[VÍDEOS] Serrat culmina sis dècades de carrera musical en un gran recital a Barcelona

  • L'emoció impregna l'últim ball multitudinari del cantant, envoltat d'amics, al Palau Sant Jordi

VilaWeb
ACN
24.12.2022 - 08:40
Actualització: 24.12.2022 - 11:13

Joan Manuel Serrat ha escrit aquesta nit al Palau Sant Jordi de Barcelona els últims compassos d’una trajectòria musical de sis dècades, en què ha transcendit gèneres i generacions. Pocs dies abans de fer 79 anys i amb centenars de concerts per tots els continents, una quarantena de discs a les espatlles i cançons convertides en himnes, el “Noi del Poble Sec” ha rubricat el seu adeu definitiu dels escenaris envoltat d’amics.

Serrat ha pujat a escena amb una banda liderada pel pianista Ricard Miralles, que l’han acompanyat des dels primers acords de “Temps era temps”. El públic –entre els quals hi havia personalitats del món de la cultura, el periodisme i la política– l’ha rebut dempeus i aplaudint, i ell ha citat Tarradellas i el seu històric “ja soc aquí” i ha agraït al públic haver-lo seguit durant dècades. “És un gust haver complert la fita i estar aquí, però tinc sentiments contradictoris. Gràcies a tots vosaltres, a tothom, per acompanyar-me avui com ho heu fet en altres ocasions, especialment aquesta nit, en la que solemnement proclamo el meu acomiadament per voluntat pròpia”, ha dit.

El cantant, però, ha deixat clar que no volia un adeu impregnat per la tristesa i ha apostat per l’alegria: “Serà el darrer concert, però vull passar-m’ho de collons”. Per això, ha instat els assistents a deixar de banda qualsevol amenaça de nostàlgia. “Això és una festa”, ha augurat segons abans d’enfilar les notes de la “Cançó de bressol”. “El carrusel del furo”, “Pueblo blanco” i “Seria fantàstic” han seguit un repertori que ha encarat, llavors, algunes de les peces que han marcat generacions: “Me’n vaig a peu” –per a la qual ha agafat la guitarra–, “No hago otra cosa que pensar en ti” i “Algo personal”.

Precedida per un parlament en defensa de l’ecologisme, Serrat ha entonat llavors “Pare” i “Cançó de matinada”. En record a Miguel Hernández, ha interpretat “Las nanas de la cebolla” i “Para la libertad”. “El meu carrer”, “Barcelona i jo” i “Es caprichoso el azar” han completat el tram central del recital, que ha inclòs “Hoy puede ser un gran día”, “La tieta”, “Mediterráneo”, “Plany al mar” i “Cantares” -amb tot el públic dret i cantant a l’uníson- abans d’arribar al bis.

La celebrada “Paraules d’amor”, seguida de la ballable “Fiesta”, han portat els presents fins al compàs final. Ha dit que parlaria en castellà “perquè ens entenguem tots”, i que no podia baixar de l’escenari sense agrair a la seva família el suport: “han estat una benedicció i un suport extraordinari en la música i en la vida quan pintaven bastos”. També ha mostrat el record “més agraït” per tres amics i companys: Salvador Escamilla, Quico Sabaté i Joan Ollé. “Ha estat un plaer haver-vos conegut a tots”, ha conclòs visiblement emocionat. “Una guitarra” ha posat el punt final a l’últim ball de dues hores i 23 cançons del cantautor català més aplaudit de la música popular.

“Sentiments retrobats” entre el públic

La Montse i Ángel són una parella de Saragossa que ahir feia 50 anys que es van casar. “Ens sabem totes les cançons. L’ambient serà espectacular”, han dit a l’ACN abans del concert. Preguntats sobre el repertori, esperen que hi hagi més cançons en català que en castellà, però confien poder sentir tots els ‘hits’.

Una parella de l’Hospitalet demanava de poder sentir “La tieta”, “Mediterráneo” i “Paraules d’amor”, en el primer concert que assisteix de la gira. “Ens agrada molt Serrat i és molt emocionant poder venir a l’últim concert”, deia ella.

Finalment, el Ricardo i la Mari Carmen són de Miami i van comprar les entrades al gener per poder assistir a l’últim recital del cantautor. “La primera vegada que el vaig veure va ser de petita, a la universitat de Puerto Rico, i hi he anat cada vegada que ha vingut. Ara venim a acomiadar-lo, tenim sentiments retrobats”, detalla la Mari Carmen. Entre les cançons que més esperen hi ha “El pare”, “Paraules d’amor” i “Mediterráneo”.

Un comiat en tres actes

Amb una trajectòria musical que beu de la seva infantesa en una família obrera, moltes de les seves cançons ressegueixen la geografia de la Catalunya de la postguerra, com “El drapaire”, “Mi niñez” o “La Carmeta”, personatges inspirats en l’espai que el va veure créixer, al carrer Poeta Cabanyes de Barcelona.

L’adéu musical del “Noi del Poble Sec” s’ha articulat a través de la ronda el Vicio de cantar. 1965-2022, que va començar a finals d’abril a Nova York i ha passat per l’Amèrica Llatina –des de Mèxic fins a Argentina– i ha recorregut tot l’estat espanyol. A Catalunya ha fet diverses actuacions als festivals d’estiu i hi ha tornat per tancar la seva històrica carrera. Com en les dues actuacions que han precedit la d’aquest divendres, al concert hi han assistit 15.100 persones.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any