Villarejo i la guerra híbrida espanyola

Només reeixirem si assumim d'una vegada que som enmig d'un conflicte total i que en aquest conflicte hi ha únicament dues parts i que són ben nítides

Vicent Partal
11.01.2022 - 20:51
Actualització: 11.01.2022 - 21:45
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo va declarar ahir en el judici pel cas Tàndem, a l’Audiència espanyola, que el CNI va estar implicat en els atemptats del 17-A a Barcelona i a Cambrils. Villarejo, literalment, va dir: “Jo he continuat treballant amb el CNI fins a l’últim dia. Vaig treballar amb ells per mirar d’arreglar l’embolic del famós atemptat de l’imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán que va calcular malament les conseqüències per a fer un petit ensurt a Catalunya.” L’ex-comissari, doncs, apunta per primera vegada directament a la intencionalitat política de l’atemptat i en responsabilitza, amb nom i cognoms, el qui va ser director del CNI. L’escàndol és majúscul i les reaccions que hi ha hagut ja aquesta nit ho palesen. Però cal contextualitzar tot això que passa.

Potser alguns lectors recorden que sobre aquest fet m’he expressat sempre amb molta prudència. Continue sense trobar cap prova definitiva que els atemptats de Barcelona i Cambrils fossen teledirigits des de l’estat espanyol en el context del conflicte contra Catalunya. L’acció en si, la improvisació de l’acció, més aviat predisposa en aquesta línia. Ara, al costat d’això també he dit sempre que la relació de l’imam amb el CNI i la policia espanyola suscita un gran interrogant i projecta una immensa ombra de dubte. Igual com passa amb la gravíssima negativa reiterada a investigar oficialment el cas. En aquest context, les declaracions de Villarejo en seu judicial tenen per tant un valor indiscutible. Sanz Roldán i els governs espanyols han d’explicar-se. Sens dubte.

Però és important que això no ens faça perdre de vista el context en què Villarejo fa aquestes declaracions. Perquè l’ex-comissari de la policia espanyola té un peu a la presó i l’única manera d’esquivar-la, guanyant-se uns anys de llibertat que a la seua edat són definitius, és rebentar el judici. Que aquest judici no s’acabe i s’haja de refer la instrucció. I la seua defensa s’ha d’entendre a partir d’aquest prisma. Ell fa una fugida endavant, enfrontant-se a l’estat que ha servit. I ací és on trobe que la partida es torna molt interessant.

Perquè l’escletxa que obre Villarejo i que segurament continuarà obrint-se aquests dies cal aprofitar-la a fons per a posar a lloc i delimitar bé el perímetre de l’operació Catalunya, que aquest és el punt clau. I per a acabar de demostrar allò que cada dia va apareixent de manera més nítida davant els nostres ulls: que l’estat espanyol, no sols el govern del PP, va prendre la decisió el 2014 –no el 2017 sinó el 2014, quan no tenia cap excusa a l’abast– d’exercir la violència contra els catalans per a impedir com fos la transició democràtica a la independència. I que per a això va activar un completíssim pla bèl·lic –no estalvie la definició, perquè és la correcta– que incloïa tota mena de participacions, polítiques i institucionals però també mediàtiques o econòmiques. Un pla en el qual van col·laborar i col·laboren tot d’actors especialitzats i no solament el PP. I no solament la dreta. I no solament gent que avui ja s’ha jubilat.

De manera que, així com ells han aprofitat les nostres divisions per a fer-nos tant mal com han pogut, ara és el moment d’aprofitar nosaltres les seues divisions amb el mateix objectiu. Una actuació en què vull avisar que només reeixirem si assumim d’una vegada que som enmig d’un conflicte total i que en aquest conflicte hi ha únicament dues parts i que són ben nítides. No perquè ho creguem nosaltres, ni per motius ideològics, ni perquè la ratlla la marquem allà on ens convé, sinó perquè són ells que la dibuixen constantment, cada dia. Com fa per exemple el PSOE, i concretament el govern de Pedro Sánchez, cada vegada que posa els seus vots al servei d’impedir l’esclariment dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Com a part del pla.

PS. Per si algú vol fer el modern, d’això ara en diuen “guerra híbrida”.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Maria Boixareu
Josep Maria Boixareu
11.01.2022  ·  22:17

Jo no m’he expressat mai amb prudència sobre aquest crim d’estat.
Sempre he dit i escrit que l’Estat hi estava al darrere.
Qui podia tenir interès en desestabilitzar Catalunya un més i mig abans de 1-O?

Joan Benet
Joan Benet
11.01.2022  ·  22:18

És una llàstima que opcions polítiques interessants com la d’en Graupera o l’Albano Dante est presentessin en un moment on a la gent li feia por dividir el vot. Jo penso que ara tindrien la seva oportunitat.
Perquè tota aquesta porqueria desprestigia l’Estat, si, però no ens enganyem: a Espanya les salvatjades donen vots.
Però aquí (fóra dels comuns que cada cop que no poden criticar independentistes és tornen muts) en resten. I això esquitxa també, per molt que ara es facin els ofesos i els indignats, als partits catalans que els donen estabilitat a canvi de res

Josep Almar
Josep Almar
11.01.2022  ·  22:22

Res de comissions, millor anar directe a tribunals internacionals.
Dintre aquest estat, tot està podrit. Van de cap a repetir la història, i el Govern català contemporitzantant amb l’enemic

Núria Coma
Núria Coma
11.01.2022  ·  22:24

No sé com en diuen ara. Jo en dic crim d’estat, guerra bruta.
No comparteixo la prudència de l’editorial vers la implicaciò de l’estat en els atemptats del 17-A.
Tampoc crec que s’aprofiti absolutament res políticament. Em fa més angúnia veure la patètica suposada indignació d’en Rufián i companyia que el què ha dit l’impresentable de Villarejo,perquè españa és l’enemic, i fa el què ha fet sempre…tortura, GAL, mentir l’11-S, i la colaboració amb l’atemptat del 17-A, sens dubte. Però ells ,els nostres polítics no ho haurien de ser.

Josep Usó
Josep Usó
11.01.2022  ·  22:27

Només cal entendre que no són res més que l’enemic. Un enemic despietat i desesperat, com ho era l’alemanya nazi després del desastre de Stalingrad. Quan el gran propagandista d’aquell règim va proposar allò de la “guerra total”. Ara que se’ls obre la ferida, el millor seria abocar-hi sal. Seguim.

jaume vall
jaume vall
11.01.2022  ·  22:48

Una juguesca. Quant de temps passarà fins que els “progressistes” de Podem s’empassin un altre gripau, bé gesticulant, bé difuminant, bé silenciant, bé mig justificant?
I això no és el més greu. Quan de temps passarà fins que ERC torni a insistir en la mesa de diàleg?
I això és tan greu com el temps que trigarà JxCat a acusar ERC de massa ingenuïtat amb el PSOE, però no hi haurà massa conseqüència pràctica.
Pot ser que l’estat espanyol ens tingui clissats i sàpiga que més enllà de victòries morals, no som capaços de lluitar per victòries efectives
Pot ser que cada societat tingui el grau de llibertat que ha lluitat per assolir?

Carles Serra
Carles Serra
11.01.2022  ·  22:48

No entenc tants escarafalls Vicent, ha fet falta que ho digui aquest franquista de Villarejo per tenir clar lo que va passar el 17 A? una majoria de ciutadans de Catalunya ho tenien molt clar, però per lo que es veu menys els que varen fer president en el franquista Pedrito i a més APALANCANT el seu govern; és com seguir negant que si hagueren tirat endavant el resultat de l’1-O l’exèrcit franquista espaÑol no hages disparat sobre els ciutadans de Catalunya.
Faltant més demostracions lo que es aquesta espaÑa i els que canten A POR ELLOS?
En fi Vicent, en fi

Esteve Mach
Esteve Mach
11.01.2022  ·  22:51

D’acord amb tot, Partal, menys amb una cosa: no podem aprofitar “les seves divisions”, perquè ells no en tenen. Com tu mateix dius en tot l’article, en el tema d’anar contra la independència de Catalunya tots van a la una. Nosaltres, mentre i tant, ens menjem els uns als altres.
El Rei farà alguna declaració?
El Govern català es dedicarà a fer el ploramiques i a organitzar “una comisió” d’investigació.
Pregunto: perquè no es retiren “els embaixadors” (del Congrés i del Senat) a Madrid, fins que la cosa no s’aclareixi?

Esteve

Jaume Bonet
Jaume Bonet
11.01.2022  ·  23:02
Joan Mollà
Joan Mollà
11.01.2022  ·  23:04

L’atemptat no era més que un graó més en la guerra bruta d’Espanya per evitar la nostra independència. Per si us interessa, una entrada al meu bloc d’aquesta casa: https://blocs.mesvilaweb.cat/joanmb/reconstruim-el-trencaclosques/
És del 2018. Cap sorpresa. Però no em pensava que les coses s’anessin aclarint tan aviat.
Tot i així, sóc molt escèptic sobre la transcendència del que ha declarat avui el sinistre personatge. Per un costat, els polítics d’aquí no aprofitaran la situació per desestabilitzar l’estat, que és la seva obligació com a independentistes en una guerra al tot o res. I no es pot dialogar ni negociar amb els que practiquen o permeten el terrorisme d’estat, perquè te’n fas còmplice.
D’altra banda res canviarà en l’opinió publica ni en les institucions espanyoles. quan un femer és molt gran no ve d’una tifa. I perdoneu la meva debilitat per l’escatologia tan arrelada a casa nostra.

Oriol Roig
Oriol Roig
11.01.2022  ·  23:08

Els que residim a l’estranger, especialment si el 17A hi va haver víctimes del nostre país d’acollida, tenim l’obligació de demanar als nostres representants que presionin Espanya perquè s’aclareixi la veritat al respecte de la implicació de l’estat espanyol en uns atemptats que van causar la mort de conciutadans nostres.
El Congreso tallarà tota proposta de socarrel, però institucions democràtiques arreu del món potser ho vegin diferent.

Ventura Mallol
Ventura Mallol
11.01.2022  ·  23:09

I el PSC, que en diu?
Illa i Iceta seguiran dient que ens estimen tant? I que la culpa es nostre per voler fugir d,aquesta colla de criminals?

Víctor Torguet
Víctor Torguet
11.01.2022  ·  23:27

Des de 1714, en ser derrotats pels invasors espanyols, Catalunya (i tots els Països Catalans) està sota “dret de conquesta”, amb tractament de “Territori Assimilat” i sota gestió colonial d’espanya.
Portem més de 3 segles en tensió constant amb un desequilibri de forces absolut.
Estem en guerra permanent i així seguirem fins a l’alliberament o la rendició final.
Comencem a dir les coses pel seu nom, que semblem ximplets…
Visca Catalunya Lliure !!!

PERE SIO
PERE SIO
11.01.2022  ·  23:38

Que podem esperar els catalans d’aquest Estat, podrit i feixista, que s’anomena Espanya ?.
Que podem dialogar o esperar del Govern del PSOE i PODEMOS que fins avui s’han negat a investigar la veritat dels atemptats de Barcelona ?.
Que podem esperar d’una fiscalia feixista i d’uns jutges que només volen tapar i protegir els crims d’Estat ?.
Els morts als atemptats malauradament si volen aclarir els fets hauran de recòrrer a la justícia internacional, a Espanya no hi ha justícia i les comissions d’investigació només serveixen per perdre el temps i no aclarir res.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
11.01.2022  ·  23:41

Un problema de la guerra bruta, el principal potser, és que és bruta. Tot s’hi val. En aquest ambient, les declaracions de Villarejo valen pel que valen que tinc la impressió que és ben poc. Ja les afinaran si cal.
Estaria bé saber si alguna institució catalana s’ha personat o pensa personar-se en aquests o en futurs judicis sobre aquests temes.
Per alguns, res del que pugui passar a Madrid ens interessa però resulta que sovint es demostra que sí.
A veure com anirà tot plegat. Oposar-se a un estat amb tradició colonial i d’explotació és bastant dur i té poques possibilitats d’éxit…a no ser que ho facis meravellosament bé.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.01.2022  ·  23:44

No us sembla estrany que les famílies de víctimes estrangeres no diguin res?
És més, ni els diaris d’aquests països fan o diuen res.
Es parla dels atemptats a Londres, a Paris …i el de Barcelona, queda sempre silenciat.
Aquesta és la sensació que jo visc a Itàlia

Gerber van
Gerber van
11.01.2022  ·  23:51

Estic d’acord amb Josep Almar. En Espanya ni en Catalunya no es pot resoldre un problema així. No és pot fiar en la justícia ni en la política. Les seves estructures són així i purament al servei del postfrancisme. També aquí a casa nostre. És per aixó ens hem de separar d’Espanya i hem de fer ho amb una estructura, un institut que és lliure, com el CxR.

A més, si és podria fer, si ens deixarien a muntar una commissió per investigar (de veritat!) els atemptats, cosa que dubto molt, què canviarà? Ja sabem i intuïm de sobres qui són els responsables (PP) i amb la complicitat de qui (PSOE). Però tots qui son responsable ho són perquè tenen o van tenir els carrecs per fer ho. Carrecs d’Estat per ser més precis. No són responsabilitats d’uns individus, és la responsabilitat d’aquests qui els posen en aquests carrecs. Això normalment és diu ‘Estat’. Però en el cas d’Espanya millor anomenar le ‘organització criminal’. I allà no hi ha rés a fer, no es pot trobar ni justícia ni solucions polítiques.

Lluí Mor
Lluí Mor
11.01.2022  ·  23:55

Senyor Partal, m’ha decepcionat profundament, si sempre s’ha expresat amb molta prudencia, però avui esta blanquejant i apalancan l’estat ÑOL.
Aneuse’n tots a la merda!!!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
11.01.2022  ·  23:56

Una diàfana:

Aquest assassinat d’estat, de Lesa Humanitat, s’ha de jutjar a uns tribunals colonials o als internacionals com el La Haia (Den Haag) ?

Heus ací, que la divergència entre aquells camins de setembre 2017 que es deixar empresonar (com a abatut) i el d’aquells que se n’anaren a l’exili té ja els trumfos a llurs mans.

L’exili transversal dels Països Baixos té a llurs mans la possibilitat de jutjar españa com una vulgar iugoslàvia genocida. I esfondre-la en el pou cec de la Història.

Com diria en Joan Fuster: ” O ara, o mai”

Josep Blesa (València)

Jordi Parera
Jordi Parera
11.01.2022  ·  23:59

Jo sempre he pensat que directament o per omissio voluntaria el estat era responsable del atemptat, ja hi va haver un cas en que els mossos estaven investigant uns jihadistes que vam ser avisats per la PN el 2015..
Avui ja he sentit algun argument de tertulia que si es cert els sembla greu s’aprofiti aixo per justificar la necessitat independitzar-nos, els sembla poc motiu?! sera aquesta la premisa que aniran repetint a partir d’ara? Un altre es com que el villarejo es un delinqüent aixo es mentida.
Una cosa esta clara ells els espanyols ho tenen clar som l’enemic i todo por la patria.

Jordi Nogués
Jordi Nogués
12.01.2022  ·  01:03

Jo estic amb vostè Sr. Partal: tots hem pensat, en algun moment, que el “mismisimo Estado español” tenia quelcom a veure amb els crims de Barcelona i Cambrils, i més quan la guerra ve del 2014….què dic del 2014? Del 1714! Però aqueix personatge sinistre que es diu Villarejo no em mereix cap confiança….i si no que aporti proves!! Crec, com vostè, que vol enmerdar qui sigui, amb tal de salvar-selavra-se ell Com diu un altre il.lustre columnista – en Iu Forn- en aquest moment es crucial fer una investigació a fons per saber la veritat.Seria l’unic desinfectant possible……Però no tinc la més minima esperança de que això sucseheixi. Un Estat tan corrupte i empestat de franquisme com e l’Espanyol ja no te solució.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
12.01.2022  ·  01:59

Us proposo de veure, si encara no l’heu vist, el videu de La Mentida (on es demostra que la major part dels polítics catalans que es diuen independentistes estan en realitat al servei d’Espanya):
https://lamentida.cat/

Salvador Molins
Salvador Molins
12.01.2022  ·  04:39

La guerra dels 308 anys:
Ñ contra Catalunya, Catalunya per alliberar-nos, Ñ per a sotmetre’ns i destruir-nos.

Per a Catalunya només hi ha una Victòria, alliberar-nos!
… La Independència!

Com a Poble el 1r i el 27 d’octubre de 2017 vam saltar al buit, vam iniciar el salt quàntic necessari per independitzar-nos, ara estem en un impàs, temporalment als llimbs. Sense saltar al buit no et pots alliberar, el que passa és que, com en l’horitzó de successos la noció del temps canvia, ens és desconeguda. Hem saltat! Ja no hi ha marxa enrere, com aquells grecs que van cremar les naus. Ara sols ens resten la fe, l’esperança i l’acció! Fe i esperança són convenciment, determinació, il’lusió, perseverança, … Tots ells factors molt poderosos i vitals per assolir la victòria, però intangibles. Només podem palpar l’acció i l’acció és resolutiva i a més allibera. L’acció ens allibera, proveu-ho i ho notareu. Per tot això, en totes les guerres, és tan important la moral de victòria, àduch en aquesta anomenada guerra híbrida …, encara més en aquesta guerra híbrida en què s’ha convertit l’atac persistent espanyol per assolir doblegar-nos per sempre.

Ací, contra això rau l’absoluta necessitat nostra, dels catalans lliures i no agenollats de reafirmar la decisió (Realització lliure i responsable de l’anomenat Dret de Decidir) i del Mandat del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya autoapoderat i vinculant, una pregunta essencial “vols, voleu, ser estat independent en forma de república?” i la resposta de tots els catalans conscients de la nostra catalanitat, resposta massiva i guanyadora, i vinculant, aquesta resposta que ens vincula a tots els que vam votar, no pas sols als que dirigien el país, Puigdemont, Junqueras. … En cas favorable tot hauria estat més senzill, però ara i així com estem Catalunya lliure ens necessita tots, per això hauríem d’entendre que el segon pas, certificació del primer (1 oct) és autoapoderats i lliures fer-nos ciutadans de la incipient República Catalana Independent tot censant-nos al cens del Consell de la Republica (CxR), la primera institució nostra, sols dels catalans, totalment lliure de Castella primer i d’EspaÑa després, des de fa ben bé més de 500 anys. Molts de tots nosaltres, dels nostres parents i amics no som i no són conscients de la magnitud del que tenim davant, de la immensa possibilitat d’alliberament que representa el CxR i la seva Assemblea de Representants, i dels que ja ens hem censat i formem el cos, de moment petit (102.045 censats), d’aquesta nova i viva República, d’aquesta llesca de terra que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, fins l’Alguer i el Carxe, fins arreu del món on hi hagi un català o qualsevulla persona lliure que estimi Catalunya i parli la Llengua Catalana en qualsevulla de les seves variants. Tot això damunt un punt blau que sembla solitari enmig de l’espai infinit!.*

* Algú de vosaltres heu vist aquella fotografia del nostre planeta feta des de milions de quilòmetres, als confins o ja fora del sistema solar, … és impeceptiblement blau i allà a sobre hi ha Catalunya i hi som nosaltres.
Companys de pais, compatriotes lliures, no ho dubteu. omplim-nos de joia malgrat tot quan pugueu i siguem agraïts, som hereus i projectors de la bona catalanitat, vernacle amb tots els pobles i totes les seves llengües, i visqueu plenament la llengua catalana i la independència, i sobretot censem-nos al CxR. Aquest és el primer i millor contraatac.

Que la Victòria sigui amb vosaltres !

————-

Definició a Wiquipèdia de
“Guerra híbrida” (també anomenat atac híbrid, estratègia híbrida, tàctiques híbrides o conflicte híbrid) és una teoria de l’estratègia militar en què s’utilitzen tota mena de mitjans i procediments ja sigui la força convencional o qualsevol altre mitjà irregular com la insurgència, el terrorisme, la migració, els recursos naturals i fins i tot altres de més sofisticats mitjançant l’ús de les últimes tecnologies (guerra cibernètica) amb altres mètodes d’influència com les notícies falses, diplomàcia, guerra jurídica i intervenció electoral de l’estranger i on la influència sobre la població és vital. És un nou tipus de guerra que “ve a donar per superada la guerra asimètrica (exèrcit convencional contra força insurgent)”. Un avantatge d‟aquesta estratègia és que l‟agressor pot evitar que li atribueixin l‟atac (una idea en certa manera similar a la negació plausible).

Els conflictes híbrids impliquen esforços a diferents nivells per desestabilitzar un estat funcional i provocar una polarització de la seva societat. A diferència del que passa a la guerra convencional, el “centre de gravetat” de la guerra híbrida és un sector determinat de la població. L’enemic intenta influenciar els estrategs polítics més destacats i els principals responsables de la presa de decisions combinant l’ús de la pressió amb operacions subversives. L’agressor sovint recorre a actuacions clandestines per no assumir la responsabilitat o les possibles represàlies.”

És un concepte de creació recent (2014) amb una definició no precisa en què segons l’autor s’estableixen diferents matisos com per exemple establir si l’ús dels mitjans convencionals i irregulars es realitza de forma simultània o no. El concepte guerra híbrida com una nova forma de guerra no ha aconseguit fer-se un buit a la Doctrina de Defensa dels Estats Units sinó que el terme és usat per referir-se de manera imprecisa a la complexitat del conflicte irregular.

Exemples
Com a exemple de guerra híbrida podem citar la guerra a l’est d’Ucraïna. En aquest conflicte s’uneixen forces regulars i irregulars, desinformació i una aparatosa presència militar en una ofensiva limitada”

El 2021 la UE i l’OTAN van qualificar com a “atac híbrid” la crisi migratòria entre Bielorússia i la Unió Europea del 2021.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
12.01.2022  ·  04:46

És molt i molt greu el que acaben de confirmar ells mateixos. El govern català emprèn estudis per acabar fent un informe. I el poble? Si no som capaços de prendre els carrers i aturar el país els dies que calguin; és que no ens mereixem ser lliures. Vaga indefinida i DUI sobre la taula!

PAU BOLDU
PAU BOLDU
12.01.2022  ·  06:10

Es curiós que la matança de Barcelona feta per criminals, la Comuna i el seu Asens estan callats i sota al llit, tapant la veritat. Colau indigna, inepta i española sempre ajudant al franquisme vivent i etern

Joan López
Joan López
12.01.2022  ·  06:12

Li falta una prova contundent diu sr.Partal
Ministre Margallo(pp) al agost pasaran cosas a Catalunya.
PP-PSOE-Cs se oponen a investigarlo
No se sap on est el Iman de Ripoll
Acribillat a tirs l’unic assasi que restava fugitiu,cuand estava acorralat.
Cuand es diu que no a hagut cap victima al proces d’independencia,no es cert,han hagut 17 victimas mortals. Catalunya nomès te una sortida per sobreviure i es marxar, preparem-nos

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
12.01.2022  ·  06:22

D’acord amb Maria Àngels Fita. Jo també em faig sovint aquesta pregunta. Visc al Canadà i hi va haver una víctima mortal canadenca a l’atemptat del 17-A a la Rambla, però aquí no se’n diu mai res, com si no hagués existit; per això la gran majoria del canadencs no tenen ni idea (o no recorden, si van assabentar-se’n en el seu moment) que hi hagués aquest atemptat, ni el de Cambrils. I repeteixo, una de les víctimes a la Rambla era un canadenc. És incomprensible.

Teresa Pou
Teresa Pou
12.01.2022  ·  06:56

El CONSELLx REPUBLICÀ hauria de treballar de valent per aclarir tota aquesta foscor envers aquest atemptat . Posar-ho en coneixement de mitjans i tribunals EU . Ja n’hi ha prou de tanta covardia i de deixar-ho tot en les seves mans .

Bonaventura Casanova
Bonaventura Casanova
12.01.2022  ·  07:30

Maria Àngels Fita, hi posa el dit a la nafra. Per quins set sous mai es parla de l’atemptat de Barcelona al costat dels altres atemptats?

Albert Miret
Albert Miret
12.01.2022  ·  07:41

Veient que a uns quants comentaristes els estranya que les famílies dels assassinats estrangers no diguin res, els demanaria que es fessin per un moment la pregunta de “per què serveixen els fons de rèptils de cada pressupost anual”? La resposta és simple, serveixen per tapar forats inconfessables com aquest. Més tard o més d’hora se sabrà que totes aquestes famílies, igual que les d’aquí, han estat comprades amb molts diners a canvi del seu silenci, la qual cosa et porta a entendre perquè aquests governs estrangers no han investigat el silenci d’aquestes famílies.
Aquesta merda, que s’obstinen a simular que és un país, està en guerra contra Catalunya, tal com diu en Vicent Partal, amb l’agreujant immens de què els catalans ens neguem a reconèixer-ho i el que és més greu encara, a lluitar-hi en contra. I lluitar-hi no vol dir parlar-ne ni pensar-hi, sinó actuar contra aquells que ens ataquen brutalment cada dia sense cap dret ni raó, sinó exclusivament per a poder-nos dessagnar a gust i presentar-nos a nosaltres com a culpables de la seva incapacitat per viure del seu treball i en harmonia amb els seus veïns demòcrates, odiant-nos al mateix temps i presentant-nos com a monstres perquè no volem ser com ells. Fa tres-cents anys que aquesta situació no canvia i ens utilitzen com a carnassa per a mantenir al seu poble quiet i passiu, per pura incultura i anacronisme voluntari cultivat des del poder. Qualsevol país del món reaccionaria contra un veí ocupant tan agressiu com aquest. Durant el govern de Vichy, la resistència francesa boicotejava i lluitava contra tot allò que pretenia imposar l’ocupant a través d’un govern titella. Aquí, en una situació semblant, callem i obeïm. I al final, hom es pregunta si és que som estúpids o som covards.

Pep Agulló
Pep Agulló
12.01.2022  ·  08:03

SON ELS MATEIXOS…ENS HO FAN PER SER CATALANS

Veient ahir el esfereidor document a tv3 sobre la tortura i assassinat d’en Mikel Zabalza, pensava són els mateixos al 2022. Un familiar d’ell deia: ens ho fan per ser bascos.

Entenc que el periodisme rigoròs busqui la veritat, que moltes vegades mai la sabrem, peró jo em quedo amb el context de la guerra (digue-li com vulgueu) entre Espanya i Catalunya, i després de les declaracions de Villarejo, no en tinc cap dubte de la responsabilitat política de les morts pels atemptats de Barcelona i de Cambrils: L’Estat espanyol.

Que el CNI en tenia el control de la celula terrorista i que L’Estat pretenia un escarment contra Catalunya, detalls técnics a part, per mi és una evidéncia. En tinc prou.

Si és guerra, armem-nos!

Ed Garrido
Ed Garrido
12.01.2022  ·  08:48

Mentre el de Pineda segueixi anant a sopar amb el Rei i fent-se fotos, la gent veient al Cruanyes de Tv Ferrovial i el Gandhi catala de pa-sucat-amb-oli abracant-se amb l’Iceta, no hi haura res a fer Sr Partal.

Jordi Torres
Jordi Torres
12.01.2022  ·  08:49

Hi ha tantes coses a dir sobre els atemptats de Barcelona que no sé per on començar.

Primer. No hauríem d’atacar la nostra pròpia indignació amb condescendència, com si fos una mostra d’ingenuïtat o de feblesa. Ens pot fer semblar més forts, més veterans, dir que això ja ho sabíem, que si algú ara s’exclama és que acaba de caure del cel i va amb el lliri a la mà, etc. No és això, companys, no és això. Tots sabem d’on venim i la majoria sospitàvem, amb més o menys intensitat, que l’estat espanyol va estar implicat d’alguna manera en els atemptats de Barcelona del 17 d’agost del 2017. Massa falsedats i obstruccionisme com per a no veure-hi les contradiccions. Però si volem ser mereixedors d’una Catalunya-Estat, democràtica i lliure, ens hem de comportar i pensar sempre (sempre!!) com a ciutadans lliures. Qualsevol demòcrata, català, espanyol o d’on sigui, s’ha d’indignar davant de les declaracions d’aquesta rata de claveguera, que afirmen sense embuts que l’estat espanyol mata, per acció o per omissió conscient, a gent innocent per tal d’impedir un moviment polític i democràtic. No ens afavoreix comportar-nos com a gossos apallissats, que quan veuen que l’amo atonyina a un company i aquest es rebel·la, ens encarem amb el company tractant-lo d’estúpid, explicant-li que això sempre ha estat així i que sempre serà així. Fent això li estem fent el joc al maltractador. Perpetuem les pallisses i evitem que sang nova s’adhereixi a la nostra causa. Cal que ens indignem davant de notícies com aquesta. Sempre. Cada vegada. No hem d’oblidar d’on venim i qui som, però tampoc podem perdre el dret a la nostra indignació, això seria tant com acceptar el marc mental espanyol.

Dit això, algunes observacions a l’aire, que el temps fuig i la feina obliga:

– Aquesta reacció del Govern dient que emprendrà accions legals… Espero que parlin de legalitat europea i no només espanyola. Dins d’Espanya no es resoldrà res. Mai.

– El que serà molt significatiu, més fins i tot que les mateixes declaracions de la rata, serà la reacció que tindran els poders de l’estat i molts partits polítics. Veurem qui està per arribar al fons d’unes afirmacions tan greus, i qui està per llençar-hi terra al damunt.

– En aquest sentit, que la posició de Podemos-Comuns i del PSOE hagi estat sempre la de l’argument ‘ad hominem’, és a dir, desacreditar el missatger per qui és -una rata-, i no pel que diu, fa palès que no tenen massa ganes de conèixer la veritat sobre els assassinats de Barcelona. En canvi, bé s’han espavilat a demanar comissions urgents del conseller Elena quan es tractava de posar llum a la destitució del Major Trapero.

https://elpais.com/espana/2021-01-20/psoe-y-podemos-acuerdan-no-citar-ahora-a-villarejo-en-la-comision-kitchen-porque-miente.html

– Un parell de periodistes independents podrien fer molta més feina que qualsevol comissió d’investigació de Catalunya estant. Tan sols estirant del fil de la informació publicada.

– Recordem l’afer de ‘The nota’. Aquella notícia publicada pel Periódico que afirmava que la CIA havia avisat als mossos sobre el risc d’atemptat a Barcelona molt abans que es produís.

https://www.vilaweb.cat/noticies/una-sospitosa-nota-atribuida-a-la-cia-provoca-un-escandol-al-voltant-del-periodico/

Una nota desmentida per la mateixa CIA, que estava plagada d’errors i d’indicis d’haver estat construïda per algú de parla castellana i filtrada pel CNI. Molt convenient, si el que vols és desacreditar la capacitat de la policia catalana per així reforçar la idea que cal pertànyer a Espanya per estar protegit.

No oblidem!!

Amadeu Casamayor
Amadeu Casamayor
12.01.2022  ·  08:49

L’Estat español és una organització criminal.
Per ells el “Todo por la patria” ho justifica tot.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
12.01.2022  ·  09:06

“Nos vamos a cargar la sanidad en Cataluña”, “Nunca la lengua española fue una luengua de imposición” etc… Algú encara dubte de la intenció dels atemptats?

I com pot ser que la Colau (alcaldessa en aquells moments) no ha dit ni piu?

Salvador Aregall
Salvador Aregall
12.01.2022  ·  09:26

Partal, “si es blanco y en botella …”. Prudents? Perquè no tenim cap proba definitiva?, i ells que tenen alguna proba definitiva per demostrar definitivament que no hi ha vinculació amb el CNI, que l’IMAM és mort?, perquè es neguen a investigar? … tampoc poden demostrar la seva innocència, per això Villarejo tira de la manta perquè “si el rio suena agua lleva”. Efectivament el “pla bèl·lic” comença al 2014, amb la complicitat del PSOE. Ho diré clarament, encara que no tingui cap proba, la operació Catalunya estava orquestrada per l’estat: partits nacionals (PP, PSOE i sí, també els llepaculs del PSC, encara que sigui de retruc i la maquinària que viu a les clavegueres). Ho va dir Margallo sense cap mena de vergonya: “Cataluya necessita una intervenció quirúrgica” https://www.youtube.com/watch?v=3ZSvd1dhPag&ab_channel=Intereconomiatube
Algun dia sabrem amb pels i detalls els diners que l’estat s’ha gastat contra els catalans https://www.elnacional.cat/ca/politica/margallo-pactes-proces-catalunya_146778_102.html
Fixeu-vos si estem paralitzats que davant d’un, més que probable, crim d’estat no tenim esma d’aixecar-nos. Hèctor Bofill té més raó que un sant.

Josep Castellsagué
Josep Castellsagué
12.01.2022  ·  09:44

Completament d’acord!

“som enmig d’un conflicte total i que en aquest conflicte hi ha únicament dues parts i que són ben nítides.”

El problema és que els que manen a ERC, Junts, Omnium, l’Ara, Tv3, estan més a prop de l’altra part que de la nostra.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
12.01.2022  ·  09:55

L’estat espaÑol pot entomar estòlidament tota mena de desastres, interns o internacionals, sense que la vergonya o el ridícul el facin canviar d”actitud. “Sostenella y no enmendalla”!! Encara que la població que els poderosos administren n’estigui ben tipa de patir les malifetes dels maldestres hereus del franquisme, que mai no han deixat el poder.

Però de cap manera no tolerarà mai la independència de Catalunya. Caldrà imposar-la, de manera irreversible. Ben segur que abans de resignar-s’hi ho provaran tot: policies, tribunals, ensorrar l’economia… Fins i tot poden renunciar a la monarquia, abans que a Catalunya! Al cap i a la fi, el cap de la família regnant pot tenir ben aviat problemes judicials per corrupció, hostigament i evasió fiscal a Suïssa, Regne Unit i Espanya. Com a darrer recurs per no “perdre” Catalunya, els poders a l’ombra poden desviar l’atenció fomentant una Tercera República, un moviment que passaria al primer pla de l’atenció política i els permetria guanyar temps per evitar la nostra independència.

Ho arribarem a veure?

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
12.01.2022  ·  10:24

He vist recentment una pel·lícula (de la que ja he oblidat el nom, donat que en veig moltes), en la que hi havia un diàleg que em va semblar excel·lent i que crec que es pot aplicar aquí, doncs gira al voltant de la noció d’enemic. L’escena passa a América del Nord, entre un descendent d’una tribu india nativa (Apache) i un blanc a qui aquest apache ha causat un greu prejudici (he oblidat molts detalls). Els dos homes s’afronten verbalment i l’apache diu al blanc :
– Saps que vol dir “Apache” ? Significa, ni més ni menys : Enemic”.
I l’altre li contesta :
-I tu saps en què em converteix, això que em dius?
L’appache li respon :
-Això fa de tu un enemic.
I el blanc li clava :
-T’equiovoques : això fa de mi un Apache…

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
12.01.2022  ·  10:34

Només reeixirem si assumim d’una vegada que des de fa segles som enmig d’un conflicte total d’ocupació militar colonial i que en aquest conflicte hi ha únicament dues parts: UNA PART QUE ATACA PER DESTRUIR CATALUNYA I UNA ALTRA PART CATALANA QUE ES DEFENSA PERÒ VEU COM LA VAN DESTRUINT I COLONITZANT.
Amb l’agreujant que Espanya acusa Catalunya de traïdora, supremacista per voler conservar la seva personalitat i llengua mil·lenària.

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
12.01.2022  ·  10:41

Francisco Sanchez: El cap de la família regnant pot tenir problemes a Espanya?.Cap ni un,ja t’ho pots creure.Tornarà i l’hi pagarem el sou.

Josep Pericas
Josep Pericas
12.01.2022  ·  10:49

Compte que algunes intervencions, com les de Rufian (“25 segundos…”) tenen trampa. Fan veure que totes les sospites venen de la declaració d’aquest senyor.

Algú hauria d’elaborar un petit dossier, de cara a la premsa nacional i sobretot estrangera (i.e., de fora els PPCC, però ja sabem que a Castella no en faran cabal) recordant alguns antecedents. De memòria, segur que em deixo moltes coses:

* La policia espanyola avisa uns jihadistes que els mossos els investigaven, avortant la investigació posant en perill un mosso infiltrat https://www.ara.cat/societat/mossos-que-nacional-jihadista-perseguien_1_1677232.html

* Espanya no permet que la policia catalana tingui munició ni per a entrenar-se https://www.elnacional.cat/ca/politica/ministeri-interior-mossos-municio_219768_102.html

* Espanya impedeix que la policia catalana tingui tingui accés a la informació internacional sobre amenaces terroristes https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/el-sindicat-de-policies-europeus-reclama-a-europol-la-integracio-de-mossos-i-ertzaintza-a-lagencia/

* El ministre Gargallo diu que el referèndum d’octubre no succeirà perquè a l’agost a Barcelona “passaran coses” ( ¿ com potser que arran d’un atemptat es retiraran les competències policials a Catalunya al·legant incompetència, i s’inundarà Catalunya de policia espanyola ?).

A part de recordar que des de les més altes instàncies (cas GAL) es va promoure l’assassinat i el segrest. Que va afectar també a gent que no hi tenia res a veure (fins i tot en un cas, veient que havien segrestat la persona equivocada, es van plantejar liquidar-la igualment).

També es pot adjuntar un llistat de les múltiples ocasions en què s’ha tallat la investigació de la relació dels jihadistes amb el CNI, i totes les coses sospitoses al voltant de l’atemptat. Com la furgoneta que voltava per la casa el dia de l’explosió. Vaja, la meva sospita és que ja els anava bé que tombessin la Sagrada Família, però quan van veure que també volien atemptar contra la Torre Eiffel i per tant implicarien França, ho van avortar amb l’explosió.

Jose Estela
Jose Estela
12.01.2022  ·  11:04

Sr. Partal: Vostè diu “Sans Roldan i els governs espanyols han d’explicar-se”. Dubto que ho fessin perquè en ells només preval la mentida i on no hi ha moral, no hi ha ètica. Del que quedaré sorprès és que no en parlin els familiars i els go-verns dels súbdits que van quedar afectats, i és que tenir un soci que tracte a una població, sigui del propi país i prescindeixi del mal que faci a la resta de països afectats de la CEE, i de qualsevol altre part del mon, denota no ser mereixedora de tenirla de company de viatge.
Salud i bon any 2022.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
12.01.2022  ·  11:44

A mí el que m’emprenya és la passivitat del Govern de la Generalitat, dels partits polítics independentistes i d’Òmnium davant qualsevol dels atacs diaris de l’Estat contra el poble de Catalunya. Més de 3000 represaliats i perseguits, gent a la presó o amb judicis pendents. I no diem la lluita de l’exili a Europa. Fins on haurem de pagar col·lectivament el seu silenci i la seva submissió, que sembla pactada a canvi de la llibertat dels líders del procés que van ser empresonats?. Estan amenaçats, ells i els seus, i tenen por? Quin és el límit, si ja hi ha hagut morts?.
No podem limitar-nos a demanar explicacions a un enemic que és especialista en mentir, amagar, amenaçar, prevaricar, destruir proves, extorsionar, teixir estructures a la fosca, col·laborar amb delinqüents, falsejar documents, instruir expedients policials plagats de mentides… El que han de fer com a Govern responsable, coherent amb els resultats electorals i compromés amb l’1 d’octubre és aixecar la DUI, argumentant la causa justa, i denunciar-ho als Tribunals Europeus perquè s’investigui seriosament.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
12.01.2022  ·  11:55

Com ja vaig dir ahir mateix: res de nou, cap sorpresa. Fa estona que el qui més i el qui menys ho tenim clar: això formava part de la guerra bruta contra la independència de Catalunya, per activa o per passiva, però clarament . I és que España ho ha tingut sempre clar: es tracta de una guerra total i ha actuat i segueix actuant en conseqüència i sistemàticament en aquest pla bèlic. I volguer introduir matisos més o menys refinats en les anàlisis és d’una ingenuitat i estupidesa supremes. No, no es cert que en aquesta qüestió o guerra total a España hi hagi bons i dolents, com passa a Catalunya, i que la solució sigui que s’entenguin els bons d’aqui amb els bons d’allà. No, els fets demostren abassagadoramnent que això no és així.

Ara no passarà res de res, perquè els bons d’aqui diran que no podem ajudar els dolents d’allà a fer fora els bons d’allà…..No entendre que es tracta de una guerra total és senzillament un suicidi !

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
12.01.2022  ·  13:27

Això qüestiona el mateix estat, no? Que diu Europa. ‘Ni la ves, ni la verás, a Europa ni la ves ni la verás, i si la ves, plis plas’
‘Moraleja’: els que confien en Europa són 4 axalabrats súbdits de convergència, que els resulta més barat estar a Europa pel tema arancelari. Tot plegat vestit va amb una ‘moral’ de ciutadania suposadament ‘educada’. De gent ‘superior’. A mi no. A mi m’agrada més fer contraband. Donin pel puto cul Europa! Vagin tots a cagar a la puta via! Els convergents, els de junts, i els de Òmnium! Que tenen empreses de maquinària a Sabadell! Jo, el que vull, és tornar al contraband! A cagar a la via home!

Josep Marrasé
Josep Marrasé
12.01.2022  ·  13:31

Com es pot fer per donar crèdit i validesa a les declaracions de Villarejo? el govern de Madrid no hi està gens interessat, òbviament per raons d’estat. Els interessats en voler saber la veritat, recelen del personatge en qüestió. Llavors, la recerca de la veritat no es recolza en una base sòlida i, per tant, de les declaracions de l’ex-comissari, no gosa ningú considerar-les certes del tot, llevat del govern català, és clar.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
12.01.2022  ·  16:42

Crec que la intenció era enfonsar Catalunya i és molt greu si l´estat central també i va participar i si no va participar segueix sent molt greu

Judit Coll
Judit Coll
12.01.2022  ·  18:18

“Som enmig d’un conflicte total i que en aquest conflicte hi ha únicament dues parts i que són ben nítides”
Un conflicte que, encara que fos de manera involuntària, ja s’ha cobrat les primeres víctimes mortals. No cerc que la UPF pugui reprendre ningú per afirmar això.
Confio que al ser víctimes estrangeres, Europa hi faci alguna cosa.
També confio que el procés que es jutja a Europa acabi anul·lant el judici-farsa i reconeixent que el referèndum va ser legal. La resta és cosa nostra.

Lluis Molist
Lluis Molist
12.01.2022  ·  19:39

Molt d’acord en l’editorial, sobre tot quant diu que estem en un conflicte TOTAL. Sense embuts: es un enfrontament total. Com es guanya aixo….? responen amb els mateixos medis que posi l’estat. !!!

Lo dels nostres politics evidentment no, colla de porucs i covards. MENYS SENY I MES RAUXA

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
12.01.2022  ·  20:24

Quina mesa? Quin diàleg? Per ells som l’enemic a esborrar del mapa. ‘Al enemigo ni agua’ i ‘Todo por la Patria’ els deixem dir. Justícia internacional i desmuntar-los la paradeta de l’Estat castellà supremacista!. El català.i amb la llengua nosaltres, es defensa parlant-lo sempre, del Congrés i el Senat als negocis, del Suprem i l’administració a l’escola i els mercats. O ens creiem que som ciutadans de primera o a EspaÑa tots els ciutadans mai no serem iguals. El ‘Dios mío, quien fuera blanco, aunque fuera catalán!’ l’hem de rebutjar des de ja fins el dia de la independència. La democràcia, quan n’hi ha, és per tots i per tots igual. Ja no ens alimenten molles.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes