Vins humans arrapats a la terra

Aquesta setmana hem transitat per la fira HumanVins, que celebra deu anys, distribuïdora de vins d’agricultura radical (tal com s’autoanomenen) amb Joan Gómez Pallarès, llatinista, autor del llibre Vinos naturales en Espanya, autor del bloc De vinis. D’entre els quaranta cellers presents a l’aplec, ha triat cinc vins de cinc cellers dels Països Catalans, que tenen en comú l’estima per la terra i per la vinya. Tots tenen les vinyes i el celler allà on viuen.

A manera de resum, un cop hem tastat els vins, Gómez Pallarès ha explicat la tria que ha fet: “Avui hem tastat vins molt de la terra, fets per autèntics pagesos, vinyataires. Hem començat amb un blanc d’escuma ancestral fet de parellada i trepat, un blanc de noirs, que és molt de la Conca de Barberà, un ancestral que guarda tots els aromes de la terra de pagès. Després, hem seguit amb el Barbaroig del celler la Gutina, però amb la particularitat que és de l’anyada 2021 i que es troba embotellat amb màgnum. És la primera vegada que embotellen un dels seus vins en ampolla màgnum. I com que avui és un dia de fruita i un dia de calor, la subtilesa de la garnatxa roja, un dels raïms emblemàtics de l’Altíssim Empordà, s’ha expressat d’una manera meravellosa. Amb el tercer vi hem anat a buscar una pansa blanca, també de sòl granític, però molt brisada, d’una terra de sauló, orientada entre l’est i el sud, molt intensa (van transvasant el vi entre el fang i l’inox), i és un vi de la part menys coneguda del territori Alella, en aquest cas, d’Arenys de Munt. Després, hem tastat un altre vi emblemàtic, l’Escursac, d’en Pep Rodríguez, del celler Soca-Rel, que es troba entre els termes de Consell i de Santa Maria del Camí, ben a prop de Binissalem. Un vi fet d’escursac, una de les varietats que ell va ajudar a recuperar a Mallorca. En boca, l’escursac és un vi finíssim que ens ha servit de pont per a passar del Bareu a una carinyena de la Catalunya Nord, nascuda d’una vinya amb sòl de pissarra orientada al nord, de l’anyada 2022, que és molt intensa quan l’ensumes, però que és molt agraïda quan te la beus. En Joachim Roque, el vinyòvol d’aquesta carinyena, viu per la vinya. Acaba de fer quaranta anys i treballa a la vinya d’ençà dels vint. Hi ha una característica que aplega tots aquests vins i cellers: vinyes, cellers i el lloc on viuen aquests vinyataires estan junts. Aquesta gent que fa el vi viu al costat de la vinya i del celler. I això sempre dóna vins diferents. I, per a mi, millors.”

Sooo! Free 2022
Celler Carlania
Joan Gómez Pallarès ens proposa de començar tastant un escumós, “perquè les bombolles t’entrenen el paladar per a coses més complexes”. Tria un ancestral, perquè “l’ancestral té una cosa important i és el fet que, com que el vi entra a l’ampolla quan la fermentació encara no s’ha acabat, no hi ha mai sulfits afegits i els sabors del raïm i del most es conserven molt millor que en altres vins”. Es decanta per l’ancestral del celler Carlania de Barberà de la Conca. Ens l’explica Sònia Gomà, que juntament amb el seu marit, Jordi Miró, va fundar el celler Carlania el 2009: “És un ancestral fet de parellada (80%) i trepat (20%). És una cofermentació dels dos mosts. L’anem desgorjant en funció de la demanda. Aquest que tasteu, el vam desgorjar fa uns quinze dies. Amb això vull dir que aquest ancestral passa molt de temps amb les mares.” Apunta Gómez Pallarès: “Un ancestral amb tres anys de repòs, guanya en complexitat i en finor de la bombolla. És molt important que el sàpiguen guardar.” I continua: “El trepat, el macabeu i el parellada són tres de les senyes d’identitat de la Conca de Barberà.”

Sònia Gomà també ens explica que treballen en agricultura biodinàmica d’ençà del 2014 i que cultiven nou hectàrees de vinya. I, pel que fa al nom del vi, comenta: “Té força significats, però m’agrada explicar que també és un joc fonètic homenatge al xipella, la parla de la Conca. Perquè els viticultors, d’ensofrar la vinya, en diuen sofri.” I el llatinista també apunta que en Jordi i la Sònia juguen amb tot, que tenen ànima de roquers: “Sooo” és parar i “free” és lliure.

Barbaroig 2021 màgnum
Celler la Gutina
De la Conca de Barberà saltem a l’Alt Empordà, per sobre de Sant Climent Sescebes, on s’aixeca el celler la Gutina, de Bàrbara Magugliani i Joan Carles Torres. Gómez Pallarès demana el lledoner roig que elaboren i es troba amb la sorpresa d’una anyada del 2021, embotellada en màgnum. Per primera vegada un vi de la Guitina és embotellat en màgnum. La Bàrbara ho explica: “Vam embotellar en màgnum l’anyada 2021 per veure l’evolució de la garnatxa roja. És una varietat emblemàtica, però darrerament, a causa de la sequera, no hem pogut fer aquest vi. Vam elaborar l’anyada 2022 i després ja hem saltat al 2025, que encara és al dipòsit. Els cellers de l’Alt Empordà coincidim a dir que tant de bo poguéssim guardar lledoner roig en ampolla uns quants anys, perquè el vi agafa més volum, surt tota la part aromàtica, floral…” Gómez Pallarès recorda que el territori del celler la Gutina ha estat habitat ininterrompudament d’ençà del neolític: “La frescor que dóna aquesta terra a la garnatxa roja és excepcional. A més, avui es mostra com un vi fi. Fa olor de cirereta d’arboç!”

Bareu 2023
Celler Talcomraja
La Cristina  Prats, companya de Joan Munich, que va engegar el celler el 2013 com a masover de Can Pau Bernadó, a Arenys de Munt, explica que el Bareu és un brisat de pansa blanca que fermenta amb les pells durant quinze dies i després de premsar-lo es posa en dipòsit d’acer inoxidable, que s’alterna amb gerres de fang, uns quatre mesos. Aquest vi neix d’una vinya esplèndida, Can Sala de Dalt, a Arenys de Munt, a tres-cents metres d’altura, un balcó de cara al mar, una vinya jove i ben ventilada, que Munic va plantar el 2016. Aquest celler té la força d’haver recuperat la viticultura a l’Alt Maresme.

Escursac 2025
Celler Soca-rel
En Pep Rodríguez, fundador del celler Soca-rel, és un dels vinyaters que ha estat clau per a aconseguir de recuperar la varietat escursac, pròpia de Mallorca, però que estava gairebé desapareguda. “L’escursac és una varietat pre-fil·loxèrica que vàrem poder recuperar comercialment el 2019, quan va ser autoritzada. Anys abans, el celler Galmés i Ribot va començar a plantar i recuperar la varietat i, dos anys després d’ells, també ho vaig fer jo. Durant temps, ens intercanviàvem les ampolles de vi per anar veient elaboracions i l’evolució del vi.” I continua: “L’escursac és una varietat molt agraïda al camp, no dóna problemes, i al celler, si la deixes en inox, el resultat és brutal. És un vi que evoluciona molt bé a la copa.” I Gómez Pallarès en destaca la manera com expressa una fruita delicadíssima, que li recorda el fogoneu francès. Pep Rodríguez creu que l’escursac serà la varietat estrella de totes les recuperades a Mallorca. “Per mi, aquest Escursac és el teu vi emblemàtic”, diu el filòleg. El viticultor ara cultiva set hectàrees. Va començar el projecte a principi del 2000 en un petit garatge que li van deixar per vinificar el vi. Feia vi de portassa, que es diu a Mallorca. I va passar que, el 2017, un grup de sommeliers de l’illa van tastar el seu vi en una fira de vins casolans i el van animar a embotellar-lo i comercialitzar-lo. Aquest Escursac és de l’anyada 2025 i tot just s’acaba d’embotellar aquesta setmana.

A Tatat 2022
Domaine Carterole
Tanquem el tast amb un vi de Catalunya Nord elaborat pel jove Joachim Roque a Cotlliure. Explica que és un monovarietal de carinyena negra. Li fa una maceració carbònica durant deu dies, després premsa i acaba el vi durant set mesos en bótes de fusta, perquè l’ajuda a afinar-lo. Són bótes de quatre-cents litres, per on han passat set vins diferents, que vol dir que no és nova. En el vi no s’hi nota la bóta. Diu Joachim: “A Cotlliure les vinyes són en pendent i la mecanització no és possible. Tot es fa a mà. És difícil.” I Joan Gómez Pallarès recorda que Joachim Roque va treballar molts anys a la cooperativa 9 Caves de Banyuls. Fa tres anys, va establir-se pel seu compte i es va instal·lar en un mas on viu entre les seves vinyes. Va plantar xarel·lo, parellada, vermentino i carinyena. La vinya de carinyena de l’A Tatat és del 2014. “L’expressió més fresca de la carinyena la fa ell”, diu en Joan. I l’elaborador explica que és una carinyena fresca perquè té la vinya encarada al nord i això la fa única, perquè madura més tard.