El vidre bufat de Mallorca, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO

  • L'empresa Vidres Gordiola, d'Algaida, fa tres-cents anys que treballa amb el vidre bufat

VilaWeb
Pedro Torres fent una mostra del vidre bufat a Gordiola d'Algaida (fotografia: EFE / Cati Cladera).
EFE / Redacció
06.12.2023 - 19:11
Actualització: 06.12.2023 - 22:04
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

La tècnica del vidre bufat que es fa a l’empresa Vidres Gordiola, a Algaida (Mallorca), s’ha inclòs en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, segons que s’ha fet públic avui. L’empresa ha rebut l’anunci amb molta satisfacció i ha volgut recordar la perseverança dels mestres vidriers que han mantingut aquesta tècnica al llarg dels segles.

Tal com s’explica a la pàgina web d’aquesta empresa amb tres-cents anys d’història, l’origen de la família Gordiola es troba en un jove vidrier procedent de la Corona d’Aragó, Blas Rigal, que es va instal·lar a Mallorca l’any 1719 i va sol·licitar a l’Ajuntament de Palma permís per a obrir un forn de vidre.

Fotografia: EFE.

El petit forn d’estil romà, de planta circular i cúpula amb volta per a treballar el vidre amb combustió de llenya i carbó es va situar al centre de Palma. Actualment, tant la fàbrica com el museu, que es poden visitar, són a Algaida. “Tots aquests anys, els artesans i mestres vidriers que han format part de la nostra família vidriera han anat modelant amb l’enginy de la seva inspiració, l’aire dels seus pulmons i l’agilitat de les mans les peces, les formes, les transparències i reflexos que encara avui ens sedueixen”, explica l’empresa.

El vidre bufat és una tècnica de fabricació d’objectes de vidre mitjançant la creació de bombolles en el vidre fos. Aquestes bombolles s’obtenen injectant aire dins d’una peça de material a través d’un llarg tub metàl·lic, bé mitjançant una màquina, bé de manera artesanal, bufant per l’altre cap, un sistema semblant al que es fa servir per fer bombolles de sabó.

La transhumància a Andorra

Ahir, també es va fer públic que la transhumància d’Andorra ha esdevingut Patrimoni Immaterial de la UNESCO. Entre els arguments per a la inscripció, el comitè avaluador ha destacat el paper dels ramaders en la documentació, la transmissió i la promoció de la transhumància i l’impacte econòmic i social als països on es practica, més enllà de l’activitat ramadera pròpiament dita. A més, també han remarcat que la transhumància és beneficiosa per als ecosistemes, perquè contribueix a preservar les races locals i millora la fertilitat del sòl. La inscripció inicial del 2019 incloïa solament Àustria, Itàlia i Grècia, però ara s’ha ampliat a set estats més, que són Andorra, l’estat espanyol, el francès, Albània, Croàcia, Luxemburg i Romania.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any