[VÍDEO] La NASA enlaira finalment la nau de la missió Artemis 1

La previsió meteorològica indica que aquesta vegada hi ha un 80% de probabilitats que faci bon temps

VilaWeb
Alexandre Solano
14.11.2022 - 21:40
Actualització: 16.11.2022 - 08:31

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El coet Artemis I de la NASA s’ha enlairat en el primer vol amb tres maniquins, en el tercer intent de llançar a l’espai la nau d’aquesta missió. És la primera d’un seguit de missions espacials per a fer tornar els humans a la Lluna i establir-hi una base permanent. Heus ací el vídeo en directe:

Aquest intent s’havia de fer abans-d’ahir, però l’huracà Nicole va impedir que hi hagués les condicions adequades. Una vegada ha passat la tempesta, els equips han avaluat el coet, la nau espacial i els sistemes terrestres associats i han confirmat que no hi ha hagut danys significatius pel mal temps. De manera que avui s’ha pogut fer el llançament.

El coet Space Launch System (SLS) i la nau espacial Orion van arribar a la plataforma de llançament 39B de Kennedy el 4 de novembre i hi van romandre durant la tempesta. La previsió meteorològica indica que aquesta vegada hi ha un 80% de probabilitats que faci bon temps.

L’Artemis 1 és la primera prova de vol integrada del coet SLS, una nau espacial Orion sense tripulació i els sistemes terrestres del Centre Espacial Kennedy de l’agència a Florida. La missió obrirà el camí per a un vol de prova amb tripulació i una futura exploració lunar humana com a part de l’Artemis.

En el primer intent, el dia 29 d’agost, va fallar un sensor en un dels quatre motors RS-25 del coet, concretament el número 3, perquè no va poder assolir la temperatura adequada. Per evitar un xoc de temperatura, els motors s’han de refredar abans d’introduir-hi el combustible del coet, és a dir, l’hidrogen líquid, que es troba a -217 graus Celsius. Amb aquest objectiu, els controladors del llançament augmenten la pressió del tanc d’hidrogen líquid de l’etapa central per enviar-ne una mica als motors, operació que s’anomena “purga”. Però en aquest primer intent es va detectar que el motor no arribava a la temperatura adequada per a continuar el procés.

Les anàlisis posteriors van indicar que hi havia un sensor defectuós i, per tant, es va decidir de no tenir-lo en compte en el futur. Aquest coet, a diferència dels impulsats per SpaceX per a traslladar els astronautes a l’Estació Espacial Internacional, no és reutilitzable i es destrueix després d’haver acomplert la seva funció.

En el segon intent es va trobar una fuita de l’hidrogen líquid, durant una fase primerenca de les operacions de càrrega del combustible. En l’intent del 29 d’agost també n’hi havia hagut, de fuites, però van ser menors i no eren un problema insalvable. En canvi, aquesta vegada era grossa i va ser incontrolable. Els tècnics van provar de resoldre el problema i segellar la fuita tres vegades, però no se’n van sortir.

L’administrador de la NASA, Bill Nelson, ha explicat que el transbordador espacial va haver de tornar a l’edifici d’assemblatge vint vegades abans del llançament i que les avaries eren una fase normal del procés. Però el cas és que haver començat així aquesta missió espacial tan emblemàtica, amb tot el món pendent, ha estat una ensopegada.

Un primer pas per a tornar a la Lluna

El gran objectiu de l’Artemis 1 és provar el sistema de llançament Space Launch System (SLS) i la càpsula Orion per garantir-ne la fiabilitat abans de fer missions semblants amb humans. El sistema de llançament SLS, el coet més potent del món, no s’ha provat mai. La nau espacial Orion, la càrrega útil principal de l’Artemis 1, es va fer servir solament en una missió en òrbita terrestre l’any 2014. Per tant, aquesta missió és clau i qualsevol contratemps pot implicar una gran reculada per al programa espacial.

La segona missió, l’Artemis 2, és prevista per al 2024 i tindrà un format semblant a la primera, però amb tripulants. Tot seguit, el 2025, es faria una missió històrica, l’Artemis 3, amb la finalitat de tornar a trepitjar la Lluna. El propòsit de la missió no és tan sols de tornar a la Lluna i recol·lectar-ne roques, sinó que té el punt de mira posat en el pol sud lunar. Ara fa dos anys, es va confirmar que hi havia aigua, que potser es podia purificar i fer servir per beure i refredar equips i, fins i tot, per respirar i fabricar combustible. És un pas fonamental per a la colonització lunar i per a tenir un assentament a Mart, on també hi ha aigua congelada, cosa que seria clau per a la supervivència d’una colònia estable.

El programa Artemis de la NASA va ser aprovat fa cinc anys i és un pas previ al gran salt de la dècada del 2030, quan hom vol dur humans a Mart, el nou gran desafiament espacial.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes