Von der Leyen supera el primer pas per a ser reelegida presidenta de la Comissió Europea

  • La primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, substituirà Josep Borrell com a cap de la diplomàcia; el portuguès António Costa serà president del Consell Europeu

VilaWeb
Ot Bou Costa
25.06.2024 - 15:42
Actualització: 25.06.2024 - 17:00

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, conservadora, ex-ministra de Defensa d’Angela Merkel, ha superat el primer tràmit per optar a la reelecció, tal com ha avançat Politico i ha confirmat l’agència Efe. Els negociadors de la família popular –els primers ministres grec i polonès, Kyriakos Mitsotakis i Donald Tusk– ho han acordat amb els de la família socialista –l’espanyol Pedro Sánchez i l’alemany Olaf Scholz– i els liberals –el francès Emmanuel Macron i el neerlandès Mark Rutte. Malgrat el fort creixement de l’extrema dreta en les eleccions del 9 de juny, la gran coalició europea ha retingut la majoria absoluta –gràcies sobretot als populars– i, per tant, podrà continuar governant, però Von der Leyen encara ha de superar dues fases més que seran complicades.

La primera és l’aval de la majoria qualificada de mandataris dels vint-i-set estats membres, que integren el Consell Europeu. Rebran la proposta dijous. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ja ha reaccionat críticament a la notícia, en un piulet: “L’acord que els populars han fet amb l’esquerra i els liberals va contra tot allò en què es basava la Unió Europea. En lloc d’inclusió, sembra les llavors de la divisió. Els alts dirigents de la Unió Europea haurien de representar tots els estats membres, no tan sols els esquerrans i liberals!” A menys que renuències com la d’Orbán enquistessin el procés –cosa que fóra sorprenent–, Von der Leyen encara haurà de superar una sessió d’investidura al parlament europeu, en què necessitarà majoria absoluta. 

Populars, socialistes i liberals també han acordat que la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas, amb una posició molt contundent contra Vladímir Putin i la guerra d’Ucraïna, substitueixi Josep Borrell com a cap de la diplomàcia durant un mandat que estarà marcat per la política de rearmament que vol endegar Brussel·les. L’altra part de l’acord situa l’ex-primer ministre portuguès Antonio Costa, socialista, com a nou president del Consell Europeu –la posició més simbòlica de les tres–, en lloc del belga Charles Michel, que ha ocupat el càrrec els últims cinc anys. A diferència de Von der Leyen, Kallas i Costa tan sols necessitaran el vistiplau del Consell. 

La premsa italiana informa també d’incomoditat per part de Giorgia Meloni, que no ha format part de les negociacions. El seu partit, els Germans d’Itàlia, no formen part de cap de les tres famílies que han assolit l’acord, sinó que pertany al grup extremista dels Conservadors i Reformistes, on també hi ha Vox. Von der Leyen hi va flirtejar durant la campanya justament per si en necessitava els vots, però el malestar que va causar el gest entre els socialistes i els verds la va fer distanciar-se’n a l’últim moment. En la pròxima reunió del Consell Europeu, Meloni podria demanar com a compensació per haver estat exclosa de les converses un càrrec destacat a la Comissió.

Una volta investida Von der Leyen, ella i els vint-i-set caps de govern hauran d’acordar també una llista dels comissaris que integraran el seu govern. El parlament tan sols haurà d’avalar-los tots de cop –l’única possibilitat és que n’hi hagi que caiguin pel camí, en les audiències prèvies per escatir si estan preparats, però ha passat molt poques vegades. El comissari que representa cada país sol dependre o bé del cap de govern –com en el cas de l’estat espanyol– o bé del cap d’estat –com en el cas francès–. Així s’explica que, malgrat la coalició dels populars, els socialistes i els liberals, hi hagi comissaris que no són de cap dels tres partits. L’última legislatura, el comissari d’Agricultura era el polonès Janusz Wojciechowski, de la família de Meloni. 

Allò que varia, en canvi, és de quina cartera s’encarrega cada país. Si aquesta vegada els espanyols han ostentat l’alta diplomàcia, amb Borrell al capdavant, i els estonians l’àrea d’Energia, amb Kadri Simson, del partit de Kallas, ara sembla probable una permutació. La vice-presidenta tercera espanyola, Teresa Ribera, està ben posicionada per ocupar Energia. 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor