Puigdemont

TEMA DEL DIA
Manipulació.
Tot i el recurs desesperat de Pablo Casado al Tribunal Constitucional, sembla que el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí podran presentar-se a les eleccions europees. És a dir, els seus drets polítics seran respectats. Hi ha qui ho veu com una prova que l’estat de dret a Espanya funciona. Però tot això que ha passat aquesta darrera setmana indica que és ben bé a l’inrevés: s’ha demostrat el grau de manipulació jurídica a què pot arribar el poder judicial per servir interessos polítics. En aquest cas, impedir el sufragi passiu de tres persones no condemnades per cap delicte.

El cas ha estat tan greu que ha esberlat la Junta Electoral espanyola i ha fet que el Tribunal Suprem se’n rentés les mans retornant la decisió a un jutjat ordinari. Ningú no vol embrutar-se les mans amb aquesta aberració perquè Europa té la lupa damunt el sistema judicial espanyol. Ja es va notar durant la campanya electoral, quan van deixar que els presos en fessin; es nota amb la decisió de deixar que es presentin Puigdemont, Comín i Ponsatí. I es veurà amb el permís als presos que són parlamentaris a l’hora de recollir l’acta a les corts espanyoles. Els tres candidats de Junts per Catalunya començaran la campanya a Schengen (Luxemburg) i faran actes a diversos països per remarcar la importància d’Europa com a sortida al conflicte català.

Superat el primer escull, el de poder-se presentar, Puigdemont, Comín i Ponsatí han d’intentar aconseguir l’acta de diputat que els donaria la immunitat. Les eleccions europees són de circumscripció estatal i Puigdemont, Ponsatí i Comín encapçalen la candidatura de Junts per Catalunya que no té aliats en els altres territoris de l’estat espanyol. Dels Països Catalans, a la candidatura hi ha noms destacats del País Valencià i les Illes, com ara l’històric dirigent independentista valencià Josep Guia i la professora Antònia Font, que va inspirar el nom del conegut grup musical; el professor de la UIB Joan Mir i la vídua de Guillem d’Efak, Mònica Pastor. També incorpora Gorka Knörr, ex-secretari general d’Eusko Alkartasuna, per aconseguir vots independentistes bascs. Però aliances estables amb partits, cap, perquè el PNB, l’aliat tradicional, quan va veure que el candidat era Puigdemont es va fer enrere. En canvi, Oriol Junqueras va a les eleccions amb Bildu i el BNG com a aliats principals, cosa que a escala estatal li assegura més suport. Junts per Catalunya també espera obtenir vots de tot l’estat espanyol, com a vot de protesta per la involució democràtica actual de l’estat espanyol, però no té aliances estables.

El nombre de vots que han de menester Puigdemont, Comín i Ponsatí per a aconseguir l’escó dependrà de la participació, que serà més alta que en unes europees normals perquè també hi ha eleccions municipals i algunes autonòmiques. A les europees de fa cinc anys la participació va ser del 45% i cada escó va costar 250.000 vots. Ara Junts per Catalunya calcula que el mínim és d’uns 400.000, si la participació arriba al 70%. Per tant, d’entrada els caldrien 1,2 milions de vots per obtenir tres eurodiputats. L’enquesta d’Electopanel els en donava dos, i tres a la candidatura que encapçala Oriol Junqueras.

El fet que Puigdemont pugui presentar-se revifa el combat per l’hegemonia de l’independentisme, que a les espanyoles va guanyar ERC. Els resultats a Catalunya seran interpretats en aquesta línia i determinaran si la tendència d’ERC és definitiva o topa amb el lideratge de Puigdemont, que ja va guanyar per sorpresa a les eleccions del 21 de desembre de 2017. Però al marge de pugnes domèstiques, els candidats exiliats que surtin escollits hauran de superar l’entrebanc d’assumir l’acta de diputat, que en teoria s’ha de recollir presencialment davant la Junta Electoral a Madrid, la mateixa que ha provat d’impedir que es presentessin. Els advocats dels exiliats, amb Gonzalo Boye al capdavant, consideren que la condició d’eurodiputat, i per tant la immunitat, s’adquireix en el moment de ser elegit, no en el moment de ser reconegut per la Junta Electoral espanyola. Després de l’èxit aconseguit per Boye contra la justícia espanyola, els seus arguments haurien de ser tinguts en consideració.

MÉS QÜESTIONS
El PSPV demana a Compromís que reconegui Puig com a candidat a president.
Encara no han començat les negociacions formals sobre la configuració del nou govern valencià, però els tres partits que l’integraran, el PSPV, Compromís i Unides Podem, fixen les posicions de sortida. Els socialistes han demanat a Compromís un pronunciament públic en què reconeguin Ximo Puig com a candidat a la presidència de la Generalitat. Ho demanen perquè durant la campanya electoral Mònica Oltra va dir que ho volia ser ella. Aquest seria el pas previ que demana el PSPV en l’arrencada de les negociacions del pacte del Botànic per a constituir la mesa de les Corts i perquè la presidència de l’hemicicle continuï en mans de Compromís, en aquest cas Enric Morera. El president Puig també ha volgut enviar un missatge a Podem, per a rebaixar-ne les exigències. Puig ha donat per fet que hi haurà un govern progressista a la Generalitat la legislatura vinent, format per ‘dos o tres partits’ perquè no es tracta de sumar ‘trossets’ sinó que hi hagi un govern fort i estable com la legislatura passada. Un missatge demanant cohesió abans de començar les converses a les quals el president no ha posat data de principi ni de fi, però tothom té coll avall que no hi haurà acord fins després de les municipals. Puig ha subratllat que el PSPV està ‘disposat’ què Podem entri al Consell, igual com fa quatre anys, perquè com més sòlid sigui el govern i la majoria parlamentària que el sustenta, millor. El 2015 Podem va optar per no entrar al Consell i secundar-lo del parlament estant, però ara el dirigent del partit, Rubén Martínez Dalmau, és favorable a integrar-s’hi. Una cosa que té clara el president en funcions és que les converses per a formar el govern espanyol entre el PSOE i Podem no s’han de barrejar amb les negociacions valencianes.

Puig demana a l’AVL que acceleri el foment de l’ús social de la llengua. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reconegut la feina de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) aprofitant que el president de l’entitat, Ramon Ferrer, ha acudit al Palau a lliurar la memòria d’activitats corresponent al 2018. Puig ha agraït la tasca de l’acadèmia per normalitzar el català i situar la llengua fora del debat partidista. També ha demanat d’intensificar esforços per a augmentar l’ús social de la llengua i ha remarcat que la història de l’AVL ha estat una història d’èxit perquè ha allunyat l’activitat acadèmica per la llengua de la tensió política i partidista. Per Puig, aquest enfrontament polític no afavoreix l’ús de la llengua ni la cultura. Una llengua que veu ben encaixada dins el sistema d’ensenyament, però que encara ha d’avançar en l’ús social i en els mitjans de comunicació.

Armengol demana que el 26-M hi hagi la mobilització del 28-A. Els socialistes de les Illes no volen que l’onada de vot útil cap a Pedro Sánchez que els va donar la victòria el 28-A desaparegui a la triple cita electoral del dia 26, quan s’elegeixen el parlament balear, els ajuntaments i els consells insulars, a més de les eleccions europees. La candidata del PSIB, Francina Armengol, ha instat l’electorat a mobilitzar-se el 26 de maig utilitzant, encara, la por de la dreta: ‘Si les dretes tenen majoria, governaran, i per això el 26 de maig cal votar amb la mateixa força que es va fer el 28 d’abril.’ En la presentació de la candidatura a la batllia de Binissalem, ha advertit del risc de recular quaranta anys si tornen el PP, Cs i Vox. Un perill que es va aturar el 28 d’abril a tot l’estat espanyol i ara s’ha de tornar a aturar a les Illes, ha dit.

El PNB fitxa el PI i Demòcrates Valencians per a les europees. Després de refusar d’anar amb Junts per Catalunya, el PNB ha optat per incorporar a la seva candidatura a les eleccions europees els illencs del PI i els Demòcrates Valencians. El president del PNB, Andoni Ortúzar, ha presentat a Bilbao la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), conformada, a més del partit basc, per Coalició Canària, Compromís per Galícia, Geroa Bai, el PI-Proposta per les Illes i Demòcrates Valencians. La coalició defensarà una UE de nacions i pobles, i lluitarà contra la recentralització de l’estat i la uniformització. En l’acte, al Bizkaia Aretoa de Bilbao, a més d’Ortuzar, hi han intervingut els sis primers integrants de la llista: Izaskun Bilbao (PNB), Luis Padilla (CC), Juan Carlos Piñeiro (CxG), Daniel Innerarity (GB), Maria del Mar Llaneras (PI) i Lluis Vicent Bertomeu (DV). El dirigent del PNB ha dit que la coalició era una unió plural però solidària amb els qui comparteixen els mateixos ideals i valors profundament europeistes. Ortúzar ho ha definit d’aquesta manera: ‘Som partits amb identitats nacionals diverses, amb un clar component de proximitat a les nostres comunitats històriques. Ens situem en la perifèria geogràfica i també en la perifèria política. Propugnem un nou model d’estat més respectuós amb els nostres pobles i nacions i, al mateix temps, proposem de refundar Europa perquè torni als seus orígens.’

Funden el Partit Socialista Portuguès d’Andorra. Aquesta setmana s’ha posat en funcionament el grup Representació del Partit Socialista Portuguès a Andorra. La iniciativa neix amb la voluntat d’aconseguir una participació més activa de la comunitat portuguesa en la política del país i de funcionar com a altaveu en la reclamació del dret de vot a les eleccions comunals dels residents i la legalització de la doble nacionalitat. El Partit Socialdemòcrata ja hi ha donat suport i dissabte va acollir a la seva seu una reunió del grup. L’encapçalen Fernando Soares, Fernanda Miranda i Joao Luis Pereira, com a coordinador. Pereira ha destacat que la situació dels portuguesos a Andorra ha millorat gràcies a l’esforç que molts han fet fins ara, però que ‘encara podem fer més’.

LA XIFRA
250 euros de mitjana és el que ha pujat el lloguer a Barcelona. Viure de lloguer a la capital catalana costava 705 euros al mes el 2014 mentre que a final de 2018 l’import s’enfilava fins a 954 euros, segons dades de la Generalitat.

LA DATA
El 6 d’abril del 2000 Lluís Llach va estrenar a València l’obra Germania 2007, en el marc del Tirant de Rock. També era prevista l’actuació de Brams i Ja T’ho diré, però no van poder actuar per una amenaça de bomba.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb