Vox

TEMA DEL DIA
Fracàs. L’extrema dreta ha tingut uns bons resultats a l’estat espanyol, però a Catalunya ha fracassat. Només ha aconseguit un trist diputat per la circumscripció de Barcelona, el santcugatenc Ignacio Garriga, un ex-militant del PP que ha provat sort a les files prietas de Santiago Abascal. Així i tot, al seu municipi, on el coneixen, no ha passat del 4%. Al conjunt de l’estat, Vox ha tret el 10% dels vots, que tampoc és gaire si es compara amb altres països europeus, mentre que a Catalunya no ha passat del 3%. Per ser exactes, tenen 148.481 electors. I tot això, després d’una campanya en què Vox ha estat protagonista a tots els mitjans i ha tingut una cobertura més que generosa malgrat el seu extraparlamentarisme. Una generositat que no ha rebut el Front Republicà, per exemple, que va aconseguir 113.000 vots, el 2,7% dels vots, sense haver sortit a cap televisió. Són xifres que demostren una punxada claríssima de Vox i que hauria de fer reflexionar aquells que l’han sobredimensionat per interessos electorals.

En l’àmbit municipal, els dos pobles on ha tingut més bons resultats són Sant Climent Sescebes, amb el 14% dels vots, i Talarn, amb el 12,7%, dos municipis que comparteixen la desgràcia de tenir instal·lacions militars. També se situa per sobre de la mitjana Sant Andreu de la Barca, amb el 6% dels vots, on hi ha la tristament famosa seu de la comandància de la Guàrdia Civil. Si mirem el mapa de les seccions censals de Barcelona que ha publicat VilaWeb, es pot veure que en la que correspon a la caserna Vox arriba fins al 8% i és l’única de tota la capital catalana on guanya el PP. El suport de Vox entre els militars i els cossos i forces de seguretat de l’estat no ens hauria de sorprendre, perquè a les seves llistes hi havia militars, però és un símptoma de la manca de qualitat democràtica d’aquests estaments.

En el conjunt de Barcelona, tampoc no aconsegueixen de fer forat: 29.601 vots, que representen el 3,39% del total. A les eleccions municipals del 26 de maig poden quedar fora del consistori. Dependrà de la participació, però en tot cas, ara que ja som en campanya, Vox no és cap amenaça per a l’Ajuntament de Barcelona. Qui vulgui utilitzar l’antifeixisme per tapar les seves deficiències de gestió ho pot fer lliurement, però no parlarà de cap amenaça real. La crida al vot útil per a frenar Vox ja no funcionarà a les municipals, perquè ha demostrat que el seu sostre a Catalunya és molt limitat.

Tot i que no és catalogat com a partit d’extrema dreta, el PP també ha tret uns resultats miserables a Catalunya, amb una candidata, Cayetana Álvarez de Toledo, que tenia un discurs clarament ultra. L’altiva aristòcrata espanyola s’ha quedat sola com a única diputada per Barcelona i ha deixat el partit a les portes de l’extraparlamentarisme a Catalunya. Amb 200.000 vots, que representen el 5%, el PP es pot considerar una força residual, que ja ha desaparegut de Girona, Lleida i Tarragona. El discurs agressiu, supremacista i catalanòfob de la candidata no ha encaixat, malgrat haver comptat amb els favors d’entitats i grups mediàtics importants, que la van rebre amb catifa vermella. A la seva competidora Inés Arrimadas li ha sortit millor, però Ciutadans ha perdut 400.000 vots respecte a les eleccions del 21 de desembre de 2017 i ha passat de ser la força més votada a la cinquena.

La manca de suport electoral de l’extrema dreta a Catalunya no vol dir que no sigui un problema a combatre. La seva influència no es basa en el resultat de les urnes, sinó en la capacitat de marcar l’agenda i en el suport que té en importants ressorts de poder econòmic, mediàtic, judicial i militar. La seva impunitat per a actuar, fins i tot violentament, es basa en la immunitat judicial i continua essent un perill per a la democràcia que cal extirpar. Però a Catalunya, electoralment, ha fracassat i com que continuem en campanya, tampoc cal sobredimensionar-la per interessos electorals partidistes.

MÉS QÜESTIONS

El 16 de maig es constituiran les noves Corts, que obriran el camí de la investidura. Una volta païts els resultats i amb les majories clares, ara comença el calendari institucional que hauria de portar Ximo Puig a la presidència de la Generalitat, si no hi ha cap sorpresa. Els socialistes han sortit reforçats després de les eleccions de diumenge, en detriment dels seus socis de Compromís i Unides Podem, que han perdut suports. Les Corts es constituiran el 16 de maig a les 10.30, amb l’hemicicle dividit en dos grans blocs, separats per només cinc escons: el Botànic en té 52 (la majoria absoluta se situa en 50) i la suma de PP, Ciutadans i Vox els dóna 47 diputats. L’acord de govern signat el 2015, doncs, podria reeditar-se. Podem, ara en coalició amb Esquerra Unida, ja ha manifestat la voluntat d’entrar a l’executiu, aquesta volta. Per ser investit president, cal majoria absoluta de la cambra en una primera votació i, en cas de no aconseguir-la, majoria simple en una segona. En primer lloc, les Corts constituiran la mesa d’edat, formada per la persona més gran, que ostentarà la presidència, i del diputat més jove i la diputada més jove, que l’assistiran en qualitat de secretaris. La mesa d’edat s’encarregarà de coordinar les votacions en què s’elegirà el president de la cambra, els dos vice-presidents i els dos secretaris. En aquesta sessió, els diputats juraran o prometran el càrrec. Una vegada designat el president de les Corts, els grups parlamentaris tindran dotze dies per a presentar la proposta de candidats a la Presidència de la Generalitat, tal com recull el reglament. Posteriorment, la Presidència de les Corts, escoltada la Junta de Síndics, fixarà la data del ple d’investidura entre els tres dies i els set següents i proposarà com a candidat aquell que en les consultes haja obtingut més suport dels grups polítics. És a dir, que no serà necessàriament el del partit més votat, sinó qui tinga més possibilitats de sortir elegit.

Esquerra Unida fixa com a prioritat reformar la llei electoral per eliminar la barrera del 5%. Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) ha celebrat el retorn a les Corts de la mà de la coalició amb Unides Podem, quatre anys després d’haver-ne quedat fora. La prioritat de la formació durant aquesta legislatura serà reformar la llei electoral per rebaixar el percentatge mínim que necessita una agrupació política per a tenir representativitat al parlament, que actualment és del 5%. La legislatura passada, ja van intentar canviar la llei, però Ciutadans es va fer enrere en el darrer moment i va deixar els partits del Botànic sense majoria suficient. EUPV ha manifestat la satisfacció per comptar amb dues diputades després de les eleccions de diumenge: la coordinadora general, Rosa Pérez Garijo, i l’actual portaveu de Guanyar Alcoi, Estefania Blanes. També ha celebrat tenir una diputada al congrés espanyol, Roser Maestro. La nit electoral del 28 d’abril es van complir els objectius que EUPV que s’havia marcat per a aquesta legislatura: tornar a les Corts i ser una força decisiva per a la reedició del govern del Botànic.

Els partits andorrans no aconsegueixen de pactar el Síndic. El resultat complicat de les eleccions andorranes, en què va guanyar Demòcrates però sense majoria absoluta, fa que l’elecció del Síndic del Consell General sigui encara una incògnita. La votació es farà dijous en la sessió constitutiva del Consell General. Els Demòcrates presentaran una candidatura de síndica i subsíndica formada per Roser Suñé i Meritxell Palmitjavila, però donaran suport a Ferran Costa, dels Liberals, com a candidat a secretari de la Sindicatura. És un gest d’acostament per a veure si, després, els Liberals es decanten per sumar els seus quatre consellers als de Demòcrates i donen la majoria absoluta al consell que permeti l’elecció de Xavier Espot com a cap de govern. Espot ha criticat la manca de voluntat dels socialdemòcrates per a arribar a un acord. El Partit Socialdemòcrata ha presentat Rosa Gili com a candidata a Síndica General, mentre que Judith Salazar serà candidata per al càrrec de subsíndica. Pel que fa a la secretaria de la Sindicatura, el PS ha proposat Susanna Vela, que assumiria el càrrec juntament amb Ferran Costa, ja que no s’ha presentat cap candidatura més. L’embolic de candidatures fa que a hores d’ara no se sàpiga qui sortirà elegit i, encara menys, quina serà la coalició que permetrà a Espot de fer un govern amb majoria absoluta. De moment, els Demòcrates descarten l’opció de governar en solitari.

Armengol diu a l’electorat socialista que no es confiï de cara a les eleccions del 26-M. El PSIB va guanyar les eleccions espanyoles a les Illes amb un 26% dels vots i va aconseguir tres diputats, i el PP es va enfonsar fins a la quarta força. Malgrat aquests bons resultats, la secretària general del PSIB, Francina Armengol, ha fet una crida a l’electorat socialista perquè no es confiï i mantingui la mobilització de cara a les eleccions balears i les municipals. La presidenta del govern ha recordat que les eleccions encara no s’han fet i, per tant, no hi ha res decidit. Per això ha demanat ‘moltíssima mobilització’ de la gent progressista per a garantir la victòria i reeditar el govern d’esquerres actual, que comparteix amb Més per Mallorca. A les eleccions espanyoles, Unides Podem va aconseguir el 17% dels vots, amb la qual cosa es va convertir en la segona força a les Illes. Més confia a millorar resultats a les eleccions del dia 26, però l’ascens de Podem, si es manté, podria obligar el PSIB a obrir converses a dues bandes.

El Comitè de Solidaritat Catalana s’afegeix a la manifestació del Primer de Maig a Perpinyà. El Comitè de Solidaritat Catalana, l’entitat que promou els actes de suport als presos polítics i exiliats a Catalunya Nord, serà demà a la manifestació del Primer de Maig convocada a Perpinyà pels sindicats. El comitè portarà una pancarta pròpia demanant la llibertat dels presos polítics. Per als qui vulguin afegir-s’hi, el comitè ha convocat a les 10.00 davant la llibreria Catalana, a la plaça Joan Payrà.

LA XIFRA
8,55 milions d’euros en subvencions perdrà el PP pel seu mal resultat a les eleccions espanyoles. Diverses fonts apunten que el partit de Pablo Casado té problemes de tresoreria.

TAL DIA COM AVUI

El 30 d’abril de 1789, George Washington va ser investit primer president dels EUA. L’antic general de la guerra d’independència va fixar aleshores els pilars de la seva política: la sobirania popular, la separació de poders i la igualtat entre individus.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb