L’historiador Carles Sirera exposa una hipòtesi força interessant. No sé encara si hi estic d’acord, però és consistent i digna de ser tinguda en compte. Si més no, a mi em fa ballar el cap i trobe que pot servir per a explicar coses insòlites que passen. Com ara, que el pressupost de l’estat espanyol aprovat fa pocs dies siga, de tota la història, el que dedica més diners als militars.

La tesi de Sirera és que Vox no és un partit normal sinó un lobby. Vox vindria a ser el partit dels alts funcionaris de l’estat que volen mantenir les seues prebendes, una mica a l’estil d’allò que va ser en el seu temps aquella Unión Patriótica impulsada per Primo. Per això, Vox no té gaire interès a acumular batllies o presidències autonòmiques, ni a tenir una gran base de militants, perquè en realitat només li interessa el control de l’estat. No necessita col·locar gent a treballar en la política perquè tots ells ja són funcionaris, i aquest és un detall molt important. Per això, es dedica a pressionar. Des del govern o, atenció, des de fora. La seua eficàcia es mesura en la quantitat de gent que s’acosta a la seua ideologia, però també en la quantitat de milions d’euros que van a parar a la ineficaç burocràcia espanyola i els seus negocis sorprenents.

Si assumim la tesi de Sirera, podria ser que aquest pressupost fos una mostra interessant d’estudiar. És ben sabut que a Madrid els socialistes –i tothom si fa no fa– estan espantats per l’augment de popularitat de Vox. I per una altra banda, Espanya no es troba immersa en cap guerra exterior ara mateix, com tothom també sap, ni sembla que haja d’estar-hi en un futur pròxim –i més li convé, perquè els Estats Units ja ha optat pel Marroc, que sembla que seria l’únic enemic imaginable. Aleshores, quina explicació tindria aquesta exageració de 22.796 milions d’euros que el pressupost dedica a l’exèrcit, segons la denúncia documentada feta pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau?

Posem-ho en context, això. No parlem de pocs diners. Són, ni més ni menys, 62 milions d’euros cada dia. Vol dir que un euro de cada cinc que mou l’estat va a parar als militars. Un de cada cinc! I en un temps de pandèmia i despeses extraordinàries, per si no fos prou. Quina explicació té, això? Quin retorn a la societat tenen, aquests diners? I quines prioritats, del govern espanyol i els qui li donen suport, indica?

L’anàlisi de les dades és important i el trobareu ací. Hi ha despeses més o menys normals i, diguem-ne, justificables en el cas d’un estat occidental que té un exèrcit normal i corrent. I cal tenir en compte que, tot i això, no s’arriba a la despesa que vol l’OTAN. Tanmateix, que un govern que es fa dir progressista –remarque que “es fa dir”– es gaste 4.582 milions d’euros en programes d’armes que tarden anys a construir-se i pagar-se no sembla que siga gaire justificable com a prioritat ara mateix. Que d’aquests, més de 3.000 milions vagen destinats a una sola empresa, tenint en compte que aquesta empresa va aprovar un ERTO el 2020 i ja ha acomiadat més de quatre mil treballadors, no sé com es pot vendre des d’una perspectiva considerada progressista. De fet, no sé com es pot vendre des de cap perspectiva. Tret si parlem de pagar i mantenir privilegis increïbles. Del fet que hi ha una gent que té l’estat al seu servei per a pagar-se els capricis i el tren de vida.

Que és ací on podria il·luminar-nos la teoria sobre Vox que fa Sirera. Pregunte: hi ha cap coincidència entre el fet que Vox siga en el punt culminant de la seua escalada al poder i que el govern del PSOE i Podem faça la despesa militar més alta de tota la història? Perquè estic segur que tots recordareu les anàlisis de les darreres eleccions, aquelles que demostraven que on hi ha casernes militars el vot a Vox és comparativament molt superior que a la resta. Seria un gran error això que diré ara, però es tracta de calmar-los, de contenir-los?

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.