Anar a fer-se les ungles o a comprar pa, una normalitat petita que torna a Paiporta

Anar al forn de Rial a comprar croissantets de xocolata blanca i una galeta de Pepa Pig per a la néta, o, finalment, poder fer-se el color i les ungles al saló de bellesa Marcando tu Estilo pot semblar una frivolitat quan mig poble encara té les clavegueres embossades o quatre mil xiquets encara no poden anar a escola. Però no ho és. El perfum de la mantega i el brunzit de l’eixugacabells són símptomes que la vida a Paiporta es comença a descongelar. La reobertura dels comerços és una de les prioritats de l’ajuntament. Ho explicava la batllessa, Maribel Albalat, en una entrevista a VilaWeb, i deia que semblava que la gent tenia més esperança. Deia que veure comerços oberts contribueix a animar una gent que fa setmanes que no veu sinó fang i pols i més fang.

N’hi ha molt pocs, encara, i potser alguns funcionen a mig gas, però al compte d’Instagram de l’ajuntament s’actualitza la llista d’aquests comerços que han pogut aixecar les persianes gràcies a l’ajuda de molts amics.

Les primeres portes que es van obrir van ser les de les farmàcies. Algunes, encara amb dificultats i rastres evidents de l’embat de la barrancada. Després han vingut un forn, un bar, una petita verdureria, un saló de bellesa…

Els croissants de Mari Carmen

Pocs dies després de la inundació, els veïns de Paiporta van tenir accés a menjar i a aigua gràcies a les donacions i a l’organització dels punts de proveïment. Ara, encara, molta gent necessita aquesta ajuda. També hi troben pa, però ara també en troben, acabat de coure, al forn de Rial. Mari Carmen, la propietària d’ençà del 1986, explica a VilaWeb que ells van tenir molta sort perquè un contenidor i alguns altres objectes que flotaven pel carrer es van encastar a les portes de l’establiment i van desviar la riuada. L’aigua hi va entrar igualment, però solament fins a l’altura dels genolls, no com en algunes altres plantes baixes. “Això dóna vida i la gent està contenta, els atenem amb un somriure”, diu.

A còpia de fer molta feina per a netejar i canviar els motors de les màquines, dilluns van obrir per a despatxar pa i pastes dolces i salades. Dins el local, res no fa pensar que hi haja passat una barrancada. Però fora la cua és molt llarga. Tots els clients amb qui parlem fan referència a la il·lusió de sortir a comprar i tornar a casa amb dues barres de pa uns croissants per a esmorzar o per a berenar. Un dels clients evoca els dies en què havien de fer cues per a aconseguir aliments, o el que fa encara, anar amb cotxe a alguna gran superfície, lluny del poble, que no haja estat afectada.

Tints, ungles i neteges de cutis

Ana, la propietària del saló de bellesa, s’emociona quan explica com va ser, dimarts, el retrobament amb algunes clientes. Com la majoria d’establiments de la ciutat, el seu va ser arrasat. Va perdre els aparells i els productes. “Hem pogut obrir perquè aquests dies hem fet moltíssima feina i gràcies a les donacions. Ens ho han donat tot. Les cadires, els assecadors, els productes. Ha vingut molta cosa de salons de bellesa de Madrid, de Valladolid, ni ho recorde.” I com que li sobrava material l’ha passat al seu amic barber, que també ha pogut obrir gràcies als productes rebuts.

Ana no dóna l’abast amb tantes clientes que té. “Estan molt contentes perquè l’estona que fan ací al saló fugen de casa, que potser encara està destrossada, es relaxen. Són molt impressionants algunes històries que conten del dia de la riuada.” Ana també ens explica que ella va sortir de l’establiment quan va veure que venia l’aigua perquè tenia els fills sols a casa i no volia que patiren per ella. “Visc en un tercer i afortunadament, a casa meua no hem tingut danys, però quan hi vaig arribar ja tenia l’aigua per la cintura”.

La propietària del saló d’estètica que fa ungles, tints, neteges de cutis… no sap com agrair la col·laboració de tanta gent. Diu que li sap greu tenir aquest privilegi de poder obrir quan tanta gent encara ha de tenir el negoci tancat, però espera que serà un impuls per al poble que, a poc a poc, anirà remuntant.

Instal·lar persianes per poder aixecar-les

Vicent Vèrnia encara té la botiga de persianes i tendals bruta i sense acabar d’endreçar, però, amb el seu fill, ja va a prendre mides a casa dels clients que el criden. Van perdre maquinària i materials que tenien a la botiga, però per sort tenen la fàbrica a Bétera. Així podran començar a ajudar els veïns a posar portes, finestres i persianes a les cases i a les empreses. També van perdre la furgoneta i a prop de casa no n’ha trobat cap. Finalment, l’ha comprada a un concessionari de Citroën de Madrid, i demà l’anirà a cercar. Amb aquest vehicle ja podrà començar a col·locar les persianes perquè els carrers de Paiporta comencen a tornar a la normalitat. “Fa falta molta mà d’obra per a arreglar tot això. El 90% dels meus clients són de Paiporta i ho han perdut tot. Alguns han perdut un familiar i pot passar que molts negocis potser no tornen a obrir. Alguns clients m’han dit que s’ho pensen”, diu Vicent Vèrnia a VilaWeb.

Un taller mecànic

La imatge més visible del pas de la gota freda són els milers de vehicles que han esdevingut inservibles. De fet, ara són un gran problema per al reciclatge de residus. En l’espai que hi ha a prop del taller Seguí Automoción n’hi ha desenes i això complica la vida d’aquest establiment que ha començat a prestar servei aquesta setmana. Tampoc no li és fàcil al personal, que té més dificultats per a arribar a la faena. Han començat a poc a poc, encara amb molt de fang pertot arreu, i amb maldecaps per a aconseguir els recanvis que han d’instal·lar als vehicles dels clients per a tornar-los, si és possible, a posar en carretera.

El forn, l’orxateria, dos bars, una verdureria, una administració de loteries, encara enmig de la pols, però els barris comencen a respirar.