Antich aclareix les declaracions sobre els beneficiaris de l’amnistia i hi inclou els perseguits del cas Vólkhov

El president d’Òmnium, Xavier Antich, creu que la llei d’amnistia hauria de beneficiar uns 1.500 represaliats, aproximadament. En una entrevista a SER Catalunya, ha dit que la llei havia de resoldre els casos vinculats amb el Primer d’Octubre, però que segurament no resolia tot el problema de repressió. A més, ha assenyalat que hi havia una coincidència estratègica entre Junts i ERC encara que negociessin per separat la investidura de Pedro Sánchez. “Negocien les mateixes coses i en els mateixos termes”, ha afegit. I ha conclòs que les divergències eren tàctiques perquè hi havia coincidència en bona part dels postulats.

Antich ha dit que Òmnium havia comptabilitzat uns 1.500 represaliats perquè no se sap exactament quants investigats hi ha pel Tsunami Democràtic. I ha explicat que el mètode emprat tenia en compte les causes obertes per haver exercit drets fonamentals. Per tant, segons que ha explicat, la condemna a la presidenta de Junts, Laura Borràs, no entra en aquest còmput. Així i tot, ha dit que Borràs havia sofert una persecució exagerada i desmesurada pel fet de ser independentista.

En l’entrevista, ha semblat que Antich no comptabilitzava tampoc els investigats en el cas Vólkhov, perquè deia que no tenia relació amb el Primer d’Octubre i, per tant, que potser no entraria dins l’amnistia, malgrat que afecta membres de l’estat major que van preparar el referèndum. Al cap d’unes hores, Antich ha fet un piulet on ha aclarit els dubtes sorgits. “Totes les actuacions que han estat perseguides i tenen a veure amb el dret a l’autodeterminació han de ser amnistiades, per això Òmnium Cultural incloem les persones investigades a la causa Vólkhov a la llista de represaliats.”

D’una altra banda, no ha volgut fer una valoració sobre la llei d’amnistia acordada entre el PSOE i ERC fins que no se’n tingui la fotografia final, atès que Junts continua negociant amb els socialistes.

Finalment, ha volgut recordar que Òmnium va ser el primer de dir que el problema no eren solament els presos polítics sinó que hi havia centenars de represaliats: “Molta gent ens demanava què havíem fumat i com ens atrevíem a posar sobre la taula una cosa que l’estat no voldria abordar mai.”