La ultradreta trepitja la perifèria: així és la tàctica de Vox per a les municipals

  • El partit ultra vol aprofitar el malestar veïnal per pescar vots en barris de treballadors, feus tradicionalment d'esquerres

VilaWeb
El secretari d’organització de Vox, Jordi de la Fuente, en una concentració de l'associació satèl·lit del partit ultra, Mi Barrio Seguro, a Nou Barris (fotografia: Albert Salamé).
Alaaddine Azzouzi
22.01.2023 - 21:40
Actualització: 23.01.2023 - 08:42

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El partit ultradretà Vox va visitar divendres el barri de la Prosperitat de Barcelona, on va fer una conferència premsa. Hi van participar el dirigent del partit Ignacio Garriga i el candidat a les eleccions municipals de Barcelona, Gonzalo Oro-Pulido. La ubicació és una tria amb molta intencionalitat. La Prosperitat és un dels barris més pobres de Barcelona, fortament castigat per la crisi, la desocupació, el preu de l’habitatge i els desnonaments. També hi ha un percentatge alt d’immigrants, vinguts l’Àfrica subsahariana, el Paquistan, l’Amèrica Central i el Magrib. Què hi va anar a fer, Vox, un partit que titlla el Raval de “femer multicultural”?

Tot forma part de la seva estratègia per a les eleccions municipals. El partit ultradretà pretén de guanyar terreny als barris treballadors, feus tradicionalment de partits d’esquerra, bo i fent veure que atén les demandes dels veïns més molests. S’apropien de reivindicacions veïnals i atien el descontentament, que focalitzen en tres problemàtiques complexes: inseguretat, incivisme i ocupacions, un terreny en què l’esquerra sovint es perd. Diuen que són una solució ràpida i directa a aquests inconvenients i aprofiten per fer calar el seu discurs discriminatori.

Mi Barrio Seguro, la marca blanca de Vox

Per dur a terme el seu pla, Vox va engegar l’associació satèl·lit Mi Barrio Seguro, per mitjà de la qual ha convocat protestes veïnals i s’ha infiltrat en unes altres de convocades per entitats socials. El compte de Twitter Mi Barrio Seguro es va crear el juny del 2022 i té menys de dos-cents seguidors. A la biografia del perfil, es defineixen com a “associació sense afany de lucre que lluita per un barri segur i lliure d’ocupes”. Tot i que aparentment no es vincula amb cap partit, el president de Mi Barrio Seguro és el portaveu de Vox al barri de Madrid San Blas-Canillejas, Andrés Jesús López Esteban, segons que diu el periodista expert en extrema dreta Xavier Rius i Sant.

Mi Barrio Seguro ha focalitzat la seva activitat principalment a Barcelona i a Madrid. Tanmateix, el maig del 2022 va fer una de les seves primeres accions a Catalunya i va ser a Pineda de Mar. Jordi de la Fuente, el secretari d’organització de Vox a Barcelona, va dictar les proclames amb un megàfon. De la Fuente és antic dirigent de Plataforma per Catalunya (PxC) i de l’organització neonazi MSR. Aquest membre de Vox ja té experiència incendiant el malestar veïnal al Maresme: va ser un dels agitadors de l’atac racista del 2019 al centre de menors no acompanyats del Masnou.

Vox
Concentració de l’associació satèl·lit de Vox, Mi Barrio Seguro, a Nou Barris (fotografia: Albert Salamé).

La tardor passada Mi Barrio Seguro va intensificar l’activitat a Barcelona. De la mà del candidat Gonzalo Oro-Pulido, la marca blanca de Vox va ser en una manifestació contra la inseguretat, la droga, la brutícia i la prostitució al Raval. Dies més tard, van apujar el to i van irrompre en una manifestació contra la contaminació acústica al districte de Sant Martí, convocada per SOS Triangle Perdulari. Amb un megàfon propi, van prendre la paraula durant uns minuts fins que els organitzadors els van fer fora. Aquella mateixa setmana, van convocar una altra protesta veïnal a Sant Adrià del Besòs. Hi eren el diputat de Vox al parlament Juan Carlos Segura i el candidat de Vox a les municipals, Gonzalo de Oro-Pulido.

Una estratègia que no és cap invent

Això que fa Vox als barris obrers no és pas una estratègia nova. Recorda la campanya que va engegar fa anys el Rassemblement National francès per captar el vot obrer. Amb una estratègia semblant, els de Le Pen van aconseguir de connectar amb la classe treballadora i estendre el mite que l’estat ajudava més els immigrants que no pas els autòctons. Tampoc no és una estratègia nova a casa nostra. Hom recorda fàcilment el lema “Primer els de casa” de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada, que va copiar precisament de Rassemblement National.

A fi de connectar amb la classe treballadora, segons Xavier Rius i Sant, la ultradreta s’aprofita de problemàtiques socials complexes a les quals l’administració i l’esquerra no ofereixen una resposta. “La gent els acaba votant perquè té por. A les municipals diran que han estat els únics que han donat la cara per nosaltres.”

L’expert en ultradreta sosté que, en alguns casos, Vox fins i tot va a la recerca del vot immigrant, cosa que podria semblar contradictòria. Rius destaca el cas del barri de la Florida de l’Hospitalet del Llobregat, on Vox tracta de pescar el vot llatinoamericà, perquè els presenta com els “bons immigrants” enfront de la resta de procedències. Explica que també han cercat la confrontació entre llatinoamericans: “Diuen que els equatorians i els bolivians vénen a treballar i, en canvi, que els dominicans no foten brot.”

A Mataró, el PSC “els ho posa fàcil”

Als barris de Cerdanyola i Rocafonda de Mataró, Vox fa temps que treballa per pescar vots gràcies a la inseguretat. Ignacio Garriga ja ha visitat tots dos barris almenys una vegada. Durant la pandèmia, arran d’un augment de la percepció de delinqüència en aquests dos barris de Mataró, van sorgir unes patrulles veïnals que havien de vetllar per la seguretat veïnal. Tanmateix, segons alguns col·lectius socials, han estat capitalitzades, en part, per l’extrema dreta.

José Casado i Emilio Molinero de Vox són molt actius a les patrulles”, diu Pilar Sánchez, membre del Sindicat d’Habitatge de Mataró. El citat José Casado és impulsor del grupuscle ultraespanyolista Segadors del Maresme. Sánchez diu que el grup veïnal s’ha convertit en una corretja de transmissió d’idees ultradretanes: “A Facebook i Telegram tenen un grup molt gros en què circulen continguts sobre la inseguretat del barri. Sovint, ho vinculen amb la immigració i creen el discurs de la por.”

Sánchez lamenta que el PSC, partit que governa a Mataró, els n’ha assumit el marc discursiu. “Han adoptat la retòrica ultradretana sobre la inseguretat i les ocupacions. Els ho han posat fàcil perquè puguin créixer”, rebla.

Com fer front als ultres quan vénen a la perifèria?

Pilar Sánchez diu que han mirat de parlar de seguretat d’una altra perspectiva i combatre les idees de Vox: “Era necessari de crear un discurs que assumís les problemàtiques dels veïns, però que també posés el focus en la desigualtat. Molts cops els partits d’esquerra no tracten la qüestió. Els incomoda i això dóna vots a l’extrema dreta.” Per a Rius, la confrontació directa al carrer afavoreix la ultradreta: “Respondre a les seves provocacions és fer-los propaganda. Si hi ha merder, ells seran notícia i és el que busquen: adoptar el paper de víctima. Ja passava amb l’Anglada.”

En canvi, recomana la fórmula següent: “Cal saber qui són. Si no són gent del barri, això ja causa una distància amb els veïns. A vegades, és algú del barri amb el suport de partits d’ultradreta. Convé d’esbrinar qui li posa el megàfon i desemmascarar-los. I per acabar, s’ha de confrontar el seu discurs, sense discriminar ningú per l’origen, però oferint una solució al malestar.”

Un altre exemple de combatre a l’extrema dreta és el barri d’Orriols de València. Allà, el col·lectiu Orriols en Lluita, nascut de manera espontània, ha barrat el pas a la ultradreta i ha impedit que s’apropiessin del moviment veïnal. Orriols és un barri amb moltes dificultats, com més va més cronificades: pisos buits d’entitats bancàries, pobresa, màfies de narcotraficants i inseguretat.

“És el caldo de cultiu perfecte per a l’extrema dreta. Hi ha gent que pateix aquesta situació, com ara gent gran a qui roben”, explica la portaveu de l’entitat, Mari Carmen Tarín. En aquest context, partits d’extrema dreta es van intentar d’acostar als veïns per treure’n rèdit. “Va aparèixer Vox i també el PP. Els vam deixar clar que no ens faríem la fotografia amb ells. Com que van veure que no tenien res a fer, van marxar i no han tornat a intentar-ho”, diu.

Orriols en Lluita té clar que les proclames racistes no tenen cabuda en el moviment per la dignificació del barri. De fet, la població immigrant, que representa més del 30% del barri, encapçala la lluita per la convivència. “A Orriols en Lluita hi ha el centre islàmic, el col·lectiu de Lluita per Palestina, escoles públiques, privades, associacions de comerciants”, explica Tarín.

I ho rebla així: “No s’han pres les mesures polítiques que necessita el barri. Cal posar més carn a la graella. La dreta ens abandona i l’esquerra no té prou valentia per a prendre les decisions que ens calen. Som un barri abandonat.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes