“Vivim de la misericòrdia”: el desànim s’imposa a Paiporta un mes després de la gota freda

Un mes després de la catàstrofe de la gota freda, el desànim s’ha imposat a Paiporta. És un dels municipis més danyats pel temporal, atès que en va ser l’epicentre, i els veïns encara lleven fang i netegen casa seva. I, mentre continuen les tasques de recuperació, respiren pols en suspensió.

Escoltem el testimoni d’alguns veïns del poble, quatre setmanes després, per veure com han canviat les seves vides. El cansament, la indignació i el sentiment d’abonament persisteix entre el veïnat, que veu com cada vegada hi ha menys voluntaris.

Els testimonis dels damnificats

“És una vergonya, vivim de la misericòrdia”, denuncia Antonio Casas, que viu a casa dels fills perquè el seu habitatge va ser negat per aigua. Encara no ha rebut cap ajut, però diu que es refarà: “Tinc setanta-cinc anys i tornaré a començar.” Ha perdut tots els mobles de casa. Té les habitacions pràcticament buides i ja netes, però el rastre de la riuada encara és ben visible a les parets. “No llençaré la tovallola, la meva dona i jo ho arreglarem tot, ara toca reparar i viure, perquè la vida continua”, explica. Amb tot, lamenta que encara no hagin rebut cap ajuda, tot i que la van sol·licitar el segon dia. “No tinc cap notícia, no m’han donat res, ni una telefonada, res de res”, comenta.

Just davant de la casa d’Antonio Casas, hi viu en Carlos. Casa seva també va ser danyada a la planta baixa. Ara és en ERTO perquè treballava en una immobiliària. D’ençà del primer minut de la tragèdia s’ha bolcat a netejar i ajudar els seus veïns. “Estic cansat, resignat, desencantat, és el que pensem tots, que deixin de discutir, hi ha gent que ho ha perdut tot”, reclama a les autoritats. “És vergonyós, és insostenible, els ajuts no arriben, els pèrits no passen, ens és igual de qui siga la culpa. Que es posin les piles i ens arribin les ajudes”, insisteix.

Ha obert un canal a les xarxes per recollir productes i aliments, i agraeix l’onada de solidaritat rebuda i la tasca dels voluntaris, sobretot dels més joves: “Eixa generació de cristall que tant s’ha criticat, quins pebrots que tenen!” Tot i això, lamenta que cada vegada hi ha menys gent ajudant: “Al principi hi havia molts voluntaris, però ha passat un mes i és normal.”

La Mari Luz, una jove de Madrid que és la tercera vegada que fa de voluntària a la zona, explica que ha vist molts canvis respecte de la darrera volta que va venir: “El segon cap de setmana estava pràcticament igual que el primer, ara, està tot millor, el fang ja és sec”, diu. Tot i això, assenyala que la pols en suspensió no ha desaparegut.

De fet, els carrers del centre de Paiporta i del voltant del barranc de Torrent (o rambla el Poio) ja són transitables. Les màquines excavadores i els efectius de l’exèrcit espanyol continuen treballant per recuperar l’aspecte que tenia la població abans de la catàstrofe. En canvi, la imatge és ben diferent als afores, on s’acumulen els vehicles danyats en cementiris improvisats.