16.06.2026 - 08:50
|
Actualització: 16.06.2026 - 10:39
Josimar José Évora Dias, més conegut per Vozinha, poc es pensava que sortiria de l’Atlanta Stadium convertit en un fenomen de masses. El porter capverdià ha jugat tota la carrera professional en equips modests de lligues de Cap Verd, Angola, Portugal, Moldàvia, Xipre i Eslovàquia. Actualment no té equip. El Grupo Desportivo de Chaves, de la segona divisió portuguesa, no li ha renovat el contracte.
Ahir, abans de posar-se sota els pals, hauria admès que feia temps que havia jugat el seu millor partit, tot i que vestir la samarreta de Cap Verd en un Mundial segurament era la fita més destacada del seu currículum.
Abans del partit, els afeccionats del món del futbol es miraven Vozinha, de 40 anys i rínxols maldestres, amb un cert menysteniment. Tothom s’esperava una golejada de la selecció espanyola, tal com havia fet Alemanya amb Curaçao (7 a 1). Un “jubilat” és impossible que aturi la campiona d’Europa. Un porter que “només” val 50.000 euros no ho tenia res a pelar.
Vozinha es va posar els guants i va entomar els 90 minuts com un martiri. No tots els dies es pot lluir el dorsal 1 en un Mundial. Amb una mirada melancòlica veia com els jugadors espanyols intentaven de penetrar una vegada i una altra la defensa dels seus companys. “És qüestió de temps”, assegurava Juan Carlos Rivero, locutor de TVE.
Ferran Torres, Oyarzabal, Pedri, Rodri, Cucurella… La pilota de colors volia perforar la porteria, però Vozinha sempre era l’últim mur. Els crits de deliri de les graderies no paraven d’augmentar a mesursa que passaven els minuts: 0 a 0 a la mitja part. “Quan marquin el primer gol ja estarà”, deia Rivero.
Espanya picava i picava de cap contra el mur. Era un atac i gol a la desesperada, però ni l’entrada de Lamine Yamal, Mikel Merino, Dani Olmo i Nico Williams no va canviar res. Vozinha tenia una missió: recollir el testimoni d’uns altres porters llegendaris del continent africà com Thomas N’Kono, Badou Zaki i Bruce Grobbelaar.
La gran golejada al final va ser una cura d’humilitat per als espanyols. El marcador de 0 a 0? Una victòria per als capverdians –una nació de menys de mig milió de persones–, que debutaven al Mundial. Vozinha no n’era conscient mentre celebrava i brandava la bandera blava amb les franges blanques i roges a la gespa, però ja era un fenomen de masses.
El porter que s’havia passat mitja vida defensant porteries inimaginables contra rivals impronunciables ara era molt més que un heroi nacional. Vozinha ha passat de tenir unes desenes de milers de seguidors a les xarxes socials a més de cinc milions i mig. “És una bogeria”, va declarar, encara a l’estadi, amb les notificacions del mòbil traient fum.
Vozinha descobre em direto que ganhou mais de 1 milhão de seguidores 😂💙
(via @CazeTVOficial) pic.twitter.com/s5QatXCCuh
— B24 (@B24PT) June 15, 2026
“He somiat tota la meva vida aquest moment”, va afegir, emocionat, sobre el debut al Mundial. “Som un país petit, amb un gran cor i resilient. Estem orgullosos de ser capverdians. I som aquí per a demostrar que lluitarem i farem qualsevol cosa perquè es recordi el nom de Cap Verd”, va concloure orgullós.
“ESPERÉ Y SOÑÉ TODA MI VIDA POR ESTE MOMENTO”.
Vozinha, entre lágrimas y con la voz entrecortada, ufff. 🇨🇻❤️ pic.twitter.com/IZtIWp0gbl
— Ataque Futbolero (@AtaqueFutbolero) June 15, 2026
