[VÍDEOS] El País Valencià es fa un homenatge i omple la plaça de bous de València

  • L'espectacle produït per Pro-21 va tancar amb música i amb reivindicació els actes del Vint-i-cinc d'Abril organitzats per Acció Cultural del País Valencià

VilaWeb
Esperança Camps Barber
23.04.2023 - 04:06
Actualització: 23.04.2023 - 07:24

Més d’una hora abans de l’hora prevista de l’espectacle, les grades de la plaça de bous de València s’anaven omplint de públic. Primer, de manera tímida i discreta, després, la gernació ha ocupat tot l’espai previst. El públic de la pista era jove, amb ganes de passar un vespre divertit amb totes les actuacions programades. Cerveses, combinats i pizzes. El que ocupava els seients eren gent més madura, que complia amb el ritual anual d’anar a la manifestació i al concert, la combinació guanyadora durant molts anys a València. Però també hi havia famílies amb infants menuts. Sis anys, set, deu… fills de pares de quaranta en amunt, que també eren dels que cantaven que els carrers seran sempre nostres i Guillem Agulló ni oblit ni perdó, i que ara duen les criatures al concert perquè entenguen què significa haver de lluitar per les coses que valen la pena, que les lluites que es poden compartir són moltes i diverses i que, fusterianament, tota política que no fem, es farà contra nosaltres. Cerveses, entrepans duts de casa, i samarretes acabades d’adquirir a la guingueta de l’entrada.

En aquest concert no hi va haver gens de malenconia ni nostàlgia, però sí el record d’una data important, la del 23 d’abril de 2016, quan ACPV va organitzar un Homenatge a València, una festa per a la cultura. Era el primer any del Botànic a les institucions, i en feia setze que el PP els vetava sistemàticament aquest espai emblemàtic i quasi mític.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

La memòria democràtica i el feminisme

Després d’un vídeo introductori, les primeres a pujar a l’escenari en un concert d’ACPV d’ençà del 2016 van ser Maluks, el grup de reggae, cúmbia o dancehall nascut el 2019 a Benimaclet. Van dedicar una cançó a les víctimes de l’odi i de la intolerància, i van anomenar Miquel Grau, Guillem Agulló i Lucrecia Pérez. Fins i tot la gent de les grades es va alçar per ballar.

La Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià va intervenir per explicar que la plaça de bous on aquesta diada es lluitava per la identitat nacional, per les llibertats democràtiques i pels drets socials, va ser, l’any 1939, un camp de concentració. El darrer batlle republicà de València va ser una de les nou mil víctimes que hi van passar abans de ser traslladats a la presó del Puig i més tard al terrer, on eren executats i soterrats en fosses comunes. Ho van explicar Sara i Palmira, dues alumnes de batxillerat de l’institut del Puig, que han treballat la història a partir de l’experiència familiar. “El nostre besavi i el nostre oncle defensaven les seues idees. Ells i tants altres, no es van morir, els van matar.”

Flora Sempere i la seua banda del Diluvi van carregar les piles de les dues o tres generacions diferents que hi havia a la plaça amb “I sols tu”, la cançó que ja fa anys va esdevenir un himne feminista i que cantada amb tot el joc que donava l’escenari va adquirir una dimensió diferent.

La soprano Èlia Casanova té com a projecte personalíssim el cor Dona Veu, un cor molt nombrós format solament per dones. Dones compromeses amb la lluita feminista que van eixir amb una samarreta de color morat, que van omplir l’escenari per cantar “Fem camí” i el “Cant de lluita”.

La Comissió 30 anys amb Guillem Agulló

L’actuació de Jazzwoman va donar pas al moment més emocionant del vespre, l’homenatge a Guillem Agulló. La seua presència va sobrevolar tot el concert i també la manifestació que unes hores abans havia travessat el cor comercial de València. Damunt l’escenari, representants de les entitats de la Comissió 30 anys amb Guillem van agombolar Guillem Agulló, Carmina Salvador, i Betlem i Carmina Agulló Salvador. “Avui Guillem tindria quaranta-vuit anys i segurament seria ací celebrant el Vint-i-cinc d’Abril. Només en tenia divuit quan el van assassinar, i quan va començar l’intent d’escarn de la figura pública de Guillem”, va dir Betlem. I va recordar que va ser en un acte com aquest, en el mateix lloc, quan feia molt poc que havien assassinat Guillem, els seus pares, que eren joves, també van pujar a l’escenari per a parlar, per honorar la memòria del seu fill. “Ens tornem a trobar la mateixa família en el mateix lloc, amb el mateix nom. Però ara l’escenari ha canviat, la dignitat de Guillem és ben reconeguda, i el seu nom és un monument a la lluita antifeixista.” Betlem va explicar que quan els demanen com han resistit tots aquests anys participar en tants i tants actes d’homenatge al seu germà: “No fem res que ell no hauria fet per nosaltres.”

Quan encara ressonaven els crits de “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó” van començar a entrar els membres de la Nova Muixeranga d’Algemesí, que van fer figures formidables a peu de pista per enlairar-se i tocar el cel de València.

La PAH

I amb el públic ja endinsat de ple dins el caliu que a poc a poc anava guanyant la proposta de Pro-21, Marala, el trio format per Sandra Monfort, Selma Bruna i Clara Fiol, va exhibir les habilitats vocals i la versatilitat damunt de l’escenari.

Els representants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca van donar un bany de realitat als assistents posant damunt la taula tot de xifres de desnonaments i de mancances de les administracions a l’hora de resoldre les dificultats de la gent que no té casa. Ja siga perquè no ha pogut fer front a la hipoteca, o a l’augment dels lloguers, o perquè els seus pisos se’ls ha quedats un fons voltor per especular. Van criticar durament la llei de l’habitatge que és a punt d’aprovar-se perquè té moltes mancances, i també van menystenir aquest pla per a alliberar habitatges de la SAREB, perquè la major part és en condicions que no en permeten l’habitabilitat.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Defensa de la llengua

Esther, la cantant de Vinaròs que es va donar a conèixer l’any 2021, i que ha col·laborat amb la Fúmiga, va oferir un parell de cançons abans que Anna Oliver, presidenta d’Acció Cultural, fes el discurs com a amfitriona. “Tornem a la plaça. Ens agrada omplir les places i els espais de cultura, de llibres, de llengua i de país. Transformar-los. Fem nostres totes les lluites del cartell de l’acte d’avui, però deixeu-me que parle de la llengua.” I a partir d’ací, Oliver es va referir a les dades poc optimistes quant a l’ús social i va dir que davant això es podia criticar o comprometre’s amb el país, amb la llengua i amb el futur. “Multiculturalitat no és submissió, i és molt respectuós amb el proïsme parlar-li en la nostra llengua.” La presidenta d’ACPV va exigir als polítics que prestigiessen la llengua. “No és prestigiós ni decent que quan els responsables polítics parlen a les comarques del sud parlen en castellà. Alacant parla català com nosaltres. Enric Valor deia que el valencià és el català de tots”, va dir, abans de convocar tot el públic a celebrar el Vint-i-cinc d’Abril del 2024 per continuar reivindicant l’antifeixisme, la llibertat i la democràcia.

Contra l’ampliació el port de València

Colomet, Paloma Aparisi, de la Vall d’Albaida, va aparèixer a l’escenari amb el punxadiscs i una manipuladora dels plats per a oferir el pop enganxós i amb un peu a les músiques urbanes i un altre al reggaeton, sense oblidar les lletres més reivindicatives.

La Comissió Ciutat-Port, que és en contra de l’ampliació del port de València, també va tenir el seu espai per expressar les seues reivindicacions i per convocar el personal a una manifestació el 16 de juny vinent.

La Fúmiga i la Gossa són a la plaça

Mentre parlaven, les primeres files de la pista van experimentar un cert rejoveniment. A poc a poc, el públic més jove, quasi adolescent, va anar agafant posicions tot esperant l’explosió de llum i color de la Fúmiga. No es van decebre. El grup d’Alzira es va buidar davant el públic, a qui va regalar els clàssics com “Mediterrània”. Però en acabat no se’n van anar, perquè van donar suport com a músics a Josep Nadal i Àlex Seguí.

“La Gossa és a la plaça!”, cridava Nadal, ja desvestit del tot del seu paper de diputat. Això va fer pensar a molts que la Gossa Sorda tornarà aviat. De fet, Nadal ha explicat que els feia molta il·lusió tornar a cantar després de tants anys, i la Fúmiga demanava al públic si volien que la Gossa toràs. Però Nadal ha dit en moltes entrevistes que això ara no era en els seus plans.

Amb tot, l’actuació va servir per a recordar els vells temps als pares i les mares que van anar amb els fills al concert, i els més joves van tenir l’oportunitat de cridar a cor què vols “T’estime, t’estimo, t’estim”.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any