara que es tracti d’una falsa alarma. El consell a tots els ciutadans és que en cas de dubte ens truquin.

—Què passa amb les falses amenaces de bomba?
—En el cas de les amenaces de bomba volem deixar clar que tenen conseqüències. Fem molta pedagogia i prevenció informant sobre les detencions que fem de persones que han fet trucades amenaçant i creant alarma. Al codi penal, fer una trucada per anunciar de la col·locació d’una bomba, encara que no sigui cert, és un delicte contra l’ordre públic. És molt important que tothom sàpiga que fer això és delicte i té conseqüències. Pot ser que la voluntat de l’autor sigui fer una bretolada o una broma. Però això té un cost i té conseqüències per qui ho fa.

—Hi ha cap amenaça concreta del gihadisme contra Catalunya? S’ha detectat cap moviment que faci sospitar de possibles atemptats?
—En aquest moment, no. Nosaltres treballem amb informació de caràcter operatiu i també amb informació d’intel·ligència. Són conceptes diferents: l’operativitat d’algun grup disposat a atemptar —com va ser el cas de la cèl·lula gihadista que vam desarticular en l’operació Caronte— i la intel·ligència sobre possibles amenaces. Actualment no hi ha cap grup operatiu identificat a Catalunya. Som en una situació de context d’amenaça global del gihadisme. És un nivell d’alerta terrorista de 4 sobre 5. No podem dir que no hi ha una amenaça important en general. Però per la informació que tenim no podem dir que hi hagi una amenaça concreta contra Catalunya.

—La coordinació amb les instàncies i forces de seguretat de l’estat i a escala europea és bona?
—La coordinació és bona. En l’aspecte operatiu i en l’àmbit estatal, participem en la mesa d’avaluació de l’amenaça des de fa uns quants mesos. Els nostres serveis d’informació també avaluen constantment l’amenaça terrorista. I és a partir dels seus informes que s’adopten les mesures operatives i preventives adients per protegir millor els ciutadans. A la mesa estatal, aportem la nostra informació en relació amb Catalunya i rebem la informació relativa a la resta de l’estat. La situació és la mateixa en el terreny internacional. Rebem informació dels serveis d’intel·ligència dels altres estats. La coordinació sempre és millorable, però es prioritza la màxima col·laboració. No pot ser de cap més manera tractant-se d’una qüestió tan seriosa com el terrorisme.

—Els Mossos d’Esquadra tenen la formació i els efectius necessaris per a encarar aquesta amenaça global?
—Treballem molt intensament en l’àmbit de la formació. Molt. Fem molta formació. No tan sols entre els agents dels Mossos d’Esquadra sinó també als agents de la policia local de Catalunya. A efectes pràctics, aquests agents locals es troben exposats als mateixos riscs que un agent dels Mossos. Enguany hi ha hagut una dotació pressupostària del govern perquè la situació d’amenaça és greu i cal destinar els recursos necessaris a la lluita contra el gihadisme. La dotació és d’onze milions i mig d’euros i anirà destinada a equipaments, formació i al programa de detecció de la radicalització islamista. És molt important no fer tan sols la prevenció del carrer, sinó també poder estar pendents de persones en procés de radicalització que les pugui arribar a convertir en perilloses.

—Com es treballa per detectar els casos de radicalització que puguin acabar en un viatge a Síria o l’Irac?
—Hi ha una tasca de proximitat que fan les oficines de relació amb la comunitat i els grups de proximitat dels Mossos d’Esquadra. Són els que s’adrecen a tot el teixit social de Catalunya i organitzen exposicions i tallers. Han rebut una formació específica per a detectar indicadors de radicalització. En aquest entorn de proximitat obtenim molta informació que després és processada i analitzada pels serveis d’informació. A vegades se’n deriva alguna classe de seguiment.

—També hi ha la situació de les presons. Diuen que són un dels llocs on s’han detectat processos de radicalització.
—Sí, i tant. Aquest àmbit penitenciari és important. Tenim una col·laboració intensa amb els funcionaris de presons, que també han rebut una bona formació per detectar casos de radicalització. Hi estem en contacte per si detectessin algun focus de risc en un centre penitenciari. Aquest és un altre dels àmbits importants d’informació. També preparem un conveni per a treballar en l’àmbit educatiu. El cos de Mossos d’Esquadra ja treballem de manera habitual amb els centres educatius de manera molt intensa per prevenir conductes delictives com el ‘bullying’ o la violència de gènere. Ara volem mirar de tractar d’aspectes com la radicalització, cosa que s’haurà de fer amb molta delicadesa. Sempre que treballem amb les escoles, ho fem amb molta sensibilitat.

—S’ha calculat quants joves catalans han marxat a combatre amb Estat Islàmic? Han estat identificats?
—No. No ho podem afirmar de manera taxativa. Es calcula que a l’estat espanyol hi ha entre 50 i 100 joves que han marxat. Pensem que la dada real s’acosta més a 100 que no pas a 50. Però encara és molt lluny de les dades que arriben de França, Alemanya i Bèlgica.

—Quins són els protocols especials activats pel nivell d’amenaça gihadista actual?
—Es va fer un programa operatiu específic antiterrorista que va entrar en funcionament el maig del 2015. Aquest programa determina unes estructures de direcció i coordinació dins el cos amb un tractament específic de l’amenaça terrorista, amb un gabinet de coordinació antiterrorista que dirigeix les actuacions d’aquesta lluita; i amb una taula de coordinació, que aplica les accions operatives per fer tasques de prevenció i fer anar la investigació allà on cal. Hi ha un gabinet d’avaluació de l’amenaça terrorista liderat pels serveis d’informació que analitza de manera permanent quina és la situació de Catalunya. A l’empara d’aquest programa operatiu específic, es determinen uns punts d’interès a totes les regions policíaques de Catalunya. Punts d’interès que han de ser objecte d’una especial vigilància i protecció. Són les grans infrastructures de transport, grans concentracions de persones, col·lectius específics que pensem que poden estar amenaçats per la seva nacionalitat, religió o ideologia, edificis consulars i més espais d’aquestes característiques.

—També es fan patrullatges i controls de carretera?
—Sí. També tenim desplegat un sistema de controls a les carreteres. I un patrullatge orientat i dirigit en punts d’interès especial. Per exemple, quan hi ha un partit de futbol com aquests que hi ha hagut. El Barça-Madrid de l’altre dia o el Barça-Atlètic de Madrid d’avui… No hi ha cap amenaça concreta contra aquests partits, però la situació global ens fa estar molt atents i dedicar uns recursos que en unes altres circumstàncies no tindríem. El patrullatge ordinari preventiu es fa molt evident en una ciutat com Barcelona, la capital del país. Ja fa molt temps que els ciutadans veuen els Mossos d’Esquadra patrullant d’una manera molt diferent. Amb un tipus d’armament diferent —armes llargues, patrullatges amb trinomis, armilles de protecció que abans no portàvem… Ha canviat la manera de treballar de les unitats. Tant les ordinàries com les especialitzades, que ara són activades d’una manera nova: brigada mòbil, ARRO, unitat de desactivació d’explosius, grup especial d’intervenció, unitat canina… Són unitats que tenim activades en tot moment per poder actuar quan calgui.

—Si el nivell d’amenaça passa del 4 al 5, els Mossos estan preparats per a fer-se càrrec de la situació? O caldria el suport de l’exèrcit o dels altres cossos de seguretat de l’estat?
—Si es produís aquesta circumstància, el nivell d’activació i de disponibilitat de tots els recursos policíacs, especialitzats o no, seria encara més gran. Es tesaria encara més la disponibilitat de tot el cos. Per formació i per nombre d’agents, estem en disposició d’encarar el nivell 5 d’amenaça terrorista. A més, també s’intensificaria el nivell de coordinació amb la resta de cossos de seguretat de l’estat i els serveis d’intel·ligència espanyols i internacionals. El cos de Mossos d’Esquadra està preparat per a aquesta amenaça.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb