06.05.2019 - 13:19
|
Actualització: 06.05.2019 - 19:44
Punt final de l’espectacle jurídic que s’ha organitzat arran de la decisió de la Junta Electoral espanyola de vetar les candidatures de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín a les eleccions europees. El jutjat contenciós-administratiu 9 de Madrid finalment ha acceptat el recurs dels candidats de Lliures per Europa, perquè no considera que hi hagi cap impediment legal que en limiti ni n’afecti el dret de sufragi passiu.
Vegeu la resolució ací:
Ahir el Tribunal Suprem espanyol es va inhibir del cas. Els magistrats de la sala tercera van determinar que l’òrgan competent, segons la LOREG, era el jutjat ordinari. Per això, el van instar a resoldre l’afer amb urgència, perquè dissabte expirava el termini per a pronunciar-s’hi judicialment. En la interlocutòria, a més a més, els jutges del Suprem van deixar clar que, a parer seu, Puigdemont, Ponsatí i Comín es podien presentar a les eleccions.
El dia abans, dissabte, el jutjat contenciós administratiu de Madrid s’havia inhibit del cas adduint que volia evitar sentències contradictòries amb el Suprem, on els lletrats dels afectats també havien presentat el recurs. El jutge va prendre aquesta decisió tot i que la fiscalia havia fet públic un escrit en què deia que la JEC s’havia extralimitat apartant Puigdemont, Ponsatí i Comín. La fiscalia assegurava que la junta havia fet una ‘interpretació sense base normativa prou explícita’ de la legislació vigent.
La JEC va apartar els candidats de Lliures per Europa l’endemà de les eleccions del 28-A. L’organisme va estimar els recursos presentats pel PP i Ciutadans, que asseguraven que Puigdemont, Ponsatí i Comín no es podien presentar als comicis perquè no eren registrats al registre d’espanyols residents absents, el CERA. La decisió, tanmateix, no va ser unànime, sinó que hi hagué quatre vots particulars, entre els quals els del president i el vice-president de la junta.
