13.05.2026 - 21:40
The Washington Post · Tom Rees i Alex Wickham
La notícia que Wes Streeting, ministre de Salut britànic, podria presentar candidatura a dirigir el Partit Laborista, avançada ahir pels mitjans, ha agafat ben poca gent de sorpresa al número 10 de Downing Street. Fa temps que l’equip de Keir Starmer el veu com el gran oponent a l’ombra del cap del partit i primer ministre britànic. La rivalitat entre ambdós, que s’ha anat descloent periòdicament en picabaralles públiques, sembla a punt d’arribar a un punt culminant. Dilluns, un dels aliats de Streeting al govern dimití, i alguns altres instaren el primer ministre a plegar en resposta a la desfeta del Partit Laborista a les eleccions municipals de la setmana passada a tot el Regne Unit.
El ministre, conegut per l’eloqüència oratòria, ha deixat fins ara que els seus aliats parlessin en nom seu. Starmer “ja no compta amb la confiança del públic”, va dir dilluns Joe Morris, secretari parlamentari privat de Streeting, en el comunicat en què anuncià que plegava. L’endemà, dimarts, Streeting va assistir a la reunió en què Starmer reiterà la voluntat de continuar al càrrec i en sortí sense fer declaracions a la premsa.
Durant la reunió, de fet, el primer ministre passà de puntetes sobre la qüestió del seu futur, i va demanar als companys de partit que, si volien parlar-ne, l’anessin a veure al despatx a títol individual. Streeting fou un dels alts càrrecs que, una volta acabada la reunió, es presentà al despatx de Starmer, segons que explica una font amb coneixement directe de les deliberacions internes del govern britànic, però el primer ministre no el va voler rebre.
Fonts del Partit Laborista expliquen que, segons que sembla, l’estratègia de Starmer consisteix a reptar Streeting a anunciar que pretén disputar-li el càrrec, bo i sabent que molts diputats de l’ala esquerra del partit no ho volen, cosa que podria empènyer-los a fer costat al primer ministre en la lluita pel control del partit.
Una candidatura de Streeting, que seria el primer primer ministre obertament gai de la història del Regne Unit, podria agreujar les divisions al si del partit i, doncs, atiar el descontentament a l’ala esquerra de la formació, com més va més desencisada amb Starmer.
Procedent de l’ala blairista del partit, com Starmer, Streeting –que dirigeix el ministeri amb més pressupost de tot el govern– ha declarat que se sentia “incòmode” amb el nivell dels imposts al Regne Unit, que l’actual govern laborista ha apujat dues vegades. Així mateix, ha obert la porta a la idea que el Regne Unit s’incorpori a una unió duanera amb la Unió Europea.
Els sondatges coincideixen a atorgar a Streeting menys popularitat que no pas els dos altres noms que semblen tenir possibilitats de desbancar Starmer: Andy Burnham, batlle de Manchester, i Angela Rayner, ex-vice-primera ministra. L’avantatge, per a Streeting, és que Burnham no es podria presentar a unes hipotètiques primàries laboristes en aquest moment, perquè no és diputat al parlament; i Rayner es troba sota investigació per evasió fiscal, cosa que li complicaria la candidatura.
El codi del partit estipula que un candidat ha d’haver rebut el suport escrit d’un 20% del grup parlamentari laborista –és a dir, 81 diputats– per a poder convocar unes eleccions a la presidència. Un veterà diputat de l’ala esquerra, tanmateix, diu que ni tan sols desbancar Starmer garantiria el futur polític de Streeting, que podria veure com algun altre candidat es presenta per a disputar-li el càrrec en qüestió de mesos o fins i tot setmanes.
A Streeting, que va créixer en un pis de protecció oficial a l’est de Londres, l’acompanya una història familiar ben singular, en què es destaca el seu avi, un conegut atracador a mà armada que coincidí sovint amb els cèlebres gàngsters Kray.
A Streeting li va anar de poc que no perd el càrrec de ministre de Salut a les eleccions del 2024, quan mantingué el seu escó parlamentari perquè s’imposà per un marge de poc més de cinc-cents vots a un candidat independent que havia fet campanya contra la posició del Partit Laborista en el conflicte de Gaza.
Streeting no s’ha mossegat mai la llengua a l’hora de criticar el govern de què forma part. En un seguit de missatges privats a Peter Mandelson que ell mateix decidí de fer públics arran de l’escàndol per la relació entre l’ex-ambaixador britànic al Regne Unit i Jeffrey Epstein, Streeting va dir que l’executiu estava “acabat”, i que no tenia cap visió de futur.
Aquests darrers mesos també ha criticat l’enfocament “pràctic i tecnocràtic” del govern; el desembre passat expressà frustració per la incapacitat del partit de comunicar l’obra de govern als votants. També ha palesat el desacord amb les decisions de l’executiu en àmbits com ara la gestió de la guerra de Gaza o bé la proposta de retallades en despesa social.
Tot i que Starmer i Streeting formen part, a grans trets, de la mateixa ala del Partit Laborista, fonts internes indiquen que la relació entre ambdós no ha estat mai gaire afable. L’estiu passat, la presentació de l’estratègia de sanitat de Streeting tibà encara més la corda: l’executiu, segons que expliquen aquestes fonts, en refusà els primers esborranys per manca d’ambició i per por que algunes mesures estrella –com ara la imposició d’un preu mínim per unitat d’alcohol a Anglaterra– fossin impopulars entre els votants. Streeting també s’ha enfrontat a la ministra d’Hisenda, Rachel Reeves, pel finançament del Servei de Salut britànic (NHS), segons aquestes fonts.
Les tensions entre Starmer i Streeting ja saltaren a primera plana de l’actualitat l’any passat, quan l’entorn del primer ministre acusà el ministre de conspirar per fer caure el govern. Streeting, tanmateix, va encarar la polèmica i negà taxativament l’acusació, filtrada a la premsa per un membre anònim del cercle íntim de Starmer; el primer ministre acabà disculpant-se a Streeting per l’episodi.
Alhora, els esforços del ministre per a reactivar el sistema sanitari britànic no han acabat de reeixir. La llista d’espera de l’NHS a Anglaterra ha baixat dels 7,6 milions de pacients que hi havia quan el Partit Laborista arribà al poder, el juliol del 2024, a 7,2 milions avui dia, una xifra molt superior als 4,6 milions d’abans de la pandèmia.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
