13.05.2026 - 17:33
|
Actualització: 13.05.2026 - 17:47
La fiscalia francesa ha demanat set anys de presó, una multa de 300.000 euros i cinc anys d’inhabilitació per a l’ex-president francès Nicolas Sarkozy en el judici d’apel·lació pel presumpte finançament il·legal de la seva campanya electoral amb diners del règim libi de Muamar al-Gaddafi.
Sarkozy ja havia estat condemnat en primera instància a cinc anys de presó ferms per associació criminal en aquesta mateixa causa, tot i que va ser absolt de tres delictes més. Ara, la fiscalia demana que la pena s’elevi a set anys i que també sigui condemnat per corrupció i finançament il·legal de campanya.
El ministeri públic considera provat que Sarkozy va pactar amb el règim libi una aportació econòmica encoberta per a la campanya presidencial del 2007 en canvi d’intervenir en la situació judicial d’Abdalà Senussi, cunyat i mà dreta de Gaddafi. Senussi havia estat condemnat a cadena perpètua en absència per l’atemptat contra un avió de la companyia UTA el 1989, de resultes del qual van morir 170 persones.
Segons l’acusació, el règim libi hauria transferit prop de 6 milions d’euros per mitjà d’intermediaris per a finançar la campanya de Sarkozy. Durant el judici, la fiscalia ha sostingut que l’ex-president va ser “l’instigador” de les reunions amb alts càrrecs libis per a organitzar el finançament encobert de la candidatura presidencial i que era “l’únic beneficiari” de la trama.
L’advocat general Rodolphe Juy-Birmann ha defensat que els acusats van actuar “d’acord amb el règim de Muamar al-Gaddafi” per desviar fons públics libis amb l’objectiu de “finançar les aspiracions personals i polítiques de Nicolas Sarkozy”. La fiscalia sosté igualment que aquestes operacions “van contaminar el finançament de les eleccions presidencials de la cinquena República”.
La petició s’engloba en el judici d’apel·lació contra l’ex-president pels delictes de conspiració, corrupció i finançament il·legal de campanya electoral, relacionats amb la seva etapa al capdavant de la desapareguda UMP, precedent de l’actual partit dels Republicans. La decisió judicial es farà pública el 30 de novembre.
La fiscalia també ha demanat penes a més acusats de la trama. Per a l’ex-ministre de l’Interior francès Brice Hortefeux demana quatre anys de presó, dos dels quals amb suspensió, i per a l’ex-secretari general de l’Elisi Claude Guéant sol·licita sis anys de presó i una multa de 100.000 euros.
La defensa de Sarkozy ha reiterat la innocència de l’ex-president i ha negat que hi hagués diners libis en la seva campanya o en el seu patrimoni personal. El seu advocat, Christophe Ingrain, ha assegurat que demostrarien “la innocència completa” del seu client durant els al·legats finals prevists d’ací a quinze dies.
Sarkozy, condemnat en un altre cas de corrupció i tràfic d’influències relacionat amb escoltes telefòniques, sempre ha denunciat una persecució política i judicial. Quan va ingressar a la presó el 21 d’octubre, va qualificar aquella condemna “d’escàndol judicial” i va dir que havia “humiliat” França.
L’ex-president conservador va esdevenir el primer cap d’estat francès que s’asseia físicament al banc dels acusats. El seu predecessor, Jacques Chirac, va ser condemnat el 2011 per delictes comesos quan era batlle de París, però no va comparèixer mai davant el tribunal per motius de salut.
