Òscar Escuder: “El president Illa incompleix el Pacte per la Llengua”

Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, arriba a VilaWeb acompanyat de Rut Carandell, directora de l’entitat. Tots dos han estat el cap de setmana a l’Alguer, a la celebració de la Festa de Sant Joan de la Porta Llatina, que commemora la victòria dels catalans als francesos. També comentem l’èxit del Correllengua Agermanat i com la Plataforma creix a tots els Països Catalans. Però centrem la conversa en el Pacte Nacional per la Llengua, que avui fa un any que es va signar. Escuder, amb un discurs de mirada llarga, és dur amb els punts més crítics d’incompliment del pacte. Diu que després d’un any no pot ser optimista, però tampoc vol estripar la baralla, creu que cal continuar i fer pressió. Molta pressió.

Valora sobretot la diagnosi del pla, però, com a metge que és, recorda que una diagnosi no guareix. També valora la tasca del conseller Francesc Xavier Vila en l’activació del Consorci per a la Normalització Lingüística i l’augment dels cursos, però creu que la resta del govern no s’ha fet seu el pacte i que això frena la funció més política, la de canviar realment les coses. Com a mostra, comentem la conversa amb la consellera de Salut, que va trobar decebedora. No tan sols perquè no va afrontar els problemes lingüístics dins el món sanitari, que acaben afectant la salut de les persones, sinó perquè no els va reconèixer. Com a punt final i al marge de tot, no ens estem de comentar la importància que el Barça actual sigui ple de joves que parlen català i el reivindiquen.

—Un any després d’haver signat el Pacte Nacional per la Llengua, com el valoreu?
—No hi ha hagut un abans i un després, que és el que a la llengua li hauria convingut. Per tant, no podem fer una valoració gaire optimista. Sempre hem dit que això no arriba a ser ben bé un pacte nacional, que necessita més implicació de tota la societat, el que tenim és més un pla de govern, que té una part de diagnosi que està molt ben feta i és bona.

—Tenim un conseller sociolingüista...
—Sí, s’hi nota la mà del conseller. Qui ha fet la diagnosi sap de què parla. És important tenir aquesta diagnosi, que hi hagi aquest cert consens que digui que estem fotuts. La diagnosi és necessària, però no és suficient. Això és com quan vas al metge, si només et diagnostiquen i no et tracten, no s’arregla la malaltia.

—I les mesures?
—Com vam dir en el primer moment, les mesures van coixes, el pressupost també i l’execució encara va una mica pitjor. És com si, cada vegada que s’avança cap a l’execució, es perd un llençol. Ja sabem que en llengua les coses no van de pressa, però pel que hem pogut veure fins ara –perquè el govern mateix dóna poques dades– el que ha passat no és tot el que ens hauria agradat.

—Llavors, va malament?
—Si analitzem estrictament aquest primer any, he de dir que sí. Però volem pensar que en llengua les coses no canvien d’avui per a demà, i tenim la sensació que el departament intenta de fer les coses bé i sap què que cal. En canvi, no és tan clar que la resta del govern acompanyi o segueixi el que haurien de ser les instruccions del Departament de Política Lingüística. A més, les competències directes del Departament de Política Lingüística són relativament petites: són el Consorci, algunes subvencions i poques coses més. La resta és incidència indirecta, que és importantíssima, però cal marcar les línies polítiques del govern. I si és un pacte nacional, no és només del govern, sinó que podríem dir que és de tots.

—Una feina important del conseller és fer que el govern l’acompanyi en l’execució del pacte?
—Si pot, sí. El que vull dir és que al departament tenen la diagnosi clara. Amb allò que els pertoca exclusivament a ells, se’n surten. Per exemple, el Consorci ofereix més cursos, fa feina… Però amb el que pertoca a la resta del govern, fins ara, no se n’han sortit gaire.

—Quan el president va presentar el pacte, a VilaWeb vam publicar una fotografia d’un fragment del seu discurs ratllat. La paraula important suprimida era ‘ambició’. A aquest pacte li falta ambició política?
—Sí, això ja ho vam dir en el primer moment i continua així: no hi ha ambició.

—Un dels àmbits on la llengua té una situació més crítica és el de la salut, que coneixeu molt bé perquè sou metge…
—Aquí s’hauria de fer una cosa tan senzilla com complir la llei. En teoria, és el que fan els governs de tot arreu. Doncs, aquí, fa vint-i-vuit anys que no es fa, i per això som on som. En l’àmbit sanitari, d’ençà de la llei de política lingüística del 1998, se suposa que per tenir plaça en el sistema públic de salut a Catalunya cal demostrar, tant si ets metge com infermera, que tens un C1 de català. Això no s’ha fet mai i, a més, el govern mateix, durant anys, ha fet el que vam anomenar els exàmens fake, que com va demostrar VilaWeb eren simulacres de prova. Fer les coses saltant-se la llei no és incompetència, és mala fe.

—Això té conseqüències…
—Això crea una situació molt greu, perquè a més de vulnerar els drets lingüístics, es posa en risc la salut dels pacients. Les últimes dades que tenim són del 2023, i deien que hi havia un 13% dels metges que deia que no entenia el català. Són dades desfasades, perquè el Col·legi de Metges de Barcelona ens diu que prop d’un 60% dels nous col·legiats són extracomunitaris, per tant, segur que ha augmentat, i això no pot ser. A part dels problemes que et crea que el metge no t’entengui, aquest desconeixement del català per part dels diferents professionals de la salut pot crear situacions que perjudiquen directament la salut del pacient, d’una manera més oculta però igualment greu. Em refereixo, per exemple, quan es demanen unes proves i no s’interpreta bé la petició o un informe mèdic. Són situacions greus en què el pacient pot sortir greument perjudicat i no ho sap, ni és conscient que l’error ve del desconeixement del català.

—Us heu entrevistat amb la consellera de Salut, com va anar?
—Sí, ens vam reunir una vegada amb la consellera i, francament, va ser molt decebedor. Sembla que no vegin el problema, o fan veure que no el veuen, per tant, difícilment hi posaran solució. És un tema molt greu. En l’àmbit de la justícia és molt pitjor, però la gent va més al metge que no al jutge. És més important per a la vida de la gent, per a la societat, què passa als hospitals que no què passa als jutjats. El més decebedor de tot el pacte és el tema de salut. El Departament de Salut actual, pràcticament, nega que hi hagi cap problema amb la llengua, i això fa que sigui molt difícil que avanci. Continuarem pressionant i no ho deixarem de fer fins que s’arregli la situació i es compleixi la llei.

—I el conseller Vila què hi diu?
—Ell n’és plenament conscient, ell sí que sap què passa, però sembla que la consellera de Salut, no. Fins i tot, en un acte públic va dir que el conseller Vila era un “corconet”. Això em va semblar una falta de respecte intolerable tant institucional com personal.

—Un dels temes clau del pacte és que els dirigents polítics parlin català en les seves comunicacions oficials. El president Illa incompleix el pacte?
—Sí, incompleix el pacte sovint. En una entrevista li ho van preguntar, perquè jo ho havia dit, i va negar-ho, però al cap de quatre dies va tornar a parlar en castellà sense cap problema. És evident que el fet que els consellers i el president no mantinguin la llengua a Catalunya és un problema, perquè té una importància simbòlica. Els dirigents de Catalunya i dels Països Catalans haurien de fer les declaracions públiques en català. És el que hauria de ser normal.

—Encara no hem parlat d’educació.
—En educació, tenim dos camins que van en paral·lel. L’un és el tema legislatiu, què diuen les lleis, i l’altre és què passa a les aules, perquè a vegades hem tingut lleis raonablement bones que no es corresponien amb el que passava a les aules. Pel que fa a les lleis, estem pendents d’aquesta sentència que fa no sé quant que ha d’arribar del Tribunal Constitucional. I pel que fa a les aules, s’haurien de millorar les coses. Hi ha una cosa que difícilment trobarem ningú que hi estigui en contra, que és que quan la canalla acaba l’ensenyament obligatori ha de saber bé, com a mínim, català i castellà, i això no passa. Hem d’assegurar els recursos necessaris als mestres, els necessaris perquè passi. Igual que dic que a l’escola les coses no funcionen prou bé, deixo clar que a l’escola no li podem encolomar la responsabilitat de tot, com a vegades s’ha fet. El món educatiu ha d’assegurar que surtin de l’escola sabent català. Però després, quan surten de l’escola, han de fer-la servir i veure la utilitat a la llengua.

—En educació sovint poseu l’èmfasi a dir que us semblen insuficients els recursos destinats a activitats de lleure i esport per a nens i joves.
—Aquest apartat tenia un pressupost, si no recordo malament, de 537.000 euros. Amb això no arreglarem res. És allò que deia al principi, que la definició de mesures ja és justa, però quan arribes al pressupost i a l’execució, tot va cap avall. És molt important que el català sigui present en aquests àmbits de lleure, perquè la canalla que no el té com a llengua de família el pugui fer servir.

—I les aules d’acollida?
—No en tenim dades concretes. A les aules d’acollida hi havia un pressupost i ara mateix no tenim una dada fiable que et pugui donar una resposta concreta.

—El mes de febrer semblava que s’havia arribat a un acord amb el govern espanyol perquè, després del procés de regularització dels immigrants, en el moment de la renovació, s’hagués d’acreditar un cert coneixement del català en alguns casos. Això sembla que se n’ha anat en orris.
—Nosaltres pensem que, per viure aquí, al cap d’un temps, s’ha de tenir un nivell bàsic de català. No es tracta de fer la vida impossible a ningú, sinó al contrari, de donar facilitats des de tots els punts de vista a la gent que es vulgui quedar aquí. I, evidentment, la llengua és un factor d’integració i a vegades ens n’oblidem, i això val tant per a l’escola com per a l’arrelament dels nouvinguts. La llengua forma part de l’ascensor social. I això és molt important que quedi clar. Tothom ha de saber que, si parles català, tens més oportunitats laborals, independentment de quina sigui la teva llengua d’origen. Hi ha moltes dades que ho demostren. La gent ha de saber que un empresari contractarà abans una persona que sàpiga català que no pas una que no en sàpiga, independentment de la seva llengua d’origen.

—Però això s’ha donat per perdut, no?
—Fins on sabem, no està tancat del tot. Nosaltres parlem amb diferents administracions i partits per intentar que sigui una realitat. La nostra feina és fer pressió als polítics perquè facin el que convé a la llengua. Això depèn de l’estat, però la Generalitat i els partits que li donen suport han de fer la seva feina. A nosaltres no ens agrada donar coses per perdudes. I això no ho donem per perdut. S’ha de continuar pressionant perquè sigui una realitat.

—I amb què pressioneu?
—Que, per fer la renovació, es tingui com a mínim l’A1, que és el mateix que es demana a Andorra. En molts llocs hi ha requisits lingüístics per a poder-se quedar, no a tots, però sí que és molt més freqüent del que la gent es pensa. El mateix que ens passa aquí, que ens falten metges o que tenim nouvinguts que després es volen quedar a viure aquí, passa a tot Europa occidental. Si no m’equivoco, al Regne Unit van augmentar el nivell fins al B2 d’anglès per poder treballar al Regne Unit.

—L’exemple d’Andorra ens serveix de guia?
—El que passa a Andorra ens va molt bé. D’ençà que es va anunciar que entraria la llei al Consell General, van augmentar les sol·licituds d’inscripcions als cursos de català. Cada vegada que la llei ha fet un pas, han augmentat el nombre d’inscrits als centres d’ensenyament de català. Vol dir que, quan es legisla, això té un efecte. Moltes vegades ens diuen que hem de ser pedagògics. Molt bé, però no oblidem que les lleis són molt pedagògiques, i pensem en qualsevol llei i veurem com canvien el comportament. Passa igual amb les lleis lingüístiques, que poden ser molt pedagògiques si es fan i s’apliquen.

—Quan us vau incorporar al pacte, hi va haver una certa polèmica, perquè éreu crítics. Internament, això ha creat tensions?
—Internament, no hem tingut cap problema, perquè prèviament a l’adhesió havíem fet una feina molt important, tots els membres de l’executiva, de rellegir-nos el pacte. Vam tenir una reunió de gairebé quatre hores amb el conseller i el seu equip, amb els dubtes que teníem. Metodològicament, va estar molt ben fet per part nostra. Recordo que, precisament, en una entrevista que em vau fer a VilaWeb vaig dir que afegir-se al pacte era com qui sortia de Barcelona volent anar a Montserrat i l’altre es volia quedar a Monistrol. Arribem fins a Monistrol, i després ja mirarem d’arribar a Montserrat. Ara, és veritat que un any després no sé si hem arribat a Molins de Rei.

—I si només hem arribat a Molins de Rei, us quedareu en el pacte?
—Això ho hem d’analitzar progressivament. Ara fem l’any, que amb una llengua és poc temps. Això no vol dir que donem un xec en blanc, com tampoc no vam donar un xec en blanc al començament. Continuem pensant que hem d’arribar a Montserrat. El nostre objectiu no és dir “ara sortim del pacte perquè estem emprenyats”, que podria arribar a passar, sinó empènyer tothom perquè prenguin, com a mínim, les mesures que hi ha en el pacte. Mesures que, en alguns punts, ja heu vist que hi sóc molt crític, com el cas de la salut, per exemple. Però en altres punts estan raonablement bé. Segurament són insuficients, però si arribem fins aquí ja és una part del camí.

—Però Molins de Rei és molt avall?
—Volem empènyer més, no ens donem per vençuts. Si arriba el moment que pensem que és un desastre, ho denunciarem.

—En relació amb això, abans heu dit que valoràveu positivament la feina feta pel Consorci. Parleu de l’augment de cursos i la creació de l’A1 i l’A2?
—Sí, clarament són coses positives.

—Voleu afegir res més?
—Fa prop de tres anys que el govern va dir que reclamava l’oficialitat del català a la Unió Europea, i continuem esperant. I no em canso de repetir que el fet que el català no sigui oficial a la Unió Europea dificulta l’ús del català aquí. I això és molt greu. A més, no és una cosa d’ara, sinó que és una reclamació del parlament balear, i després del català, des de l’any 1987.

—Ha guanyat el Barça. Això també és una bona notícia per a la llengua?
—L’àrbitre no ho va poder evitar. Dins el Barça, hi ha una situació molt bona per a la llengua, perquè hi ha molts nois de la casa que parlen català. Sempre havíem dit que hauria valgut més per a la llengua que Messi parlés en català que no qualsevol campanya que poguéssim fer nosaltres. Ara, per sort, tenim Lamine Yamal i molts jugadors que parlen català. Mirava aquest vídeo que es va fer viral, en què Gerard Romero truca a Marc Casadó, que anava amb cotxe amb en Balde, i quan parla en castellà li diu: “Ep!, que aquí parlem català.” Romero se’n va sortir molt bé, i va dir: “M’encanta que m’hagis fotut aquesta esbroncada.” Però és cert que denota una mica aquest microracisme, de fet. En Balde és de l’Hospitalet, si no m’equivoco, com jo, i l’altre és de Sant Pere de Vilamajor. Tenir aquests referents amb aquesta actitud ajuda molt.

—Un consell per al conseller Vila perquè passi a l’acció política amb els seus companys del consell executiu?
—Que faci molta pedagogia en el seu govern perquè entenguin que el que volem no és una cosa contra ningú. Que tots els governs del món protegeixen les seves llengües. Ho fan tots els governs. El govern britànic gasta 1.300 milions de lliures per protegir l’anglès al Regne Unit. El nostre govern ha de perdre els complexos a l’hora de defensar el català.